Efecte foehn

Efecte Föhn. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.

L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa. El Föhn va ser descrit per primera vegada al Tirol, on li van donar aquest nom.

Fonament físic

Per entendre el fonament físic cal conèixer, comprendre i aplicar la funció matemàtica que descriu la llei dels gasos ideals. En trobar un obstacle muntanyenc, els vents (l'aire) són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent. Aquest ascens va acompanyat d'una davallada de la pressió atmosfèrica i això provoca la condensació de la humitat continguda en l'aire. En conseqüència, formen núvols o boires que produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat a la vegada que la condensació del vapor d'aigua allibera calor.

En baixar pel vessant oposat són escalfats considerablement, ja que en tornar a augmentar la pressió atmosfèrica recuperen la calor perduda en l'expansió i es comporten com a vents secs i càlids. Si a més, són vents procedents del sud, com passa als Alps, l'efecte és encara més pronunciat. L'efecte foehn pot pujar les temperatures fins a 14 °C.

Causes

Hi ha quatre causes conegudes de l'efecte d'escalfament i assecat foehn. Aquests mecanismes sovint actuen conjuntament, amb les seves aportacions variant en funció de la mida i la forma de la barrera de la muntanya i de les condicions meteorològiques, com la velocitat del vent amunt, la temperatura i la humitat.

Efectes

Sota els efectes d'un vent de tipus foehn augmenten molt la temperatura i l'evaporació, mentre que disminueix la humitat. Acostuma a produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les plantes.

Els vents d'aquest tipus també se'ls coneix com a "menjadors de neu" o "traganeus" per la seva capacitat de fer fondre la neu o sublimar-la ràpidament i produir allaus. Aquesta habilitat per fondre la neu és causada no només per les altes temperatures, sinó també la baixa humitat relativa de la massa d'aire desposseïda de la humitat per precipitació orogràfica en el vessant de contravent de la muntanya.

Aquest vent no és exclusiu de les regions que exemplificarem posteriorment, sinó que a gairebé totes les contrades muntanyenques del món bufa un dia o altre.

Així mateix els Föhn propicien una ràpida propagació dels incendis. Això va ocórrer, per exemple, el 1941 en la ciutat de Santander (Cantàbria), on un fort vent sec del sud va propagar un devastador incendi que va arrasar gran part de la capital càntabra.

Origen del nom

El nom Foehn (alemany: Föhn, pronunciat [ˈføːn]) prové dels Alps. Originari del llatí (Ventus) Favonio, un vent suau a l'oest del qual Favoni n'era la personificació romana. El terme probablement fou incorporat a l'alemany del romanx favuogn o fuogn, adoptat per l'alt alemany antic com a phōnno. Als Alps del Sud, el fenomen és conegut com a föhn i també en la seva forma arpitana (feun), italiana (favonio) i eslovena (fen). La paraula alemanya "Fon" (sense la "H", però pronunciada igual), una marca vulgaritzada, també vol dir "eixugador de cabells", i la forma "phon" s'utilitza en algunes zones de parla francesa de Suïssa i el nord d'Itàlia en aquest sentit també.

Casos

• A les valls alpines del Rin i del Roine hi arriba quan s'estableix un sistema d'altes pressions al nord dels Alps. Hi és freqüent a la primavera, i a l'hivern hi duu els dies de temperatures més suaus. Els vents föhn són notoris entre els alpinistes als Alps, especialment els que pugen a l'Eiger, per a qui els vents afegeixen més dificultats d'ascensió a un pic de per si difícil.
• A la península Ibèrica, aquest efecte climàtic es pot apreciar clarament a la Serralada Cantàbrica així com a la Serra de Gredos o als Pirineus. Als cims de Serra Nevada opera fortament car fa ascendir l'aire humit provinent de la vall del Guadalquivir, descarregant tota la humitat en forma de pluja i al superar aquest relleu descendeix augmentant la seva temperatura formant el desert de Tavernes a Almeria i l'altiplà granadí de Guadix, zones on les precipitacions no superen els 150 mm a l'any. Aquests vents poden donar lloc a temperatures de 30 °C en tot just qüestió d'hores.
• Al País Valencià, el vent de Ponent pateix una pujada de la temperatura (deguda a l'augment adiabàtic de la pressió) típica de l'efecte foehn, on arriba com un vent molt sec i calent, provocant fortes ones de calor durant l'estiu. A l'hivern, per contra, proporciona agradables temperatures.
• A la Serra de Tramuntana, a l'illa de Mallorca, es produeix també aquest fenomen en llocs com la vall de Sóller, Banyalbufar, ...

Noms atribuïts aquest vent

Rep noms locals molt diversos:

• fogony o fagony i traganeu al Pallars i Alt Urgell
• vent d'Espanya a la Vall d'Aran
• feun a la Vall d'Aosta i Piemont
• favonio al Tessí (cantó de Ticino) i a Itàlia
• bergwind a Àfrica del Sud, berg al sud-oest d'Àfrica
• chinook a les muntanyes Rocoses
• samun a l'Iran
• levante a la regió de Cadis, i terral a Màlaga
• abregu o surada o viento sur a Cantàbria
• solano a Castella
• viento zonda a la part oriental dels Andes a les províncies de Mendoza, San Juan (Argentina)

Vegeu també

• Ombra orogràfica
• Vent Chinook

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efecte foehn