Vés al contingut

El Carxe

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:19, 26 nov 2014 amb l'última edició de Rhalip (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Carxe
Imatge
Església del Carxe

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 26′ 37″ N, 1° 05′ 27″ O / 38.4435°N,1.09081°O / 38.4435; -1.09081
EstatRegne d'Espanya
AutonomiaRegió de Múrcia
ProvínciaMúrcia
ComarquesL'Altiplà i l'Oriental
Població humana
Població677 (2019) Modifica el valor a Wikidata (2,26 hab./km²)
GentiliciCarxel, carxela
Llengua utilitzadacatalà/valencià
Geografia
Superfície300 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.371
Punt més altSerra del Carxe (1.372 m) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Organització21

Mapa del Carxe i dels seus nuclis de població catalanòfona

El Carxe és una serra de fins a 1.371 metres d'altitud que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental, on es parla català/valencià de forma continuada des del segle XIX.

Té una superfície de 310 km2, una porció del qual forma part del parc regional "Serra del Carxe".[1] Amb 644 habitants empadronats (2009), representa un 0'005% dels habitants dels territoris de parla catalana.

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix cursos de valencià a diversos municipis de la comarca.[2]

Nuclis de població

Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:

Terme municipal de Iecla

Terme municipal de Jumella

Terme municipal de Favanella

Història

Mapa de la zona del Carxe, segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner

Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta immigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.

Demografia

La població de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants. Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que hi segueixen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós-.

Els nuclis més grans són la Canyada del Trigo (162 h), la Canyada de l'Alenya (138 h) i el Raspai (128 h).[3] També estan habitats la Raixa (89 h), la Torre del Rico (83 h), el Collado dels Gabriels (41 h), la Sarsa (27 h) i l'Alberquilla (27 h). A banda de l'Ombria de la Sarsa, que actualment registra 2 habitants, la resta de nuclis no tenen població empadronada.

Vista panoràmica de la pedania del Raspai i de la comarca del Carxe des de l'Ermita de Santa Catalina d'El Pinós (Vinalopó Mitjà).

Llengua

Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Griera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes Catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el "Butlletí de Dialectologia Catalana VII". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies.

L'any 2005, l'Ajuntament de Iecla va demanar ajuda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per començar a impartir cursos de valencià,[2] davant d'una instància presentada per un veí del Raspai al Síndic de Greuges del País Valencià.[4]

Així mateix, l'any 2010 dues localitats més del Carxe, Jumella i Favanella, se sumaren al projecte i des de llavors també s'imparteixen classes de valencià.[5] Després de la demanda per aprendre valencià, l'AVL preveu que amb els anys el nombre de cursos de valencià al Carxe augmentin.[5]

Referències

Bibliografia

  • Beltran i Calvo, Vicent. El Parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe. Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, 2008. ISBN 84-6122-710-7
  • Limorti, Ester; Quintana, Artur. El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia. (1998) ISBN 84-7784-315-5
  • Montoya Abat, Brauli. La situació del català al País Valencià: de València al Carxe i Guardamar. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2002. ISBN 84-8825-645-0

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carxe


{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina