El Carxe
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Regne d'Espanya | ||||
Autonomia | Regió de Múrcia | ||||
Província | Múrcia | ||||
Comarques | L'Altiplà i l'Oriental | ||||
Població humana | |||||
Població | 677 (2019) ![]() | ||||
Gentilici | Carxel, carxela | ||||
Llengua utilitzada | català/valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 300 km² ![]() | ||||
Altitud | 1.371 | ||||
Punt més alt | Serra del Carxe (1.372 m) ![]() | ||||
Organització política | |||||
Organització | 21 | ||||
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Nuclis_de_poblaci%C3%B3_del_Carxe.svg/220px-Nuclis_de_poblaci%C3%B3_del_Carxe.svg.png)
El Carxe és una serra de fins a 1.371 metres d'altitud que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental, on es parla català/valencià de forma continuada des del segle XIX.
Té una superfície de 310 km2, una porció del qual forma part del parc regional "Serra del Carxe".[1] Amb 644 habitants empadronats (2009), representa un 0'005% dels habitants dels territoris de parla catalana.
Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix cursos de valencià a diversos municipis de la comarca.[2]
Nuclis de població
Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:
Terme municipal de Iecla
- el Carrascalejo, actualment deshabitat.
- els Pinillos, actualment deshabitat.
- el Raspai, també conegut localment com el Carxe.
- Quitapellejos, inclòs a la pedania d'el Raspai, actualment deshabitat.
Terme municipal de Jumella
- l'Alberquilla.
- el Canalís de Crespo, actualment deshabitat.
- la Canyada del Trigo.
- els Càpitos, actualment deshabitat.
- les Cases del Conill, actualment deshabitat.
- les Coves de Penya-roja, actualment deshabitat.
- els Escandells, actualment deshabitat.
- l'Esperit Sant, actualment deshabitat.
- la Raixa.
- la Sarsa.
- la Torre del Rico.
- la Tosquilla, actualment deshabitat.
- Xamaleta, actualment deshabitat.
Terme municipal de Favanella
- la Canyada de l'Alenya.
- les Cases dels Frares, actualment deshabitat.
- el Collado dels Gabriels.
- l'Ombria de la Sarsa.
Història
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Localitzaci%C3%B3_del_Carxe-ca.png/220px-Localitzaci%C3%B3_del_Carxe-ca.png)
Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta immigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.
Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.
Demografia
La població de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants. Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que hi segueixen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós-.
Els nuclis més grans són la Canyada del Trigo (162 h), la Canyada de l'Alenya (138 h) i el Raspai (128 h).[3] També estan habitats la Raixa (89 h), la Torre del Rico (83 h), el Collado dels Gabriels (41 h), la Sarsa (27 h) i l'Alberquilla (27 h). A banda de l'Ombria de la Sarsa, que actualment registra 2 habitants, la resta de nuclis no tenen població empadronada.
Llengua
Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Griera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes Catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el "Butlletí de Dialectologia Catalana VII". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies.
L'any 2005, l'Ajuntament de Iecla va demanar ajuda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per començar a impartir cursos de valencià,[2] davant d'una instància presentada per un veí del Raspai al Síndic de Greuges del País Valencià.[4]
Així mateix, l'any 2010 dues localitats més del Carxe, Jumella i Favanella, se sumaren al projecte i des de llavors també s'imparteixen classes de valencià.[5] Després de la demanda per aprendre valencià, l'AVL preveu que amb els anys el nombre de cursos de valencià al Carxe augmentin.[5]
Referències
- ↑ Llei 2/2003, de 28 de març, per la que es declara la Serra del Carxe com a Parc Regional. Decret núm. 69/2002, de 22 de març, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra del Carxe. (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 «L'Ajuntament de Iecla demana a l'AVL classes de valencià» (en castellà). El País, 10-09-2005.
- ↑ Dades de Iecla i els seus nuclis al lloc web de l'INE
- ↑ «Yecla quiere aprender valenciano» (en castellà). Levante-EMV, 11-09-2005.
- ↑ 5,0 5,1 «El valencià continua viu en la comarca murciana del Carxe amb els cursos de l'AVL» (en valencià). Levante-EMV, 23-07-2013.
Bibliografia
- Beltran i Calvo, Vicent. El Parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe. Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, 2008. ISBN 84-6122-710-7
- Limorti, Ester; Quintana, Artur. El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia. (1998) ISBN 84-7784-315-5
- Montoya Abat, Brauli. La situació del català al País Valencià: de València al Carxe i Guardamar. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2002. ISBN 84-8825-645-0
Enllaços externs
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carxe |
- Parc regional Serra del Carxe (castellà)
- Bloc que recull diferents articles publicats a la premsa sobre El Carxe
- Reportatge sobre el Carxe, emès el 5/3/2006 al programa "Arrels" de Punt 2
- Reportatge sobre el Carxe a l'Avui.tv, incloent-hi diverses entrevistes a habitants de la zona (publicat el 3 d'agost del 2008)
- El valencià al Carxe i al Matarranya - Societat Anònima (Canal 9, 2013)
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina