Vés al contingut

ELISAVA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióELISAVA
lang=ca
Entrada a l'escola Modifica el valor a Wikidata
EpònimElisava Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1961
Lloc webelisava.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ElisavaBarcelona X: ElisavaBCN Instagram: elisavabcn Modifica el valor a Wikidata

ELISAVA Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona de la la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) és un centre universitari privat de disseny i enginyeria. Fundada l'any 1961 a Barcelona, fou la primera escola de disseny de l'Estat espanyol.[1] El seu campus és a la Rambla de Barcelona, on conviuen al voltant de 2.200 estudiants i més de 800 professors. L'any 2020 Elisava es va federar a l’UVic-UCC, passant de ser un centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, com havia estat entre els anys 1995 i 2020, a una universitat de ple dret. L'any 2000, va ser guardonada amb un Premi Nacional d'Innovació i Disseny.[2] Des de l'any 2013 es troba entre les 100 millors escoles de disseny i arquitectura d'Europa segons la revista Domus.[3]

L'entitat ofereix programes educatius de disseny gràfic i de comunicació, disseny de producte, enginyeria en disseny Industrial, disseny d'espai interior, arquitectura i estratègia en disseny. Des del 1986, edita la revista ELISAVA Temes de Disseny, una publicació trilingüe, científica i de recerca i debat entorn del disseny i la seva vinculació amb la tecnologia, la comunicació, la cultura i l'economia.[1] Temes de Disseny està indexada pel repositori cooperatiu RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

Història

[modifica]

Fundada l'any 1961 a Barcelona, va néixer amb la voluntat de crear un nou espai per a l'ensenyament del disseny. Va ser creada en el marc de la Fundació Institució Cultural del CIC gràcies a la coincidència d'ideals i d'aspiracions de tot un conjunt de promotors culturals, d'arquitectes i de dissenyadors interessats a desenvolupar la cultura del disseny i la seva pràctica com una activitat moderna i necessària.[cal citació] Uns inicis on, de manera progressiva, es va anar definint com una escola orientada clarament a la cultura del projecte i va basar l'ensenyament en la capacitació teorico-pràctica per al plantejament i la resolució de problemes de disseny, en comptes de la repetició de problemes ja resolts (ensenyament artesanal).[4] Com a continuació lògica als estudis de disseny el 1997 va incorporar els estudis d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial, i el 1998 els d'arquitectura tècnica.[5]

El 1990 van iniciar-se els tallers de postgrau amb la presència de dissenyadors destacats com ara Francesco Binfarré, Achile Castiglioni, Isao Hosoe, Santiago Miranda, Jonathan de Pas i Denis Santachiara, entre altres.[6] Els tallers van desenvolupar-se fins a esdevenir cursos de postgrau i màsters ja el curs acadèmic 1991/1992 dins del marc del conveni de col·laboració firmat amb la Universitat de Barcelona.[cal citació]

Com a conseqüència de l'adscripció a la Universitat Pompeu Fabra, actualment realitza conjuntament amb l'IDEC (Institut d'Educació Contínua) una vintena de màsters i una quarantena de programes de postgrau relacionats amb la pràctica professional de qualsevol àmbit del disseny i de l'enginyeria.[7]

Amb la voluntat de potenciar l'Escola i donar-li més autonomia, el 2003 es va constituir per iniciativa de la Fundació Cultural del CIC la Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària.[8] Els seus objectius fundacionals són varis: promoure l'educació, el coneixement, la recerca, el desenvolupament, la innovació i l'ús de les noves tecnologies en els àmbits científics, tècnics, empresarials i artístics; impulsar i consolidar el nivell de qualitat dels estudis i dels serveis; potenciar l'oferta de formació continuada i la inserció professional dels estudiants; adequar l'oferta d'estudis i serveis a les necessitats d'una societat i d'un teixit empresarial canviants; aconseguir projecció i rellevància internacional; contribuir al progrés social, cultural i econòmic de la societat; fomentar el desenvolupament personal dels membres de la comunitat ELISAVA.[cal citació]

El 2009 el projecte educatiu de l'escola va quedar plenament integrat dins de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior oferint per primer cop el grau en disseny, el grau en enginyeria en disseny industrial i el grau en enginyeria d'edificació. Com a pas previ i des del 2008 ja estava oferint el Màster Universitari en Comunicació i Disseny.[cal citació] Si bé la seu actual d'ELISAVA és a la Rambla, anteriorment ha tingut diversos emplaçaments, sempre a Barcelona. L'edifici del carrer de l'Avenir, 45, el de via Augusta, 205 (seu del Centre cultural del CIC), el del carrer de Vallmajor, 11, el de la plaça de la Mercè, 11-13. Aquests successius canvis han estat provocats pel creixement constant en nombre d'alumnes i professors.[5] L'actual campus de la Rambla compta amb 10.500 m² d'instal·lacions amb un seguit d'espais equipats per al desenvolupament de l'activitat docent, tant de caràcter teòric com de tipus taller i laboratori.

Activitat

[modifica]

El centre té establerts convenis amb més de 60 centres universitaris d'Europa, els Estats Units, Amèrica Llatina, Àsia i Austràlia.[cal citació] Forma part de la xarxa Cumulus, que agrupa més de 100 institucions de renom de tot el món, amb la finalitat de promoure la cooperació internacional.[9] També és membre de la International Association for Exchange of Students for Technical Experience (IAESTE). Col·labora amb el Council on International Educational Exchange, una organització no lucrativa designada pel Departament d'Estat nord-americà que té la finalitat de gestionar els programes internacionals d'intercanvi d'estudiants. També participa en el programa Lifelong Learning / Erasmus, promogut per la Unió Europea amb la vocació d'apropar els estudiants a Europa i Europa als estudiants.[cal citació]

L'escola és un centre universitari interessat a generar i transferir coneixement al sector dels negocis, a establir una connexió directa amb el món empresarial i generar situacions reals d'aprenentatge als estudiants. Ha desenvolupat projectes i convenis amb empreses o institucions com 3M, Adobe Systems Incorporated, Apple Inc, BMW, Decathlon, Desigual, Dupont, Ericsson,[cal citació] Fabrica (Benetton),[cal citació] Generalitat de Catalunya, Grupo Agbar, Henkel, Hewlett-Packard, Hospital Clínic de Barcelona, Iguzzini, Ikea, LABCO, ICFO, La Caixa, Lego, Mango, Philips, Roca Sanitarios, Sony,[cal citació] Vueling Airlines,[cal citació] Fundació Vila Casas, Happy Pills o Smart Design.[cal citació]

Coordina projectes de recerca aplicada en disseny i enginyeria al servei de la innovació en les empreses.[5] La seva recerca s'estructura en tres grans línies: innovació social, innovació en nous materials i noves tecnologies de fabricació, innovació en l'empresa. Desenvolupa projectes en l'àmbit de comunicació visual, disseny i enginyeria de producte, mobilitat i transports, espai-retail, nous materials, sostenibilitat o àmbit salut. Ha treballat amb la Fundació Pasqual Maragall,[10][11] ASCER,[12] ALSTOM/ FGC, Rucker-Lypsa,[13] Bayer Material Science[14]

El centre promou i difon el coneixement vinculat al disseny i l'enginyeria a través d'un programa d'activitats abundant. A partir de l'any 1991, col·labora en l'organització i acull diverses activitats de la Primavera del Disseny, un esdeveniment amb caràcter biennal de reflexió teòrica entorn dels diferents interrogants que planteja el món del disseny.[15] Ha estat seu de diversos congressos relacionats amb les diferents àrees de coneixement que abasta l'escola. L'any 2012 va acollir l'European EPIC (Ethnographic Praxis in Industry Conference) sobre investigació etnogràfica en la indústria.[cal citació] El 2013 va allotjar la primera edició de la jornada de tallers i conferències sobre tipografia Entretipos,[16] el congrés internacional sobre disseny web WebVisions[17] i la quarta edició del seminari sobre mètodes generatius en arquitectura i disseny Algomad.[18] Al llarg de la seva història, ha comptat amb conferenciants i professionals de reconegut prestigi com Zaha Hadid o Philippe Starck.[19]

Penó de Sant Ot

L'entitat compta amb una associació d'Antics Alumnes que va néixer el 2003 sota el nom d'Elisava Professionals (EP), una entitat sense ànim de lucre, creada per un grup d'estudiants i antics alumnes.[cal citació] L'any 2012, l'associació començà una nova etapa amb el nom d'Elisava Alumni i organitza un concurs per dissenyar-ne la nova imatge corporativa. La proposta guanyadora, dissenyada per l'exalumne de l'escola Albert Ibanyez va ser guardonada amb tres premis Laus, organitzats pel Foment de les Arts i el Disseny, en les categories de Disseny Gràfic - Naming (plata),[20] Entitats (plata)[21] i Disseny Gràfic - Logotip (bronze).[22] La imatge corporativa d'Elisava Alumni està basada en l'Estendard de Sant Ot del segle xii, on apareix una de les primeres firmes femenines catalanes: «Elisava me fecit» (Elisava m'ha fet).[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Galán, Julia; Gual, Jaume; Marín, Joan M.; et al. El diseño industrial en España. Madrid: Cátedra, 2010.
  2. ↑ Premios Nacionales de Diseño 2000 = National Design Prizes : 2000. [Barcelona] : Fundación BCD : Ministerio de Ciencia y Tecnología, DL 2002, p. 133-148.
  3. ↑ Europe's TOP 100 Schools of Architecture and Design 2013. Milà: Editoriale Domus, 2012, p. 174-175.
  4. ↑ Mañá, Jordi. La pedagogía del diseño en Barcelona Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo 82 (1971). Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Escola de Disseny Bàsic : miscel·lània : 1971-2000. Barcelona : Elisava, 2000.
  6. ↑ Relacions Internacionals Temes de Disseny 13 (1996). ISSN 0213-6023
  7. ↑ Diseño y Arquitectura Arxivat 2013-10-18 a Wayback Machine. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2013.
  8. ↑ Fundació Elisava Escola Universitària. Barcelona: Coordinadora Catalana de Fundacions, 2011.
  9. ↑ Escola Superior de Disseny Elisava Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine.. Helsinki: Cumulus International Association of Universities and Colleges of Art, Design and Media, 2013
  10. ↑ ACN. Programa d'innovació Arxivat 2013-10-18 a Wayback Machine.. Barcelona: Fundació Pasqual Maragall, [2013]. [Consulta: 26 juliol 2013]
  11. ↑ Europa Press. La Fundació Pasqual Maragall i Elisava dissenyaran productes per a malalts d'Alzheimer. Barcelona: Vilaweb, 2011. [Consulta: 26 juliol 2013]
  12. ↑ Los estudiantes de ELISAVA muestran nuevos usos de la cerámica en interiores. Castellón: Ascer, 2011. [Consulta: 30 juliol 2013]
  13. ↑ Centre Específic de Recerca per a la millora i Innovació de les Empreses. MULTI-MATHERIA Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine.. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, [2011]. [Consulta: 26 juliol 2013]
  14. ↑ ACN. Bayer premia a los jóvenes más creativos de ELISAVA Escola Superior de Disseny. [Madrid]: Bayer España, 2008. [Consulta: 26 juliol 2013]
  15. ↑ Manzano, Emilio. "El diseño protagoniza la primavera cultural de Barcelona". La Vanguardia, 4 de abril de 1991, p.33. [Consulta: 8 octubre 2013]
  16. ↑ FAD. Entretipos. [Consulta: 8 octubre 2013]
  17. ↑ WebVisions. Web & Mobile Design Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine., Technology and UX Conference. [Consulta: 8 octubre 2013]
  18. ↑ Algomad. Algomad 2013 – Enfoque en Sagrada Familia. [Consulta: 8 octubre 2013]
  19. ↑ Moix, Llàtzer. [Phttp://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/04/04/pagina-44/33476719/pdf.html?search=primavera%20del%20disseny hilippe Stark propugna una nueva dimensión moral para el diseño]. La Vanguardia, 12 abril 1991, p.44. [Consulta: 8 octubre 2013]
  20. ↑ ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Bold Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.. Barcelona: ADG-FAD, [2013].[Consulta: 8 octubre 2013]
  21. ↑ ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.. Barcelona: ADG-FAD, [2013]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  22. ↑ ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.. Barcelona: ADG-FAD, [2013]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  23. ↑ Xarxa Vives d'Universitats. Diccionari Biogràfic de Dones[Enllaç no actiu]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; Universitat Jaume I, [2013]. Varela Rodríguez, M. Elisa. Biografia de Elisava - Brodadora noble. [Consulta: 8 octubre 2013]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=ELISAVA&oldid=34002886»