Naruhito
.jpg)
Naruhito (japonès: 徳仁) (Hospital de l'Agència Imperial, 23 de febrer de 1960) és el 126è emperador del Japó. Fill gran de l'emperador Akihito i l'emperadriu Michiko Shoda, va accedir al tron l'1 de maig de 2019, l'endemà que el seu pare abdiqués. És el primer emperador del Japó nascut després de la Segona Guerra Mundial. La seva esposa és l'emperadriu Masako.[1]
Nom[modifica]
Al Japó, mai no es fa referència a l'Emperador pel el seu nom, sinó que se'l coneix com a "Sa Majestat l'Emperador" (天皇 陛下, Tennō Heika), formalisme que es pot escurçar amb "Sa Majestat" (陛下, Heika). Per escrit, també se l'anomena formalment com a "L'emperador que regna" (今 上 天皇, Kinjō Tennō).
L'era del regnat de Naruhito porta el nom de "Reiwa" (令 和, pronunciat [ɾeːɰa]), i segons el costum serà rebatejat com a emperador Reiwa (令 和 天皇, Reiwa Tennō, vegeu "nom a títol pòstum") per ordre del gabinet després de la seva mort. El nom de la següent que començarà amb el seu successor s'establirà després de la seva mort o abans de la seva abdicació.
Primers anys[modifica]
Naruhito va néixer el 23 de febrer de 1960 a les 16:15 a l'Hospital domèstic del Palau imperial de Tòquio.[2] La seva mare educada en la religió catòlica romana es va haver de convertir a la religió xintoista. Abans del naixement de Naruhito, l'anunci del compromís i matrimoni del príncep hereu Akihito amb Michiko Shōda (més endavant esdevinguda l'emperadriu Michiko) havia despertat l'oposició dels grups tradicionalistes.[3] Els rumors també especulaven que l'emperadriu Kōjun s'havia oposat al compromís. Després de la mort de l'emperadriu Kōjun el 2000, es va saber que havia estat una opositora ferma al matrimoni del seu fill, i que als anys seixanta havia conduït la seva nora i als seus nets a la depressió acusant-los de manera reiterada de no ser adequats per al seu fill.[4]
La infància de Naruhito va ser feliç. Li agradava fer activitats com ara escalar muntanyes, muntar a cavall i aprendre a tocar el violí. Jugava amb els fills del camarlenc imperial, i era un fanàtic dels Yomiuri Giants de la Lliga Central de Baseball del Japó. Un dia Naruhito va trobar les restes d'una antiga calçada al recinte del palau, que li va provocar una fascinació per la història del transport que li duraria tota la vida, ja que li proporcionaria el tema dels seus estudis de batxillerat i màster en història.[5] Naruhito ha declarat: "He tingut un gran interès per les carreteres des de la infantesa. Amb les carreteres es pot anar al món desconegut. Com que he portat una vida en la qual tinc poques possibilitats de sortir lliurement, les carreteres són un pont preciós cap al món desconegut, per dir-ho així".[6]
L'agost de 1974, quan el príncep tenia 14 anys, va ser enviat a Melbourne, Austràlia, en una família d'acollida.[7] Es va quedar amb la família de l'empresari Colin Harper.[8] Es va portar bé amb els fills de l'amfitrió: passejaven per Point Lonsdale, tocaven el violí, jugaven a tennis i, fins i tot, van anar a escalar l'Ulurú junts.[9]
Educació[modifica]
Quan Naruhito tenia quatre anys va ingressar a la prestigiosa institució educativa Gakushūin, on moltes de les famílies d'elit japoneses i narikin (nou rics) hi envien els seus fills.[10]
Naruhito es va graduar a la Universitat Gakushuin el març del 1982 amb una Llicenciatura de lletres en la carrera d'història.[11] El juliol de 1983 va fer un curs intensiu d'anglès de tres mesos abans d'entrar al Merton College de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit,[12] on va estudiar fins al 1986. Tanmateix Naruhito no va presentar la seva tesi A Study of Navigation and Traffic on the Upper Thames in the 18th Centuryn (Estudi de navegació i trànsit al Tàmesi superior al segle XVIII), fins al 1989.[13]
De retorn al Japó, Naruhito es va matricular un altre cop a la Universitat Gakushūin per obtenir un Màster en Humanitats grau d'història, que va aconseguir el 1988.[14]
Emperador del Japó[modifica]
L'1 de desembre de 2017, el govern va anunciar que el pare de Naruhito, l'emperador Akihito, abdicaria el 30 d'abril de 2019 i que Naruhito es convertiria en emperador a partir de l'1 de maig de 2019.[15][16][17]
Després d'una cerimònia d'abdicació la tarda del 30 d'abril, el regnat d'Akihito i l'era Heisei van continuar fins al final del dia. Naruhito el va succeir com a emperador a l'inici del dia l'1 de maig, que ja formava part de l'era Reiwa: la transició va tenir lloc a mitjanit. La confirmació de Naruhito com a emperador es va formalitzar en una cerimònia el matí de l'1 de maig. En la seva primera declaració com a emperador, es va comprometre a reflexionar profundament sobre el curs seguit pel seu pare i a complir amb la seva responsabilitat constitucional "com a símbol de l'estat i de la unitat de la gent del Japó".[18]
La cerimònia d'entronització de Naruhito va tenir lloc el 22 d'octubre de 2019,[19] en una cerimònia de proclamació d'estil antic. A diferència de la majoria dels altres monarques constitucionals, Naruhito no és ni tan sols el conseller delegat. La Constitució defineix explícitament el paper de l'emperador com a completament cerimonial i representatiu. Els seus pocs poders són deures cerimonials. Fins i tot en aquestes qüestions, està obligat als requisits de la Constitució i als consells vinculants del Consell de Ministres.
Núpcies i descendència[modifica]
Quan va arribar el moment de triar esposa, Naruhito es va decantar per Masako Owada (descendent del clan Owada), amb qui es va casar el 9 de juny de 1993 mitjançant el ritu sintoista; les celebracions per l'enllaç van durar tres dies. Naruhito va seguir encara la tria tradicional de consort mitjançant una llista de dones; tanmateix ell ha declarat que n'està completament enamorat.
El 31 d'desembre de 1999, la princesa Masako va patir un avortament, i dos anys més tard van tenir el que ha estat el seu únic descendent:
- la princesa Aiko (nascuda a Tòquio l'1 de desembre del 2001).[20]
El fet que sigui una nena, ha aixecat un fort debat nacional sobre el canvi de la Llei de Successió al Tron, ja que al Japó les dones no poden regnar amb la llei actual.[21] El més probable és que el següent emperador acabi sent la descendència del seu germà, el príncep Fumihito. El seu fill, el príncep Akishino, és oficialment el Príncep hereu.
Referències[modifica]
- ↑ «Naruhito puja al tron amb la promesa de seguir l'exemple pacifista del seu pare». Diari Ara, 01-05-2019. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «浩宮徳仁親王（現皇太子）誕生» (en japonès). Mainichi Shimbun, 23-02-1960. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Bix, 2000, p. 661.
- ↑ «Japan's Dowager Empress Dead At 97» (en anglès). CBS News, 16-06-2000. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Hills, 2006, p. 76.
- ↑ Hills, 2006, p. 77.
- ↑ Hills, 2006, p. 56.
- ↑ Hills, 2006, p. 57.
- ↑ Hills, 2006, p. 60–61.
- ↑ Hills, 2006, p. 77–78.
- ↑ Hills, 2006, p. 81.
- ↑ Hills, 2006, p. 142–143, 152.
- ↑ Hills, 2006, p. 144–145.
- ↑ «His Majesty the Emperor Naruhito (The 126th Emperor)» (en anglès). Agència de la Casa Imperial. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Emperor Akihito to abdicate on abril 30, 2019» (en anglès). Japan Today, 01-12-2017. Arxivat de l'original el de desembre 3, 2017. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Japan sets date for Emperor Akihito's abdication as abril 30, 2019» (en anglès). Japan Times. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «L'emperador Akihito abdicarà el 30 d'abril del 2019». Ara, 01-12-2017. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Naruhito: Japan's new emperor pledges to be symbol of unity» (en anglès). BBC News, 01-05-2019. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Enthronement ceremony for new emperor mulled for Oct. 2019» (en anglès). The Mainichi, 31-12-2019. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Girl Born to Japan's Princess» (en anglès). The New York Times, 01-12-2001. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Life in the cloudy Imperial fishbowl» (en anglès). Japan Times, 27-03-2003. [Consulta: 2 juliol 2020].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bix, Herbert P. Hirohito and the Making of Modern Japan (en anglès). Nova York: Harper Collins, 2000. ISBN 978-0-06-019314-0.
- Hills, Ben. Princess Masako: Prisoner of the Chrysanthemum Throne (en anglès). Penguin, 2006. ISBN 1585425680.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naruhito |
| Branca principal |  | |
|---|---|---|
| Família Akishino |
| |
| Família Hitachi |
| |
| Família Mikasa |
| |
| Família Takamado |
| |
- Persones vives
- Emperadors del Japó
- Alumnes del Merton College (Oxford)
- Alumnes de la Universitat Gakushūin
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Cavallers de l'Orde de l'Elefant
- Distingits amb l'Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau
- Membres de l'Orde de Crist
- Naixements del 1960