Erixias (diàleg)
|
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípias major – Hípias menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgoras – El convit |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Crítias |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axioc - Alcione |
| Clitofont – Epínomis - Erixias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
Erixias és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, però que es considera fals. Té lloc a la Stoa de Zeus, i inclou Sòcrates, en conversa amb Críties, Erixias i Erasístrat (nebot de Feax).[1]
El diàleg es refereix al tema de la riquesa i la virtut. La posició d'Erixias és que és bo ser materialment pròsper, però és derrotat quan Críties afirma que tenir diners no sempre és una bona cosa. Sòcrates mostra que els diners només tenen un valor convencional.[2] En una discussió dirigida a Críties, Sòcrates arriba a la conclusió que els diners mai no poden ser considerats útils, fins i tot quan es fan servir per a comprar alguna cosa útil.[2] La conclusió final de l'Erixias és que la majoria dels rics són els més miserables perquè tenen totes les coses materials que volen.[3]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Eryxias Arxivat 2011-03-11 a Wayback Machine., translated with an introduction by Benjamin Jowett.