Can Peguera
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Nou Barris  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.215 (2021) (18.458,33 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,12 km² | ||||
Can Peguera és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, entre el barri del Turó de la Peira i la Guineueta (Nou Barris) i el barri d'Horta (Horta-Guinardó). Té una superfície de 12 hectàrees i uns 2.200 habitants (2021).[1][2] Fins al 1998 es deia Ramon Albó, però l'Ajuntament el va canviar per l'actual, que prové d'una antiga masia (avui desapareguda), a petició dels veïns.[3]
Les cases barates, juntament amb les que es mantenen del grup de Milans del Bosch (Bon Pastor), són les darreres que queden en peu després de l'enderrocament dels polígons d'Eduard Aunós (Zona Franca) i del Baró de Viver (Sant Andreu). També hi ha una escola, dedicada a Hermenegildo Giner de los Ríos, ara en desús, una caserna de la Guardia Civil, ja abandonada, i l'església de Sant Francesc Xavier.
Masia
[modifica]Pertanyia als marquesos de Castellbell. Situada al peu del Turó de la Peira (antigament d'en Montadell), tenia grans jardins i vinyes; un gran bosc de pins en el turó, una font molt anomenada, una granja d'animals domèstics i uns horts on s'hi feien tota mena de verdures.[4] Era de planta quadrada i estava estructurada en planta baixa, on vivien els treballadors; planta principal o primer pis, on s'allotjaven els propietaris quan pernoctaven a la casa, i una segona planta o golfes.[5]
Cases barates
[modifica]El 28 de març del 1928, la marquesa Dolors de Càrcer i de Ros va vendre per un milió i mig de pessetes les 10,47 hectàrees de terres de conreu, on l'any següent es va construir el polígon d'habitatges Ramon Albó.[5][6] Aquestes cases, projectades per l'arquitecte Xavier Turull, van ser destinades a la població obrera vinguda del creixement urbanístic de Barcelona i dels desnonats de Montjuïc per l'Exposició Universal de 1929.
Hi havia també quatre fonts públiques. Inicialment, els carrers eren anomenats amb un número, però el 1945 se'ls va adjudicar els noms de pobles gironins i tarragonins.[7][8] El 1947, l'Institut Municipal de l'Habitatge va construir-hi 116 cases més de 60 m² i jardí, al llarg del passeig d'Urrutia, i el 1949, un nou bloc de 31 habitatges al solar de la masia.[5]
Església de Sant Francesc Xavier
[modifica]Cap al 1930 es va iniciar la construcció de l'església de Sant Francesc Xavier al costat de l'antiga masia. Es tracta d'un edifici d'estil colonial amb una façana neogòtica.[9]
Durant la Guerra Civil, el temple inacabat va servir de Casa del Poble, el local social del sindicat anarquista CNT.[8] Molts dels veïns del barri es convertiren en milicians, i per aquest motiu es va construir a la vora una caserna de la Guàrdia Civil per a controlar-los.[9]
La plaça davant de l'església es va ampliar i reformar el 2003.[10]
Festa major
[modifica]Des del 1972, se celebra pels volts del 15 de juny i s'allarga fins a la revetlla de Sant Joan. El programa festiu, organitzat principalment pels veïns i el casal de barri La Cosa Nostra, inclou activitats variades per a totes les edats: des de xerrades, àpats populars, balls de festa major i competicions esportives fins a tallers i activitats d'animació per als més petits. A la plaça del doctor Jaén es fa la cantada d'havaneres i les cançons de taverna més populars, acompanyada de rom cremat per a tots els assistents.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Característiques de la població per barris. Any 2021». Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ «Superfície (ha) 2020». Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat. [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ Gaseta municipal de Barcelona, 20-12-1998, p. 1660.
- ↑ «Can Peguera». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Contel, J.M. «Can Peguera». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Origen de l'Església de Sant Francesc Xavier del barri de Can Peguera». Memòria dels barris. Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó. Carme Martín, 05-05-2012.
- ↑ «Nomenclàtor municipal».
- ↑ 8,0 8,1 «MASIA DE CAN PEGUERA (Segle XVII-1949)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 28-08-2016.
- ↑ 9,0 9,1 «De terra de cultiu a terra de lluita 1928-1935». La Peguera, 20, 12-2014, pàg. 5.
- ↑ «Can Peguera recupera la plaça de Sant Francesc Xavier». NouBarris.Net, 27-01-2003.
- ↑ «Can Peguera». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Díaz i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. El Tinter, 1986 (Història d'Horta, 3).
Enllaços externs
[modifica]
- «Les Cases Barates». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Església de Sant Francesc Xavier». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «MASIA DE CAN PEGUERA (Segle XVII-1949)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 28-08-2016.
- «Història». AVV Can Peguera.
