Can Suris: diferència entre les revisions
m Xavier Dengra ha mogut Fàbrica Suris a Can Suris: nomenclàtor municipal |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
| designacio1 = IPA |
| designacio1 = IPA |
||
| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18468 18468] |
| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18468 18468] |
||
}}{{Fusió a|Citilab}} |
}}{{Inacabat}}{{Fusió a|Citilab}} |
||
'''Can Suris''', també coneguda com a '''Can Nisa''', és un edifici d'origen industrial del [[Barri Fontsanta-Fatjó|barri Fonstanta-Fatjó]] de [[Cornellà de Llobregat]] ([[Baix Llobregat]]). Està inclòs en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]] com a [[Bé cultural d'interès local|Bé Cultural d'Interès Local]] (BCIL). |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Es tracta d'una construcció de planta rectangular a la que s'hi afegeix, a manera de creuer, una petita nau perpendicular a un dels costats de la nau que no troba prolongació en l'altre. La coberta és a dues vessants, seguint una de les tipologies tradicionals de l'arquitectura rural catalana. Aquest historicisme es reforça per la utilització funcional i decorativa del principal material de construcció, el maó vist, que divideix les superfícies exteriors verticalment, seguint l'ordenació de les finestres. També forma la línia de cornisa amb una doble sanefa escalonada. Aquests ressalts decoratius i espacials trenquen la funcionalitat d'un edifici industrial, actitud típica del modernisme.<ref name="ipac"/> |
||
== Història == |
== Història == |
||
Can Suris |
Can Suris va ser una de les [[Fàbrica|fàbriques]] pioneres de la [[industrialització]] de Cornellà. La seva precència va estar precedida per la construcció inicial del [[Canal de la Infanta]] l'any 1827. Posteriorment, es té notícia d'un [[molí fariner]] i, poc després, de la [[fàbrica d'indianes]] de [[Can Rosés (Cornellà de Llobregat)|Can Rosés]] el 1851.<ref name="ipac" /> |
||
El procés habitual era que, després de les indianes, arribés el tèxtil. |
El procés habitual era que, després de les indianes, arribés el tèxtil. Després de l'aparició de [[Can Vilumara (Cornellà de Llobregat)|Can Vilumara]] (coneguda com ''la Llana'') l'any 1851, el 1897 es va edificar Can Suris. Malgrat que amb els anys el teixit ha estat substituït per la metal·lúrgia, la fàbrica Suris va funcionar fins a la dècada dels 1980, passant a ser utilitzada com a magatzem.<ref name="ipac" /><ref>{{ref-web|url=http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=153|títol=Fàbrica Can Surís (Cornellà de Llobregat - Baix Llobregat)|consulta=24 desembre 2015|llengua=català|editor=Pobles Catalunya}}</ref> |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Es tracta d'una construcció de planta rectangular a la que s'hi afegeix, a manera de creuer, una petita nau perpendicular a un dels costats de la nau que no troba prolongació en l'altre. La coberta és a dues vessants, seguint una de les tipologies tradicionals de l'arquitectura rural catalana. Aquest historicisme es reforça per la utilització funcional i decorativa del principal material de construcció, el maó vist, que divideix les superfícies exteriors verticalment, seguint l'ordenació de les finestres. També forma la línia de cornisa amb una doble sanefa escalonada. Aquests ressalts decoratius i espacials trenquen la funcionalitat d'un edifici industrial, actitud típica del modernisme.<ref name="ipac"/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 00:37, 14 ago 2018
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||||
| Construcció | S. XIX Final | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) | ||||||||
| Localització | Ctra. Sant Joan Despí, Fontsanta. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) | ||||||||
| |||||||||
| IPA | |||||||||
| Identificador | IPAC: 18468 | ||||||||
| |||||||||
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Citilab». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
Can Suris, també coneguda com a Can Nisa, és un edifici d'origen industrial del barri Fonstanta-Fatjó de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Història
Can Suris va ser una de les fàbriques pioneres de la industrialització de Cornellà. La seva precència va estar precedida per la construcció inicial del Canal de la Infanta l'any 1827. Posteriorment, es té notícia d'un molí fariner i, poc després, de la fàbrica d'indianes de Can Rosés el 1851.[1]
El procés habitual era que, després de les indianes, arribés el tèxtil. Després de l'aparició de Can Vilumara (coneguda com la Llana) l'any 1851, el 1897 es va edificar Can Suris. Malgrat que amb els anys el teixit ha estat substituït per la metal·lúrgia, la fàbrica Suris va funcionar fins a la dècada dels 1980, passant a ser utilitzada com a magatzem.[1][2]
Descripció
Es tracta d'una construcció de planta rectangular a la que s'hi afegeix, a manera de creuer, una petita nau perpendicular a un dels costats de la nau que no troba prolongació en l'altre. La coberta és a dues vessants, seguint una de les tipologies tradicionals de l'arquitectura rural catalana. Aquest historicisme es reforça per la utilització funcional i decorativa del principal material de construcció, el maó vist, que divideix les superfícies exteriors verticalment, seguint l'ordenació de les finestres. També forma la línia de cornisa amb una doble sanefa escalonada. Aquests ressalts decoratius i espacials trenquen la funcionalitat d'un edifici industrial, actitud típica del modernisme.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Suris |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fàbrica Suris». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ «Fàbrica Can Surís (Cornellà de Llobregat - Baix Llobregat)». Pobles Catalunya. [Consulta: 24 desembre 2015].