Clàudia Pons Moll: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
Correccions
Línia 1: Línia 1:
{{FVA|data=novembre de 2020}}
{{FVA|data=novembre de 2020}}
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Clàudia Pons Moll''' (1975, [[Barcelona]]) és una filòloga catalana, professora de la [[Universitat de Barcelona]], especialitzada en [[fonètica]] i que treballa en innovació educativa.
'''Clàudia Pons Moll''' (1975, [[Barcelona]]) és una filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en [[fonètica]] i que treballa en innovació educativa.


Clàudia Pons estudià [[Filologia catalana|Filologia Catalana]] a la Universitat de Barcelona (UB) i s'hi doctorà el 2004 amb la tesi ''[https://www.tdx.cat/handle/10803/1683#page=1 Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi]'', dirigida per [[Joaquim Vilaplana Lleonart|Joaquím Vilaplana Lleonart]] i Maria Rosa Lloret Romañach.<ref>{{Ref-tesi|títol=Contactes consonàntics en balear: Descripció i anàlisi. Els,|url=http://www.tdx.cat/handle/10803/1683|universitat=Universitat de Barcelona|tipus=Ph.D. Thesis|data=2004-09-09|nom=Clàudia|cognom=Pons Moll|llengua=|lloc=|pàgines=}}</ref> Fou professora associada de la UB (2002-2006; 2011-2012) i entre 2004 i 2007 fou professora associada de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (UAB). Les tasques d’investigació que ha dut a terme se centren en la [[fonologia]], la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica, i les tasques de docència se centren en les mateixes disciplines, i també en l’ensenyament de la normativa del català, la redacció i l’anàlisi de textos escrits en català, i la producció de textos orals en català. Col·laborà en la correcció i la compleció de les parts de fonologia i de morfologia de la [[Gramàtica de la llengua catalana|''Gramàtica de la llengua catalana'']] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Clàudia Pons Moll {{!}} Estudis de Filologia Catalana|url=http://filcat.ub.edu/directori-organitzatiu/claudia-pons-moll|consulta=2020-11-10}}</ref> Pel projecte d’investigació ''Estudi gramatical del català de Menorca'', juntament amb [[Joan Mascaró i Altimiras]], guanyà el XVI [[Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll]], convocat per l’[[Institut Menorquí d'Estudis|Institut Menorquí d’Estudis]] i l’Ajuntament de [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]].<ref>{{Ref-publicació|article=Algunes observacions sobre el vocalisme i el consonantisme de Menorca|url=https://raco.pre.csuc.cat/index.php/RdM/article/view/340871|publicació=Revista de Menorca|data=2004-07-01|issn=0211-4550|pàgines=157–201|volum=88|exemplar=I|nom=Clàudia|cognom=Pons Moll}}</ref> El 2007 publicà el llibre ''La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears'' ([[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]), on utilitza la [[teoria de l'optimitat]], proposada per Alan Prince i Paul Smolensky el 1993, per explicar les variants dialectals de les Illes Balears.<ref name=":0" /> Juntament amb [[Josefina Carrera i Sabaté]] és responsable de l’espai web ''[http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio Els sons del català],'' impulsat per [[Joan Solà i Cortassa]], que pretén facilitar l’ensenyament de la fonètica i la fonologia catalanes a l'ensenyament secundari i superior.<ref>{{Ref-web|títol=Presentació {{!}} Els Sons del Català|url=http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio|consulta=2020-11-10}}</ref>
Clàudia Pons estudià [[Filologia catalana|Filologia Catalana]] a la [[Universitat de Barcelona]] (UB) i s'hi doctorà el 2004 amb la tesi ''[https://www.tdx.cat/handle/10803/1683#page=1 Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi]'', dirigida per [[Joaquim Viaplana Lleonart]] i Maria Rosa Lloret Romañach.<ref>{{Ref-tesi|títol=Contactes consonàntics en balear: Descripció i anàlisi. Els,|url=http://www.tdx.cat/handle/10803/1683|universitat=Universitat de Barcelona|tipus=Ph.D. Thesis|data=2004-09-09|nom=Clàudia|cognom=Pons Moll|llengua=|lloc=|pàgines=}}</ref> Fou professora associada de la UB (2002-2006; 2011-2012) i entre 2004 i 2007 fou professora associada de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (UAB). Les tasques d’investigació que ha dut a terme se centren en la [[fonologia]], la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica; i les tasques de docència se centren en les mateixes disciplines, i també en l’ensenyament de la normativa del català, la redacció i l’anàlisi de textos escrits en català, i la producció de textos orals en català. Col·laborà en la correcció i la compleció de les parts de fonologia i de morfologia de la [[Gramàtica de la llengua catalana|''Gramàtica de la llengua catalana'']] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Clàudia Pons Moll {{!}} Estudis de Filologia Catalana|url=http://filcat.ub.edu/directori-organitzatiu/claudia-pons-moll|consulta=2020-11-10}}</ref> Pel projecte d’investigació ''Estudi gramatical del català de Menorca'', juntament amb [[Joan Mascaró i Altimiras]], guanyà el XVI [[Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll]], convocat per l’[[Institut Menorquí d'Estudis|Institut Menorquí d’Estudis]] i l’Ajuntament de [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]].<ref>{{Ref-publicació|article=Algunes observacions sobre el vocalisme i el consonantisme de Menorca|url=https://raco.pre.csuc.cat/index.php/RdM/article/view/340871|publicació=Revista de Menorca|data=2004-07-01|issn=0211-4550|pàgines=157–201|volum=88|exemplar=I|nom=Clàudia|cognom=Pons Moll}}</ref> El 2007 publicà el llibre ''La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears'' ([[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]), on utilitza la [[teoria de l'optimitat]], proposada per Alan Prince i Paul Smolensky el 1993, per explicar les variants dialectals de les Illes Balears.<ref name=":0" /> Juntament amb [[Josefina Carrera i Sabaté]] és responsable de l’espai web ''[http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio Els sons del català],'' impulsat per [[Joan Solà i Cortassa]], que pretén facilitar l’ensenyament de la fonètica i la fonologia catalanes a l'ensenyament secundari i superior.<ref>{{Ref-web|títol=Presentació {{!}} Els Sons del Català|url=http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio|consulta=2020-11-10}}</ref>


A més d'articles en revistes especialitzades és coeditora dels llibres: ''Lingüística i gramàtiques'' (2004), ''Aplicacions de la fonètica'' (2007), ''Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a [[Max Wheeler|Max W. Wheeler]]'' (2011), ''Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català'' (2015),<ref>{{Ref-web|títol=Pons Moll, Clàudia|url=http://datos.bne.es/persona/XX4581624.html|consulta=2020-11-11|llengua=es|editor=Biblioteca Nacional de España|data=|obra=Datos.BNE.es}}</ref> ''L'ensenyament de la pronunciació del català. Eines, recursos, estratègies i experiències'' (2016), ''Eines per a l'aprenentatge del català com a L2 i LE'' (2019).<ref name=":0" />
A més d'articles en revistes especialitzades és coeditora dels llibres: ''Lingüística i gramàtiques'' (2004), ''Aplicacions de la fonètica'' (2007), ''Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a [[Max Wheeler|Max W. Wheeler]]'' (2011), ''Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català'' (2015),<ref>{{Ref-web|títol=Pons Moll, Clàudia|url=http://datos.bne.es/persona/XX4581624.html|consulta=2020-11-11|llengua=es|editor=Biblioteca Nacional de España|data=|obra=Datos.BNE.es}}</ref> ''L'ensenyament de la pronunciació del català. Eines, recursos, estratègies i experiències'' (2016), ''Eines per a l'aprenentatge del català com a L2 i LE'' (2019).<ref name=":0" />

Revisió del 21:37, 20 nov 2020

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (novembre de 2020)
Infotaula de personaClàudia Pons Moll
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia catalana (–2004) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFonologia del català Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòloga, correctora de textos, professora de català, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buenos Aires, professora visitant (2019–2019)
Universitat Washington a Saint Louis, professora visitant (2016–2016)
University College de Londres, professora visitant (2014–2014)
Universitat de Massachusetts Amherst, professora visitant (2010–2010)
Universitat de Friburg, professora visitant (2007–2013)
Grup 62, correctora de textos (1997–2005)
Universitat de Barcelona, professora agregada
Isogloss Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Clàudia Pons Moll (1975, Barcelona) és una filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en fonètica i que treballa en innovació educativa.

Clàudia Pons estudià Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB) i s'hi doctorà el 2004 amb la tesi Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi, dirigida per Joaquim Viaplana Lleonart i Maria Rosa Lloret Romañach.[1] Fou professora associada de la UB (2002-2006; 2011-2012) i entre 2004 i 2007 fou professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les tasques d’investigació que ha dut a terme se centren en la fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica; i les tasques de docència se centren en les mateixes disciplines, i també en l’ensenyament de la normativa del català, la redacció i l’anàlisi de textos escrits en català, i la producció de textos orals en català. Col·laborà en la correcció i la compleció de les parts de fonologia i de morfologia de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.[2] Pel projecte d’investigació Estudi gramatical del català de Menorca, juntament amb Joan Mascaró i Altimiras, guanyà el XVI Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll, convocat per l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Ajuntament de Ciutadella.[3] El 2007 publicà el llibre La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), on utilitza la teoria de l'optimitat, proposada per Alan Prince i Paul Smolensky el 1993, per explicar les variants dialectals de les Illes Balears.[2] Juntament amb Josefina Carrera i Sabaté és responsable de l’espai web Els sons del català, impulsat per Joan Solà i Cortassa, que pretén facilitar l’ensenyament de la fonètica i la fonologia catalanes a l'ensenyament secundari i superior.[4]

A més d'articles en revistes especialitzades és coeditora dels llibres: Lingüística i gramàtiques (2004), Aplicacions de la fonètica (2007), Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler (2011), Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català (2015),[5] L'ensenyament de la pronunciació del català. Eines, recursos, estratègies i experiències (2016), Eines per a l'aprenentatge del català com a L2 i LE (2019).[2]

Referències

  1. ↑ Pons Moll, Clàudia. Contactes consonàntics en balear: Descripció i anàlisi. Els, (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2004-09-09. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Clàudia Pons Moll | Estudis de Filologia Catalana». [Consulta: 10 novembre 2020].
  3. ↑ Pons Moll, Clàudia «Algunes observacions sobre el vocalisme i el consonantisme de Menorca». Revista de Menorca, 88, I, 01-07-2004, pàg. 157–201. ISSN: 0211-4550.
  4. ↑ «Presentació | Els Sons del Català». [Consulta: 10 novembre 2020].
  5. ↑ «Pons Moll, Clàudia» (en castellà). Datos.BNE.es. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 11 novembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clàudia_Pons_Moll&oldid=25479735»