Guerau de Liost: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q3163067 |
Etiqueta: paraulotes |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
==Referències== |
==Referències== |
||
{{Referències|1}} |
{{Referències|1}}caca |
||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
Revisió del 10:34, 3 maig 2013
Guerau de Liost és el nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, Garrotxa, 30 d'agost de 1878 — Barcelona, Barcelonès, 2 d'abril de 1933) fou escriptor, poeta noucentista i polític.
De família de propietaris rurals al Montseny, estudià Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona. També fou pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill.
La seva activitat política començà amb la Lliga Regionalista com a regidor de la ciutat de Barcelona, on tingué enfrontaments amb els partidaris del lerrouxisme per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any 1919 fou diputat de la Mancomunitat de Catalunya, entrà al departament de cultura d'aquesta administració i a l'Institut d'Estudis Catalans. El 1922 fundà Acció Catalana, i en fou dirigent fins que se'n separà per discrepàncies i tornà a la Lliga. Fou diputat a les corts espanyoles el 1931 i 1932.
La seva faceta periodística s'inicià a La Veu de Catalunya i, a partir del 1922, passà a La Publicitat, òrgan de propaganda del partit Acció Catalana.
Com a poeta va publicar: Somnis (1913), La ciutat d'ivori (1918), Selvatana amor (1920), Ofrena rural (1926) i, el més destacat de tots, La muntanya d'ametistes (1908), prologat per Eugeni d'Ors i per Josep Carner en una reedició del 1933, és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En 1929 publicà Sàtires, una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
Durant la Guerra Civil Espanyola la casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari. En una nota que es troba a continuació d’un ofici de 29 d’octubre de 1936 s’indica la decisió del servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya de protegir la biblioteca i papers de l’escriptor, conservats en dues habitacions.[1] A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas va ingressar definitivament a la Biblioteca de Catalunya.
Referències
caca