Ducat de Naxos: diferència entre les revisions

Ducato dell'arcipelago
Δουκάτον Αρχιπελάγους
Ducat de l'Arxipèlag
Ducat de Naxos
	Escut
	Ducat de Naxos a la dècada del 1450
Informació
Capital	Naxos
Idioma oficial	vènet
Altres idiomes	Grec
Religió	Catòlica romana (oficial); Ortodoxa grega (popular)
Període històric; edat mitjana
Establiment del Ducat	1207
Crispo cop d'estat	1383
Conquesta Otomana	1566
Expropriat pels Otomans	1579
Política
Forma de govern	Principat
Duc
• 1207–27:	Marco Sanudo
• 1383–97:	Francesco I Crispo
• 1566–79:	Giuseppe Nasi
	El ducat va ser un estat clientelar, en aquest ordre, dels emperadors de l'Imperi Llatí de Constantinoble, els Villehardouin del Principat d'Acaia, els Anjou del Regne de Nàpols i després del 1418) de la República de Venècia. Del 1566–79, el ducat va ser administrat com un part de l'imperi Otomà abans de ser annexionat totalment.;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:09, 26 maig 2013

El ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566.

El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux venecià Enrico Dàndolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa de Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210).

Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat).

Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí de Constantinoble. Dominava directament Naxos, Paros, Antiparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Polegandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skopelos, Sérifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro).

Els bizantins a finals del segle XIII van reconquerir la majoria de les illes. El 1317 els catalans van saquejar Naxos. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als bizantins) fins el 1262, i després Marcos II Sanudo fins el 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236 .

Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla de Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la que va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins el 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia.

El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Llista de ducs

Marc I Sanudo (1207-1227)
Angel Sanudo(1227-1262)
Marc II Sanudo (1262-1303)
Guillem I Sanudo (1303-1323)
Nicolau I Sanudo (1323-1341)
Joan I Sanudo (1341-1362)
Fiorenza I Sanudo (1362-1371)
Nicolau II Sanudo, consort 1360-371, regent 1371-1374)
Nicolau III dalle Carceri 1371-1383
Francesc I Crispo 1383-1397
Jaume I Crispo 1397-1418
Joan II Crispo 1418-1433
Jaume II Crispo 1433-1447
Nicolo Crispo, regent 1447-1450
Joan Jaume I Crispo 1447-1453
Guillem II Crispo 1453-1463
Francesc II Crispo 1463
Jaume III Crispo 1463-1480
Joan III Crispo 1480-1494
Francesc III Crispo 1494
Jaume Crispo, governador 1494-1496
Antoni Crispo, governador 1496-1505 (fill)
Francesc III Crispo (restablert 1500) 1505-1517
Joan IV Crispo 1517-1544
Antoni Crispo (net d'Antoni Crispo), governador 1544-1554
Joan IV Crispo 1554-1564
Francesc IV Crispo 1536-1544 (associat) mort el 1550
Jaume IV Crispo 1565-1566
Josep Nasi 1566-1571
Jaume IV Crispo 1571-1573
Josep Nasi 1573-1579
A l'imperi otomà 1579

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 |nom_comú = Ducat de Naxos
 |continent = Europa
-|era = [[edat mitjana]]
+|era       = [[edat mitjana]]
 |status = Vassall
 |status_text = Estat vassall*
 |imperi = República de Venècia
 |forma_de_govern = Principat
-|any_inici = 1207
+|any_inici       = 1207
 |any_fi = 1579
 |esdeveniment_anterior = Quarta Croada
@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 |religió = [[Catòlica]] romana (oficial)<br />[[Ortodoxa]] grega (popular)
 |himne_nacional =
-|idioma = [[Venecià]]
+|idioma = [[vènet]]
 |idioma_no_oficial = [[Grec]]
 |moneda =
@@ Línia 50: / Línia 50: @@
 |dades_població1 =
 |membre_de =
-|notes=* El ducat va ser un estat clientelar, en aquest ordre, dels emperadors de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], els [[Villehardouin]] del [[Principat d'Acaia]], els [[Comtat d'Anjou|Anjou]] del [[Regne de Nàpols]] i després del [[1418]]) de la [[República de Venècia]]. Del [[1566]]–[[1579|79]], el ducat va ser administrat com un part de l'[[imperi Otomà]] abans de ser anexionat totalment.
+|notes=* El ducat va ser un estat clientelar, en aquest ordre, dels emperadors de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], els [[Villehardouin]] del [[Principat d'Acaia]], els [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] del [[Regne de Nàpols]] i després del [[1418]]) de la [[República de Venècia]]. Del [[1566]]–[[1579|79]], el ducat va ser administrat com un part de l'[[imperi Otomà]] abans de ser annexionat totalment.
 }}
 El '''ducat de Naxos''' fou un estat medieval establert a les illes [[Cíclades]] entre [[1207]] i [[1210]], que va durar fins a la conquesta [[otomana]] el [[1566]].
@@ Línia 56: / Línia 56: @@
 El [[1207]] el venecià [[Marco Sanudo]], un croat nebot del [[dux venecià]] [[Enrico Dàndolo]], cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa de Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig ([[1210]]).
-Després va conquerir la resta de les [[Cíclades]] i va establir el ducat de Naxos o '''Ducat de l'Arxipèlag'''. Va construir una fortalesa a [[Naxos (ciutat de Grècia)|Naxos]] amb 12 torres i va dividir el país en 56 petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat).
+Després va conquerir la resta de les [[Cíclades]] i va establir el ducat de Naxos o '''Ducat de l'Arxipèlag'''. Va construir una fortalesa a [[Naxos (ciutat de Grècia)|Naxos]] amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat).
 Marcos finalment es va declarar vassall de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. Dominava directament Naxos, [[Paros]], [[Antiparos]], [[Sifnos]], [[Kithnos]], [[Ios]], [[Amorgós]], [[Kímolos]], [[Síkinos]], [[Siros]] i [[Polegandros]] i com a feus les d'[[Andros]] (de la família [[Dàndolo]]), [[Tinos]], [[Míkonos]], [[Skiros]], [[Skopelos]], [[Sérifos]], [[Kea]] (dels [[Ghisi]]), Thera o [[Santorí]] (donada a [[Jacobo Barozzi]]), [[Anafi]] (donada a [[Leonardo Foscolo]]), [[Citera]] (donada a [[Marco Venier]]) i [[Cerigotto]] (donada a [[Jacobo Viaro]]).
@@ Línia 63: / Línia 63: @@
 Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als bizantins) fins el 1262, i després Marcos II Sanudo fins el 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236 .
-Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla de Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el [[1319]] fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de [[Negrepont]] i els senyors de l'illa i el [[1323]] el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la que va participar també el batlle venecià de Negrepont el [[1331]]; el [[1341]] el va succeir Joan Sanudo fins el [[1361]] que fou vassall dels [[Anjou]] de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el [[1362]]. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el [[1371]] però va morir el [[1383]]. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el [[1383]] i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El [[1418]] en què es va establir el protectorat de Venècia.
+Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla de Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el [[1319]] fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de [[Negrepont]] i els senyors de l'illa i el [[1323]] el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la que va participar també el batlle venecià de Negrepont el [[1331]]; el [[1341]] el va succeir Joan Sanudo fins el [[1361]] que fou vassall dels [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el [[1362]]. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el [[1371]] però va morir el [[1383]]. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el [[1383]] i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El [[1418]] en què es va establir el protectorat de Venècia.
 El [[1466]] el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El [[1579]] va passar a domini directe de la [[Porta otomana]].
@@ Línia 74: / Línia 74: @@
 * [[Nicolau I Sanudo]] (1323-1341)
 * [[Joan I Sanudo]] (1341-1362)
-* [[Fiorenza Sanudo]] (1362-1371)
+* [[Fiorenza I Sanudo]] (1362-1371)
 * [[Nicolau II Sanudo]], consort 1360-371, regent 1371-1374)
 * [[Nicolau III dalle Carceri]] 1371-1383