Amorgós (en grecΑμοργóς, AFI [amor'ɣos]) és una illa grega de la mar Egea, la més oriental del grup de les Cíclades i la més propera a l'arxipèlag veí del Dodecanès, situada al sud-est de Naxos, a 138 milles marines del port del Pireu. Té una superfície de 121 km² i 112 km de costa. La seva població era de 1.851 habitants el 2001. Té dos ports, tots dos a la costa que mira cap a Naxos: Katàpola a l'oest i Egiali a l'est. El punt més alt és a l'extrem est de l'illa, al cim del Kríkelo (821 m). La capital de l'illa és Amorgós, o Khora, situada a l'interior, a 320 m per damunt de Katàpola.
L'indret més conegut de l'illa és el petit monestir de Khozoviótissa, fundat el segle XI, que penja al mig d'un penya-segat a 300 m sobre el mar a la costa est, i que apareix a la pel·lícula El gran blau de Luc Besson.
L'illa ja va ser habitada durant el neolític i va tenir la seva edat d'or durant la cultura ciclàdica del 3r mil·lenni aC, amb obres com, per exemple, l'ídol d'Amorgós. També s'han identificat restes de l'època minoica a Minoa.
Antigament tenia tres ciutats, totes a la costa oest: Minoa (al centre), Arkesini (al sud) i Egiali o Aigiale (al nord), de les quals ja no existeixen més que ruïnes. Una ciutat anomenada Melània podria ser la mateixa Egiali. Minoa i Egiali foren colònies milèsies. L'illa va ser utilitzada repetidament com a destinació d'exili de personatges indesitjables durant l'imperi romà i el bizantí.
El 1537 va ser conquerida pels turcs. El 1832 va passar a formar part del recentment constituït Regne de Grècia. Durant la Dictadura dels Coronels es va tornar a fer servir com a lloc d'exili.
Amorgós
