Lluís XII de França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 01:27, 5 oct 2013

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Família

Nasqué el 1462 sent fill del duc Carles I d'Orleans i la seva tercera esposa Maria de Cleves. Era nét per línia paterna del duc Lluís I d'Orleans i Valentina Visconti, i per línia materna del duc Adolf II de Cleves i Maria de Borgonya. Per línia paterna era besnét del rei Carles V de França i cosí alhora de Carles VIII de França.

Es casà el 1476 amb la princesa Joana de Valois, filla del rei Lluís XI de França i Carlota de Savoia. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el 1498.

Es va casar, en segones núpcies, el 8 de gener de 1499 a Nantes amb la duquessa Anna de Bretanya, viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:

la princesa Clàudia de França (1499-1524), casada el 1514 amb Francesc I de França
la princesa Renata de França (1509-1575), casada el 1528 amb Hèrcules II d'Este (duc de Ferrara)
un fill sense nom (1508)
un fill mort al néixer (1512)

El 9 d'octubre de 1514 es casà, en terceres núpcies, a Abbeville amb la princesa Maria Tudor, filla d'Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York. D'aquesta unió no tingueren fills.

Duc d'Orleans i Valois

El 1465 en quedar-se orfe fou adoptat pel rei Lluís XI de França, alhora que rebia els títols dels ducats de Valois i d'Orleans.

El 1484 descontent amb la regència d'Anna de França participa en l'anomenada Guerra Folla que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu espòs. Finalment fou fet presoner a la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier el juliol de 1488. Després de tres anys de presó fou indultat pel seu cosí Carles VIII i va continuar al costat seu durant les Guerres d'Itàlia, tot i que fracassà en els seus plans per fer-se amb el ducat de Milà.

Ascens al tron

El 1498 a la mort de Carles VIII de França fou nomenat hereu seu i per tant ascendí al tron francès. Lluís II d'Orleans era el cap de la dinastia Orleans i el parent mascle més proper al rei difunt.

El mateix any aconseguí l'anul·lació del seu primer matrimoni per part del Papa Alexandre VI, al concedir el duc d'Orleans a Cèsar Borja, fill del Papa, el ducat de Valentinois. Aquesta anul·lació comportà que el rei es casés de nou amb Anna de Bretanya, duquessa de Bretanya i vídua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legitimar el seu ascens al tron així com aconseguir mantenir unida a la corona l'important Ducat de Bretanya.

El 22 de setembre de 1504 el rei va firmar el Tractat de Blois, pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur emperador Carles V d'Alemanya. Aquest casament suposava una possible unió de França amb l'Imperi i la Corona d'Aragó, sempre que el rei no tingués descendència masculina, per la qual cosa els Estats Generals de França de 1506 l'anul·laren. En aquell moment s'establí el casament de la seva filla Clàudia amb el cosí del rei, Francesc d'Angulema, i futur rei Francesc I de França. Els Estats Generals de França de 1506 van acordar per unanimitat concedir-li el títol de Pare del Poble.

Guerres d'Itàlia

Per l'ascendència de la seva àvia Lluís XII considerava que tenia drets sobre el ducat de Milà, conduint el Regne de França novament a guerres a Itàlia, ocupant el ducat el 1499. Va obtenir diverses victòries però la unió de la Lliga de Venècia, el Papa Juli II, Regne d'Anglaterra, Ferran II d'Aragó i la República de Venècia, feu recular el seu exèrcit i les seves pretensions sobre Milà, del qual es veié obligat a marxar el 1512.

El 1501 aconseguí expulsar del tron el rei Frederic III de Nàpols. Aquest demanà ajuda al seu cosí Ferran el Catòlic, el qual partí amb un estol vers el reialme italià i n'aconseguí expulsar el rei francès el 1504. El comte-rei català però no retornà la corona napolitana al seu cosí sinó que l'integrà a la Corona d'Aragó.

Les Guerres d'Itàlia van provocar una pujada de preus i una devaluació de la moneda francesa. Això va comportar que els pagesos que tan sols tenien terres s'enriquissin venent els seus productes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova força en els estaments: la burgesia.

La majoria de guerres dutes a terme per l'exèrcit francès es van desenvolupar a terres italianes però el 1512 Ferran II d'Aragó va conquerir el sud del Regne de Navarra, integrant-lo a la Corona de Castella.

Lluís XII de França va morir el 1515 a París i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís XII de França

Precedit per: Carles I	Duc de Valois i Orleans 1465–1515	Succeït per: reversió a la corona
Precedit per: Carles VIII l'Afable	Rei de França 1498–1515	Succeït per: Francesc I
Precedit per: Lluís el Moro	Duc de Milà 1499–1512	Succeït per: Maximilià Sforza
Precedit per: Frederic III	Rei de Nàpols 1498–1515	Succeït per: Ferran III

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870

₉₈₇

₉₉₆

₁₀₃₁

₁₀₆₀

₁₁₀₈

₁₁₃₇

₁₁₈₀

₁₂₂₃

₁₂₂₆

₁₂₂₆

₁₂₇₀

₁₂₈₅

₁₃₁₄

₁₃₁₆

₁₃₂₂

₁₃₂₈

₁₃₅₀

₁₃₅₀

₁₃₆₄

₁₃₈₀

₁₄₂₂

₁₄₆₁

₁₄₈₃

₁₄₉₈

₁₅₁₅

₁₅₄₇

₁₅₅₉

₁₅₅₉

₁₅₆₀

₁₅₇₄

₁₅₈₉

₁₆₁₀

₁₆₄₃

₁₇₁₅

₁₇₇₄

₁₇₉₂

₁₇₉₂

₁₈₀₄

₁₈₁₄

₁₈₂₄

₁₈₃₀

₁₈₄₈

₁₈₅₂

₁₈₇₀

-

-

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Louis XII de France.jpg|right|thumb|Imatge de Lluís XII de França.]]
-'''Lluís XII de França''' o '''Lluís II d'Orleans''' ''el Pare del Poble'' ( [[Blois]] [[1462]] - [[París]] [[1515]] ), '''[[duc d'Orleans]]''' i '''[[duc de Valois|Valois]]''' ('''[[1465]]-[[1515]]'''); '''[[rei de França]]''' ('''[[1498]]-[[1515]]'''), '''[[duc de Milà]]''' ('''[[1498]]-[[1512]]''') i '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1501]]-[[1504]]''').
+'''Lluís XII de França '''o''' Lluís II d'Orleans''' dit “el Pare del Poble” ([[Blois]], [[27 de juny]] de [[1462]] - [[París]], [[1 de gener]] de [[1515]]) fou [[duc d'Orleans]] i [[duc de Valois|Valois]] ([[1465]]-1515); [[rei de França]] ([[1498]]- 1515), [[duc de Milà]] (1498-[[1512]]) i [[rei de Nàpols]] ([[1501]]-[[1504]]).
-== Orígens familiars ==
+== Família==
-Nasqué el [[27 de juny]] de [[1462]] sent fill del [[duc]] [[Carles I d'Orleans]] i la seva tercera esposa [[Maria de Cleves]]. Era nét per línia paterna del [[duc]] [[Lluís I d'Orleans]] i [[Valentina Visconti]], i per línia materna del duc [[Adolf II de Cleves]] i [[Maria de Borgonya i de Baviera|Maria de Borgonya]]. Per línia paterna era besnét del [[rei]] [[Carles V de França]] i cosí alhora de [[Carles VIII de França]].
+Nasqué el [[1462]] sent fill del duc [[Carles I d'Orleans]] i la seva tercera esposa [[Maria de Cleves]]. Era nét per línia paterna del duc [[Lluís I d'Orleans]] i [[Valentina Visconti]], i per línia materna del duc [[Adolf II de Cleves]] i [[Maria de Borgonya i de Baviera|Maria de Borgonya]]. Per línia paterna era besnét del rei [[Carles V de França]] i cosí alhora de [[Carles VIII de França]].
+Es casà el [[1476]] amb la princesa [[Santa Joana de Valois|Joana de Valois]], filla del rei [[Lluís XI de França]] i [[Carlota de Savoia]]. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el [[1498]].
-=== Origen del sobrenom ===
-Els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] van acordar per unanimitat concedir-li el títol de ''Pare del Poble''.
+Es va casar, en segones núpcies, el [[8 de gener]] de [[1499]] a [[Nantes]] amb la duquessa [[Anna de Bretanya]], viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:
+* la princesa [[Clàudia d'Orléans|Clàudia de França]] ([[1499]]-[[1524]]), casada el [[1514]] amb [[Francesc I de França]]
+* la princesa [[Renata de França]] ([[1509]]-[[1575]]), casada el [[1528]] amb [[Hèrcules II d'Este]] ([[duc de Ferrara]])
+* un fill sense nom ([[1508]])
+* un fill mort al néixer ([[1512]])
+El [[9 d'octubre]] de [[1514]] es casà, en terceres núpcies, a [[Abbeville]] amb la princesa [[Maria Tudor i de York|Maria Tudor]], filla d'[[Enric VII d'Anglaterra]] i [[Elisabet de York]]. D'aquesta unió no tingueren fills.
 == Duc d'Orleans i Valois ==
 [[Fitxer:Valois-Orléans.gif|right|thumb|230px|Escut de la [[Dinastia Valois|Branca Valois-Orleans]]]]
-El [[1465]] al quedar-se orfe fou adoptat pel rei [[Lluís XI de França]], alhora que rebia els títols dels ducats de Valois i d'Orleans.
+El [[1465]] en quedar-se orfe fou adoptat pel rei [[Lluís XI de França]], alhora que rebia els títols dels ducats de Valois i d'Orleans.
-El [[1484]] descontent amb la regència d'[[Anna de França]] participa en l'anomenada ''Guerra Folla'' que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu espòs. Finalment fou fet presoner a la [[batalla de Saint-Aubin-du-Cormier]] el juliol de [[1488]]. Després de tres anys de presó fou indultat pel seu cosí Carles VIII i va continuar al costat seu durant les [[Guerres d'Itàlia]], tot i que fracassà en els seus plans per fer-se amb el [[ducat de Milà]].
+El [[1484]] descontent amb la regència d'[[Anna de França]] participa en l'anomenada ''Guerra Folla'' que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu espòs. Finalment fou fet presoner a la batalla de [[Saint-Aubin-du-Cormier]] el juliol de [[1488]]. Després de tres anys de presó fou indultat pel seu cosí Carles VIII i va continuar al costat seu durant les [[Guerres d'Itàlia]], tot i que fracassà en els seus plans per fer-se amb el [[ducat de Milà]].
-== Núpcies i descendents ==
-Es casà el [[1476]] amb la princesa '''[[Santa Joana de Valois|Joana de Valois]]''', filla del [[rei]] [[Lluís XI de França]] i [[Carlota de Savoia]]. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el [[1498]].
-Es va casar, en segones núpcies, el [[8 de gener]] de [[1499]] a [[Nantes]] amb la [[duquessa]] '''[[Anna de Bretanya]]''', viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:
-* la princesa [[Clàudia de França (1499-1524)|Clàudia de França]] ([[1499]]-[[1524]]), casada el [[1514]] amb '''[[Francesc I de França]]'''
-* la princesa [[Renata de França]] ([[1509]]-[[1575]]), casada el [[1528]] amb el [[duc de Ferrara|duc]] '''[[Hèrcules II d'Este]]'''
-* un fill sense nom ([[1508]])
-* un fill mort al néixer ([[1512]])
-El [[9 d'octubre]] de [[1514]] es casà, en terceres núpcies, a [[Abbeville]] amb la princesa '''[[Maria Tudor i de York|Maria Tudor]]''', filla d'[[Enric VII d'Anglaterra]] i [[Elisabet de York]]. D'aquesta unió no tingueren fills.
 == Ascens al tron ==
-El [[1498]] a la mort de [[Carles VIII de França]] fou nomenat hereu seu i per tant ascendí al tron francès. Lluís II d'Orleans era el cap de la dinastia Orleans i el parent mascle més proper al rei difunt.
+El [[1498]] a la mort de [[Carles VIII de França]] fou nomenat hereu seu i per tant ascendí al tron francès. Lluís II d'Orleans era el cap de la dinastia [[Orleans]] i el parent mascle més proper al rei difunt.
-El mateix any aconseguí l'anul·lació del seu primer matrimoni per part del [[Papa]] [[Alexandre VI]], al concedir el duc d'Orleans a [[Cèsar Borja]], fill del Papa, el ducat de Valentinois. Aquesta anul·lació comportà que el rei es casés de nou amb [[Anna de Bretanya]], [[duquessa de Bretanya]] i vídua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legimitzar el seu ascens al tron així com aconseguir mantenida unida a la corona l'important [[Ducat de Bretanya]].
+El mateix any aconseguí l'anul·lació del seu primer matrimoni per part del Papa [[Alexandre VI]], al concedir el duc d'Orleans a [[Cèsar Borja]], fill del Papa, el ducat de [[Valentinois]]. Aquesta anul·lació comportà que el rei es casés de nou amb [[Anna de Bretanya]], [[duquessa de Bretanya]] i vídua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legitimar el seu ascens al tron així com aconseguir mantenir unida a la corona l'important [[Ducat de Bretanya]].
-El [[22 de setembre]] de [[1504]] el rei va firmar el [[Tractat de Blois (1504)|Tractat de Blois]], pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur [[emperador]] [[Carles I de Castella|Carles V d'Alemanya]]. Aquest casament suposava una possible unió de França amb l'Imperi i la [[Corona d'Aragó]], sempre que el rei no tingués descendència masculina, per la qual cosa els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] l'anul·laren. En aquell moment s'establí el casament de la seva filla Clàudia amb el cosí del rei, [[Francesc d'Angulema]], i futur rei [[Francesc I de França]].
+El [[22 de setembre]] de [[1504]] el rei va firmar el [[Tractat de Blois (1504)|Tractat de Blois]], pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur [[emperador]] [[Carles I de Castella|Carles V d'Alemanya]]. Aquest casament suposava una possible unió de França amb l'Imperi i la [[Corona d'Aragó]], sempre que el rei no tingués descendència masculina, per la qual cosa els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] l'anul·laren. En aquell moment s'establí el casament de la seva filla Clàudia amb el cosí del rei, [[Francesc d'Angulema]], i futur rei [[Francesc I de França]]. Els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] van acordar per unanimitat concedir-li el títol de ''Pare del Poble''.
 == Guerres d'Itàlia ==
 [[Fitxer:Northern Italy in 1494.png|right|thumb|Extensió del [[Ducat de Milà]] l'any [[1494]].]]
 {{principal|Guerres d'Itàlia}}
-Per l'ascendència de la seva àvia Lluís XII considerava que tenia drets sobre el [[ducat de Milà]], conduint el Regne de França novament a guerres a [[Itàlia]], ocupant el ducat el [[1499]]. Va obtenir diverses victòries però la unió de la ''Lliga de Venècia'', el Papa [[Juli II]], [[Anglaterra]], [[Ferran II d'Aragó]] i la [[Venècia|República de Venècia]], feu recular el seu exèrcit i les seves pretensions sobre Milà, del qual es veié obligat a marxar el [[1512]].
+Per l'ascendència de la seva àvia Lluís XII considerava que tenia drets sobre el [[ducat de Milà]], conduint el Regne de França novament a guerres a Itàlia, ocupant el ducat el [[1499]]. Va obtenir diverses victòries però la unió de la Lliga de Venècia, el Papa [[Juli II]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Ferran II d'Aragó]] i la [[República de Venècia]], feu recular el seu exèrcit i les seves pretensions sobre Milà, del qual es veié obligat a marxar el [[1512]].
-El [[1501]] aconseguí expulsar del tron el [[rei]] [[Frederic III de Nàpols]]. Aquest demanà ajuda al seu cosí [[Ferran el Catòlic]], el qual partí amb un estol vers el reialme italià i n'aconseguí expulsar el rei francès el [[1504]]. El comte-rei català però no retornà la corona napolitana al seu cosí sinò que l'integrà a la [[Corona d'Aragó]].
+El [[1501]] aconseguí expulsar del tron el rei [[Frederic III de Nàpols]]. Aquest demanà ajuda al seu cosí [[Ferran el Catòlic]], el qual partí amb un estol vers el reialme italià i n'aconseguí expulsar el rei francès el [[1504]]. El comte-rei català però no retornà la corona napolitana al seu cosí sinó que l'integrà a la [[Corona d'Aragó]].
-Les Guerres d'Itàlia van provocar una pujada de preus i una debaluació de la moneda francesa. Això va comportar que els pagesos que tan sols tenien terres s'enriquissin venent els seus producutes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova força en els [[estament]]s: la [[burgesia]].
+Les Guerres d'Itàlia van provocar una pujada de preus i una [[devaluació]] de la moneda francesa. Això va comportar que els pagesos que tan sols tenien terres s'enriquissin venent els seus productes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova força en els [[estament]]s: la [[burgesia]].
 La majoria de guerres dutes a terme per l'exèrcit francès es van desenvolupar a terres italianes però el [[1512]] [[Ferran II d'Aragó]] va conquerir el sud del [[Regne de Navarra]], integrant-lo a la [[Corona de Castella]].
-Lluís XII de França va morir l'[[1 de gener]] de [[1515]] a [[París]] i fou enterrat a la [[Catedral de Saint-Denis]].
+Lluís XII de França va morir el [[1515]] a [[París]] i fou enterrat a la [[Catedral de Saint-Denis]].
+{{commons|Category:Louis XII of France}}
 {{Inicia taula}}
-{{Filera de successions|títol=[[Duc de Valois]]''' i '''[[Duc d'Orleans|Orleans]]|abans=[[Carles I d'Orleans|Carles I]]|després=''reversió a la corona''|anys=[[1465]]–[[1515]]}}
+{{Filera de successions|títol=[[Duc de Valois]] i [[Duc d'Orleans|Orleans]]|abans=[[Carles I d'Orleans|Carles I]]|després=''reversió a la corona''|anys=[[1465]]–[[1515]]}}
 {{Filera de successions|títol=[[Rei de França]]|abans=[[Carles VIII de França|Carles VIII ''l'Afable'']]|després=[[Francesc I de França|Francesc I]]|anys=[[1498]]–[[1515]]}}
 {{Filera de successions|títol=[[Duc de Milà]]|abans=[[Lluís Maria Sforza|Lluís ''el Moro'']]|després=[[Maximilià Sforza]]|anys=[[1499]]–[[1512]]}}
 {{Filera de successions|títol=[[Rei de Nàpols]]|abans=[[Frederic III de Nàpols|Frederic III]]|després=[[Ferran III de Nàpols|Ferran III]]|anys=[[1498]]–[[1515]]}}
 {{Finalitza taula}}
 {{Reis de França}}
-{{commons|Category:Louis XII of France}}
-{{ORDENA:Lluis XII De Franca}}	<!--ORDENA generat per bot-->
+{{ORDENA:Lluis XII De Franca}}
 [[Categoria:Reis de França]]
 [[Categoria:Ducs d'Orleans]]