Avellana: diferència entre les revisions
La avellana de la Selva no existeix. només es un poble més on es produeix avellana de Reus. Etiquetes: afegitons editor visual |
m Revertides les edicions de 87.111.82.161 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
== Gastronomia == |
== Gastronomia == |
||
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o [[trinxat]]). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any<ref name= |
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o [[trinxat]]). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any<ref name=ls/> i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.<ref name=ls/> S'utilitzen amb profusió a [[pastís|pastissos]],<ref name=ls/> [[picada|picades]], [[salsa|salses]],<ref name=ls/> [[gelat]]s<ref name=ls/> i en [[confiteria]], [[garrapinyades]] o barrejades amb [[xocolata]]. També es poden usar per a fer [[oli]] alimentari. |
||
Als [[Països Catalans]] s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les [[ametlla|ametlles]], o bé s'utilitza una barreja d'ambdós [[fruita seca|fruits secs]], depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la [[salsa mossona]], [[salsa de nadal]], [[romesco]], [[balandra]], [[xató]], [[salvitxada]], etc. |
Als [[Països Catalans]] s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les [[ametlla|ametlles]], o bé s'utilitza una barreja d'ambdós [[fruita seca|fruits secs]], depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la [[salsa mossona]], [[salsa de nadal]], [[romesco]], [[balandra]], [[xató]], [[salvitxada]], etc. |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
== Producció i comercialització == |
== Producció i comercialització == |
||
A [[Catalunya]] són especialment conegudes l'[[avellana de la Selva]] i [[avellana de Reus|la de Reus]], comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una [[Denominació d'Origen Protegida]] (DOP).<ref name=dopreus/> |
|||
A Catalunya són especialment conegudes l'avellana negreta, |
|||
pauetet, gironella, Les comarques de Tarragona acumulen la part principal de la |
|||
producció però també se'n cultiva a Girona i Barcelona. L'avellana de Reus, a |
|||
més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).[1] |
|||
L'avellana de Reus |
L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades.<ref name=dopreus>[http://www.gastroteca.cat/ca/productes/avellana_de_reus Avellana de Reus DOP] a la Generalitat de Catalunya</ref> L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.<ref name=ls>[http://www.gastroteca.cat/ca/productes/avellana_de_la_selva Avellana] de la Selva (Girona) a la Generalitat de Catalunya</ref> |
||
closca, en gra o torrades.[1][2] |
|||
També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'[[Europa]] i al nord-oest dels [[Estats Units]]. |
|||
Hi han altres varietats que poc a poc es van perden com son: pirineu, moll, llarguet, grifoll, martorella, david, simó, roca, constantí, vermellet,xato, closca molla, garrofí, castanyera, savall, vimbidí, febro, alcover, de la Masó, francolí, morell, martinet, ribet, trenet, ros, sant pere, tomasi, puntxenc, marxant, pleneta o apeglalós. |
|||
També es produeix en quantitats comercials a França, Itàlia, |
|||
Turquia, Azerbaidjan, Geòrgia, Xilè i Estats Units. Sen Turquia el país on es |
|||
produeix la major part de la producció mundial. |
|||
== Cultura popular == |
== Cultura popular == |
||
* A l'antiguitat se li van donar nombroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la [[fertilitat]]. |
* A l'antiguitat se li van donar nombroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la [[fertilitat]]. |
||
Revisió del 12:31, 8 abr 2014
_-_whole_with_kernels.jpg)  | |
| Avellana | |
|---|---|
| Energia | kJ |
| Valor calòric | kcal |
| Proteïnes | g |
| Glúcids | 10 g |
| Lípids | 62 g |
| Vitamina B₁ | mg |
| Vitamina B₂ | mg |
| Vitamina B₆ | mg |
| Vitamina C | 1 mg |
| Vitamina PP | 1,1 mg |
| Provitamina A | mg |
| Ferro | mg |
| Calci | 145 mg |
| Magnesi | mg |
| Fòsfor | mg |
| Potassi | 630 mg |
| Sodi | mg |
| Fibres | 7 g |
| Aigua | g |
| Font: | |
L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor. La closca fibrosa s'asseca durant la maduració.
Nutrició
Té un alt valor nutricional: 16% de proteïnes i 62% d'olis insaturats. A més, conté significatius nivells de tiamina, niacina i alt nivells de calci, fòsfor i potassi.
Gastronomia
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any[1] i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.[1] S'utilitzen amb profusió a pastissos,[1] picades, salses,[1] gelats[1] i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari.
Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.
També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.
A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.
Producció i comercialització
A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).[2]
L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades.[2] L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.[1]
També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.
Cultura popular
- A l'antiguitat se li van donar nombroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la fertilitat.
- El grup de rock català Els Pets va fer la cançó Menja avellanes[3] que va sortir al seu disc Fruits sex (1992) i al recopilatori Vine a la festa (1995)
Vegeu també
- Fruita seca: ametlla, pinyons, nou, etc.
Enllaços externs
- Avellana de la Selva a la Gastroteca de Catalunya
- Avellana de Reus a la Gastroteca de Catalunya
