Joan Josep Guinovart i Cirera: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Creus de Sant Jordi 2014 usant HotCat |
m Corregit: otorgà > atorgà |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Des del 2005 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona]]. També presideix la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia (2006) i des de 2008 és membre del [[Senat de Tarragona]], ciutat de la que en 2007 fou nomenat fill predilecte. |
Des del 2005 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona]]. També presideix la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia (2006) i des de 2008 és membre del [[Senat de Tarragona]], ciutat de la que en 2007 fou nomenat fill predilecte. |
||
La Generalitat de Catalunya li |
La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref> |
||
== Obres == |
== Obres == |
||
Revisió del 14:13, 27 maig 2014
Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947) és un farmacèutic català. Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar el 1973, i va fer una estada al Departament de Farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975). Des del 2005 dirigeix l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Biografia
Especialitzat en bioquímica clínica, de 1978 a 1980 treballà a l'Hospital de Bellvitge i de 1980 a 1985 fou cap de servei d'anàlisis clíniques de la Seguretat Social. Alhora, fou professor de bioquímica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983) i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Autònoma de Barcelona (1986-1990) i a la Universitat de Barcelona (1990- ), on ha estat director del departament de 1995 a 2001.
De 1988 a 1991 fou coordinador de l’àrea de Biologia Molecular i Cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP). Ha estat director general de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona, del que també n'ha estat director de 2001 a 2005. El 1999 fou nomenat membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la Generalitat de Catalunya i del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia. El 1983 va rebre el Premi August Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya.
La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del glucogen (un hidrat de carboni que es troba en diverses parts del cos), amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions en la diabetis i en malalties neurodegeneratives i també en nous agents antidiabètics.
Des del 2005 dirigeix l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. També presideix la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia (2006) i des de 2008 és membre del Senat de Tarragona, ciutat de la que en 2007 fou nomenat fill predilecte.
La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.[1]
Obres
- Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
- Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata (1983)
- La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana (2010)
Referències
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014.
Enllaços externs
- Joan J. Guinovart i Cirera
- Entrevista a Joan J. Guinovart
- Obres de J. J. Guinovart
- Biografia a la revista de la Societat Andorrana de Ciències.
.svg)