Revolució: diferència entre les revisions
LA REVOLUCIÓ NO SEMPRE ÉS ACTE DE VIOLÈNCIA, NO TOQUEU MÉS ELS COLLONS!
REVOLUCIONARIS NO VOL DIR RADICALS O VIOLENTS! |
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Projectes germans}} que enllaça amb categoria de Commons i amb q:Revolució |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Projectes germans|Viquidites=Revolució}} |
|||
{{Commonscat}} |
|||
* Arendt, Hannah ([[1967]], [[1998]]): "Sobre la revolución", ''Revista de Occidente'', Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5. |
* Arendt, Hannah ([[1967]], [[1998]]): "Sobre la revolución", ''Revista de Occidente'', Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5. |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
{{viquidites|Revolució}} |
|||
* [[Rebel·lió]] |
* [[Rebel·lió]] |
||
* [[Revolució no-violenta]] |
* [[Revolució no-violenta]] |
||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Revolucions| ]] |
[[Categoria:Revolucions| ]] |
||
Revisió del 00:11, 13 jul 2014
Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.[1]
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com violentes, com una ruptura de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que falta és el caràcter trascendental, s'hauria de parlar millor d'una revolta. Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible és necessari que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos.
En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:
- revolució política
- revolució social
- revolució econòmica
En sentit figurat, també s'anomenen revolucions certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica...
Origen del terme
En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.[2]
Referències
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.
- ↑ Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". Els Marges, 83 (tardor 2007), p. 107-110.
Bibliografia
- Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolución", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5.
- Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolución. Madrid: Unión Editorial. ISBN 84-7209-034-5.