L'Esquerra pel Dret a Decidir: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de Docosong (discussió) a l'última versió de 88.19.247.131 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
La candidatura fou liderada pel filòsof [[Josep Maria Terricabras i Nogueras|Josep Maria Terricabras]], de Catalunya Sí, seguit de l'economista [[Ernest Maragall i Mira|Ernest Maragall]], de Nova Esquerra Catalana, i el politòleg [[Jordi Solé i Ferrando|Jordi Solé]], d'Esquerra Republicana de Catalunya.<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=JXfJWh1GBto Prominent Socialist Ernest Maragall to run with the Left-Wing Catalan Independence Party (ERC)], Catalan News Agency.</ref> El representant de ''Socialisme, Catalunya i Llibertat'' és Gabriel Fernández i el de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya Andreu Criquet. La coalició també inclou independents com Laura Castel, responsable territorial del [[Moviment Demòcrata Català]] a Tarragona,<ref>[http://www.elmati.cat/article/3879/per-que-em-presento-a-la-candidatura-d-erc-a-les-europees Per què em presento a la candidatura d'ERC a les europees], El Matí.</ref> Margalida Miquel, ex-batllessa de Llubí, i Teresa Sastre, presidenta de l'''Associació d'Usuaris del Tren''. |
La candidatura fou liderada pel filòsof [[Josep Maria Terricabras i Nogueras|Josep Maria Terricabras]], de Catalunya Sí, seguit de l'economista [[Ernest Maragall i Mira|Ernest Maragall]], de Nova Esquerra Catalana, i el politòleg [[Jordi Solé i Ferrando|Jordi Solé]], d'Esquerra Republicana de Catalunya.<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=JXfJWh1GBto Prominent Socialist Ernest Maragall to run with the Left-Wing Catalan Independence Party (ERC)], Catalan News Agency.</ref> El representant de ''Socialisme, Catalunya i Llibertat'' és Gabriel Fernández i el de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya Andreu Criquet. La coalició també inclou independents com Laura Castel, responsable territorial del [[Moviment Demòcrata Català]] a Tarragona,<ref>[http://www.elmati.cat/article/3879/per-que-em-presento-a-la-candidatura-d-erc-a-les-europees Per què em presento a la candidatura d'ERC a les europees], El Matí.</ref> Margalida Miquel, ex-batllessa de Llubí, i Teresa Sastre, presidenta de l'''Associació d'Usuaris del Tren''. |
||
En aquells comicis, la candidatura obtingué dos escons. Aquest fet va determinar que Josep Maria Terricabras obtingués el càrrec d'eurodiputat. Així mateix, el líder de |
En aquells comicis, la candidatura obtingué dos escons. Aquest fet va determinar que Josep Maria Terricabras obtingués el càrrec d'eurodiputat. Així mateix, el líder de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, també va sortir escollit ja que encapçalava la llista en segon lloc.<ref name="eurodip">{{ref-web |url= http://www.acn.cat/acn/752459/Noticia/text/Noticia.html |títol= Ernest Maragall només serà eurodiputat mitja legislatura |editor= ACN.cat |data= 26 de maig 2014 |consulta= 24/11/2014}}</ref> Ara bé, està previst que Maragall finalitzi la legislatura a meitat de mandat, ja que aquest fou l'acord al que van arribar les parts abans de les eleccions.<ref name="eurodip"/> En substitució de Maragall assumirà el càrrec el número tres de la llista, el militant d'ERC i batlle de [[Caldes de Montbui]], [[Jordi Solé i Ferrando|Jordi Solé]].<ref name="eurodip"/> |
||
== Candidatura == |
== Candidatura == |
||
Els primers llocs de la candidatura són els següents: |
Els primers llocs de la candidatura són els següents: |
||
# [[Josep Maria Terricabras i Nogueras|Josep Maria Terricabras]] ([[Catalunya Sí]]) |
# [[Josep Maria Terricabras i Nogueras|Josep Maria Terricabras]] ([[Catalunya Sí]]) |
||
# [[Ernest Maragall i Mira|Ernest Maragall]] ([[Nova Esquerra Catalana |
# [[Ernest Maragall i Mira|Ernest Maragall]] ([[Nova Esquerra Catalana]]) |
||
# [[Jordi Solé i Ferrando|Jordi Solé]] ([[ERC]]) |
# [[Jordi Solé i Ferrando|Jordi Solé]] ([[ERC]]) |
||
# Elisabet Nebreda ([[ERC]]) |
# Elisabet Nebreda ([[ERC]]) |
||
Línia 37: | Línia 37: | ||
# Miquel Àngel Sureda ([[Esquerra Republicana|ER]], federació de les [[Illes Balears]]) |
# Miquel Àngel Sureda ([[Esquerra Republicana|ER]], federació de les [[Illes Balears]]) |
||
# Gabriel Fernàndez ([[Socialisme, Catalunya i Llibertat]]) |
# Gabriel Fernàndez ([[Socialisme, Catalunya i Llibertat]]) |
||
# Magda Casamitjana ([[Nova Esquerra Catalana |
# Magda Casamitjana ([[Nova Esquerra Catalana]]) |
||
# Eloïsa Chamarro ([[Esquerra Republicana del País Valencià|ERPV]], federació del [[País Valencià]]) |
# Eloïsa Chamarro ([[Esquerra Republicana del País Valencià|ERPV]], federació del [[País Valencià]]) |
||
Revisió del 21:38, 31 gen 2015
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Europa dels Pobles | ||||
Creació | 2014 | ||||
Reemplaçat per | Ara Repúbliques | ||||
Lloc web | www.noupais.eu | ||||
L'Esquerra pel Dret a Decidir és una coalició formada de cara a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 i integrada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Nova Esquerra Catalana (NEC) i Catalunya Sí (CAT SÍ).[1] A banda d'aquests partits polítics també donen suport a la candidatura l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat i l'organització juvenil Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.[2] Els eixos fonamentals del seu programa electoral són la defensa del dret d'autodeterminació i la independència de la nació catalana, així com el foment de la justícia social i el benestar de la ciutadania.[3]
La candidatura fou liderada pel filòsof Josep Maria Terricabras, de Catalunya Sí, seguit de l'economista Ernest Maragall, de Nova Esquerra Catalana, i el politòleg Jordi Solé, d'Esquerra Republicana de Catalunya.[4] El representant de Socialisme, Catalunya i Llibertat és Gabriel Fernández i el de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya Andreu Criquet. La coalició també inclou independents com Laura Castel, responsable territorial del Moviment Demòcrata Català a Tarragona,[5] Margalida Miquel, ex-batllessa de Llubí, i Teresa Sastre, presidenta de l'Associació d'Usuaris del Tren.
En aquells comicis, la candidatura obtingué dos escons. Aquest fet va determinar que Josep Maria Terricabras obtingués el càrrec d'eurodiputat. Així mateix, el líder de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, també va sortir escollit ja que encapçalava la llista en segon lloc.[6] Ara bé, està previst que Maragall finalitzi la legislatura a meitat de mandat, ja que aquest fou l'acord al que van arribar les parts abans de les eleccions.[6] En substitució de Maragall assumirà el càrrec el número tres de la llista, el militant d'ERC i batlle de Caldes de Montbui, Jordi Solé.[6]
Candidatura
Els primers llocs de la candidatura són els següents:
- Josep Maria Terricabras (Catalunya Sí)
- Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana)
- Jordi Solé (ERC)
- Elisabet Nebreda (ERC)
- Marie Krapetz (ERC)
- Andreu Criquet (JERC)
- Miquel Àngel Sureda (ER, federació de les Illes Balears)
- Gabriel Fernàndez (Socialisme, Catalunya i Llibertat)
- Magda Casamitjana (Nova Esquerra Catalana)
- Eloïsa Chamarro (ERPV, federació del País Valencià)
Nom per territori als Països Catalans
Territori | Denominació |
---|---|
Catalunya | Esquerra Republicana-Nova Esquerra Catalana-Catalunya Sí-L'Esquerra pel dret a decidir |
País Valencià | Esquerra Republicana-L'Esquerra pel dret a decidir |
Illes Balears | Esquerra Republicana-L'Esquerra pel dret a decidir |
Resultats electorals
Per territoris, els resultats de les eleccions al Parlament Europeu de 2014 van ser els següents:
Territori | Vots | % vots | Posició |
---|---|---|---|
Catalunya | 594149 | 23,67% | 1º |
Illes Balears | 19566 | 7.25% | 5º |
País Valencià | 8092 | 0.46% | 13º |
Referències
- ↑ Marta Rovira: "Les paperetes del 25-M han de portar un missatge pel 9-N i en tots els idiomes: Votarem!", Ara.
- ↑ Esquerra Republicana – NECat – Catalunya Sí, Esquerra Republicana de Catalunya.
- ↑ Comencem el nou país. Ara, a Europa, programa electoral d'Esquerra Republicana, Nova Esquerra Catalana i Catalunya Sí.
- ↑ Prominent Socialist Ernest Maragall to run with the Left-Wing Catalan Independence Party (ERC), Catalan News Agency.
- ↑ Per què em presento a la candidatura d'ERC a les europees, El Matí.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Ernest Maragall només serà eurodiputat mitja legislatura». ACN.cat, 26-05-2014. [Consulta: 24 novembre 2014].