Ducat de Sogorb: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 34: | Línia 34: | ||
| XII || [[Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola]]|| [[1739]] - [[1768]] |
| XII || [[Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola]]|| [[1739]] - [[1768]] |
||
|- |
|- |
||
| XIII || [[Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba y |
| XIII || [[Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba y Moncada]]|| [[1768]] - [[1789]] |
||
|- |
|- |
||
| XIV || [[Luis María Fernández de Córdoba y |
| XIV || [[Luis María Fernández de Córdoba y Gonzaga]]|| [[1789]] - [[1806]] |
||
|- |
|- |
||
| XV || [[Luis María Fernández de Córdoba y Benavides]]|| [[1806]] - [[1840]] |
| XV || [[Luis María Fernández de Córdoba y Benavides]]|| [[1806]] - [[1840]] |
Revisió del 14:53, 29 abr 2016
El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".[1]
El ducat tingué un important paper en les Germanies, especialment en el front nord (vegeu batalla d'Orpesa i batalla d'Almenara). Des de Carles I porta annexa la grandesa d'Espanya.
Llista de titulars
Referències
- ↑ «Ducat de Sogorb». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.