Musicologia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
==Biaix de gènere== |
==Biaix de gènere== |
||
{{AP|Discriminació sexual}} |
{{AP|Discriminació sexual}} |
||
En un context de [[patriarcat]] i [[androcentrisme]], al llarg de la història la |
En un context de [[patriarcat]] i [[androcentrisme]], al llarg de la història la musicologia ha ignorat figures [[dona|femenines]] de relevància artística i ha amagat les [[homosexualitat]]s. [[Hildegarda de Bingen]], per exemple, és una de les artistes més prolífiques a la [[música medieval]] però no ha estat considerada interessant fins després dels [[anys seixanta]] del [[segle XX]], a partir de que els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva [[excel·lència]] en [[poesia]]. La música d'Hildegarda sona diferent a la d'[[homes]] de la seva època, però no és possible avui saber si és una particularitat d'ella, personal, o era un "estil femení" propi de més dones. Les dones no són als cànons. No són interpretades ni estudiades i la seva obra acaba perduda i a l'oblit. Moltes [[compositores]] brillants han estat ignorades fins al [[segle XXI]], i algunes d'elles encara ho són pel gran públic, fora de l'ambient del [[feminisme]] o d'estudi de la musicologia. Les nombroses [[intèrpret|intèrprets]], [[cantant]]s i [[instrument musical|instrumentistes]], tampoc no s'estudien a causa de que el [[modernitat|pensament modern]] enten l'intèrpret com a un transmissor neutre entre el compositor i el públic, i que per tant no és interessant.<ref name=ramos>[http://www.campusvirtual.unirioja.es/titulaciones/musica/cv_ramos.html Pilar Ramos López] (2003), ''Feminismo y música: Introducción crítica'', Narcea Ediciones. ISBN 9788427714199 {{es}}</ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 10:45, 23 juny 2016
La musicologia[1] (del grec: μουσική = "música" i λόγος = "raó, estudi") és una disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat.
Els inicis
El terme musicologia (en alemany musikwissenschaft) va ser emprat per primera vegada pel teòric alemany Friederich Chrysander el 1863[1] per a referir-se a l'estudi del fet musical basat en el mètode científic. Des d'aquest punt de vista, l'objectiu principal de la musicologia seria la sistematització dels coneixements relatius a la música, aplicant el mètode científic i la relació del fet musical amb altres àrees del coneixement com la matemàtica,la física, la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la lingüística, entre d'altres.
Branques de la musicologia
Dins de la musicologia es distingeixen diferents àmbits:
- Musicologia històrica: S'ocupa principalment de la història de la música culta occidental des de l'edat mitjana fins als nostres dies (Organologia, història de la notació musical, estudi de les fonts...).
- Musicologia sistemàtica, amb divisions sectorials l'orientació de les quals no és principalment històrica (acústica musical, psicologia de la música, estètica musical, etnomusicologia, sociologia de la música, pedagogia musical)
- Musicologia aplicada: Porta a la pràctica els resultats de la investigació musicològica (teoria de la música, didàctica de la música i crítica musical).
Iniciadors de la musicologia a Catalunya
- Felip Pedrell
- Higini Anglès
- Josep M. Llorens
- Miquel Querol
- Josep Romeu
- Baltasar Samper
- Josep Subirà
- Joan Tomàs
Biaix de gènere
En un context de patriarcat i androcentrisme, al llarg de la història la musicologia ha ignorat figures femenines de relevància artística i ha amagat les homosexualitats. Hildegarda de Bingen, per exemple, és una de les artistes més prolífiques a la música medieval però no ha estat considerada interessant fins després dels anys seixanta del segle XX, a partir de que els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva excel·lència en poesia. La música d'Hildegarda sona diferent a la d'homes de la seva època, però no és possible avui saber si és una particularitat d'ella, personal, o era un "estil femení" propi de més dones. Les dones no són als cànons. No són interpretades ni estudiades i la seva obra acaba perduda i a l'oblit. Moltes compositores brillants han estat ignorades fins al segle XXI, i algunes d'elles encara ho són pel gran públic, fora de l'ambient del feminisme o d'estudi de la musicologia. Les nombroses intèrprets, cantants i instrumentistes, tampoc no s'estudien a causa de que el pensament modern enten l'intèrpret com a un transmissor neutre entre el compositor i el públic, i que per tant no és interessant.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Musicologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pilar Ramos López (2003), Feminismo y música: Introducción crítica, Narcea Ediciones. ISBN 9788427714199 (castellà)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musicologia |
- Societat Catalana de Musicologia
- Institució Milà i Fontanals del CSIC
- Grup de Recerca Les músiques en les societats contemporànies (MUSC)
- Escola Superior de Música de Catalunya: Departament de Musicologia
- Universitat Autònoma de Barcelona