Agustí Alcoberro i Pericay: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 2: Línia 2:
| tipus_infotaula = escriptor
| tipus_infotaula = escriptor
}}
}}
'''Agustí Alcoberro i Pericay''' ([[Pals]], [[Baix Empordà]], [[8 de novembre]] de [[1958]])<ref name=anc>{{ref-web|url=https://assemblea.cat/?q=node/9480|consulta=9 maig 2015|títol=Candidatures secretariat nacional 2015|editor=Assemblea Nacional Catalana}}</ref> és un [[historiador]] i [[escriptor]] [[catalans|català]], així com professor d'Història Moderna a la [[Universitat de Barcelona]]. És germà del [[Doctorat|doctor]] en [[filosofia]] [[Ramon Alcoberro i Pericay|Ramón Alcoberro]]. Entre el maig de [[2008]] i el setembre de [[2014]] fou director del [[Museu d'Història de Catalunya]]. Doctor en [[història]] ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la [[història de Catalunya]], en concret, sobre els temps de l'[[edat Moderna]] i sobre les dues grans guerres catalanes: la [[Guerra dels Segadors]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Ha dut a terme, paral·lelament, una important tasca de divulgació de la història, cosa que l'ha dut a col·laborar amb ''[[El Temps]]'', ''[[Sàpiens]]'', el programa ''[[En guàrdia]]'' de [[Catalunya Ràdio]], [[Televisió de Catalunya]] i amb el [[Museu d'Història de Catalunya]], que dirigeix. Durant més de vint anys va realitzar la tasca de mestre de secundària a l'IES Mercè Rodoreda de la ciutat de [[l'Hospitalet de Llobregat]].<ref>L'Hospitalet Escriu: https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/agusti-alcoberro-i-pericay </ref> Com a escriptor, ha mimat en especial el públic jove, però deu a la literatura d'adults el seu triomf més important: la novel·la ''Retrat de Carme en penombra'', guanyadora del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Sant Jordi]].
'''Agustí Alcoberro i Pericay''' ([[Pals]], [[Baix Empordà]], [[8 de novembre]] de [[1958]])<ref name=anc>{{ref-web|url=https://assemblea.cat/?q=node/9480|consulta=9 maig 2015|títol=Candidatures secretariat nacional 2015|editor=Assemblea Nacional Catalana}}</ref> és un [[historiador]] i [[escriptor]] espanyol, així com professor d'Història Moderna a la [[Universitat de Barcelona]]. És germà del [[Doctorat|doctor]] en [[filosofia]] [[Ramon Alcoberro i Pericay|Ramón Alcoberro]]. Entre el maig de [[2008]] i el setembre de [[2014]] fou director del [[Museu d'Història de Catalunya]]. Doctor en [[història]] ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la [[història de Catalunya]], en concret, sobre els temps de l'[[edat Moderna]] i sobre les dues grans guerres catalanes: la [[Guerra dels Segadors]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Ha dut a terme, paral·lelament, una important tasca de divulgació de la història, cosa que l'ha dut a col·laborar amb ''[[El Temps]]'', ''[[Sàpiens]]'', el programa ''[[En guàrdia]]'' de [[Catalunya Ràdio]], [[Televisió de Catalunya]] i amb el [[Museu d'Història de Catalunya]], que dirigeix. Durant més de vint anys va realitzar la tasca de mestre de secundària a l'IES Mercè Rodoreda de la ciutat de [[l'Hospitalet de Llobregat]].<ref>L'Hospitalet Escriu: https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/agusti-alcoberro-i-pericay </ref> Com a escriptor, ha mimat en especial el públic jove, però deu a la literatura d'adults el seu triomf més important: la novel·la ''Retrat de Carme en penombra'', guanyadora del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Sant Jordi]].


Políticament, pertany a [[ERC]] i havia sigut militant de [[Joventuts Revolucionàries Catalanes]], [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional]] i [[Independentistes dels Països Catalans]]. Va ser membre de l'[[Assemblea de Catalunya]], del [[Comitè Català Contra la Constitució Espanyola]] i del [[Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]. És patró de la [[Fundació Congrés de Cultura Catalana]]. El 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l'[[Assemblea Nacional Catalana]].<ref name=anc/>
Políticament, pertany a [[ERC]] i havia sigut militant de [[Joventuts Revolucionàries Catalanes]], [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional]] i [[Independentistes dels Països Catalans]]. Va ser membre de l'[[Assemblea de Catalunya]], del [[Comitè Català Contra la Constitució Espanyola]] i del [[Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]. És patró de la [[Fundació Congrés de Cultura Catalana]]. El 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l'[[Assemblea Nacional Catalana]].<ref name=anc/>

Revisió del 06:07, 31 oct 2017

Infotaula de personaAgustí Alcoberro i Pericay

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Pals (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana
14 octubre 2017 – 24 març 2018
← Natàlia EsteveJosep Cruanyes i Tor →
Director Museu d'Història de Catalunya
maig 2008 – setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (1993–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, museòleg, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona, catedràtic (1993–) Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya
Independentistes dels Països Catalans
PSAN-Provisional Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsRamon Alcoberro i Pericay (germà) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webagustialcoberro.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): AgustiAlcoberro Modifica el valor a Wikidata

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 8 de novembre de 1958)[1] és un historiador i escriptor espanyol, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. És germà del doctor en filosofia Ramón Alcoberro. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d'Història de Catalunya. Doctor en història ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la història de Catalunya, en concret, sobre els temps de l'edat Moderna i sobre les dues grans guerres catalanes: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. Ha dut a terme, paral·lelament, una important tasca de divulgació de la història, cosa que l'ha dut a col·laborar amb El Temps, Sàpiens, el programa En guàrdia de Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i amb el Museu d'Història de Catalunya, que dirigeix. Durant més de vint anys va realitzar la tasca de mestre de secundària a l'IES Mercè Rodoreda de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.[2] Com a escriptor, ha mimat en especial el públic jove, però deu a la literatura d'adults el seu triomf més important: la novel·la Retrat de Carme en penombra, guanyadora del Premi Sant Jordi.

Políticament, pertany a ERC i havia sigut militant de Joventuts Revolucionàries Catalanes, Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional i Independentistes dels Països Catalans. Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola i del Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. És patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana.[1]

L'octubre de 2017 Agustí Alcoberro fou escollit vice-president de l'ANC.[3] Natàlia Esteve, que fins aquell moment ocupava el càrrec, va decidir deixar-lo al·legant motius personals i l'escollit per substituir-la va ser Alcoberro, un dels candidats més votats en les anteriors eleccions al secretariat de l'ANC.[4]

Obres publicades

Assaig històric
  • 1997 Pere Miquel Carbonell: Cròniques d'Espanya
  • 1998 Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras (amb J. Noguer)
  • 2000 Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement
  • 2000 Miquel Batllori
  • 2002 L'exili austriacista (1713-1747)
  • 2004 Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII
Narrativa
  • 1988 Retrat de Carme en penombra guardonat el mateix any amb el Sant Jordi
  • 1991 Arxiu de Ficcions
Infantil i juvenil

Referències

Enllaços externs