Llengües gal·loromàniques

Llengües gal·loromàniques

Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques
Subdivisions
gal·loitàlic llengües gal·lo-rètiques llengua romànica del Mosel·la
Distribució geogràfica

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Segons la classificació tradicional, aquest grup de llengües és dividit en dos grups:

Les llengües d'Oïl i la d'Òc. Les llengües d'oïl es caracteritzen pel fet que antigament utilitzaven l'adverbi afirmatiu oïl.

En són exemples el francès, el való, el picard,el i el normand.

La llengua d'òc és l'occità, ja que utilitza com adverbi afirmatiu òc.

En ocasions s'inclouen les llengües ga·loitàlic i les llengües retoromàniques en aquest grup.

El català també es va incloure tradicionalment dins aquest tipus de llengües. Malgrat això, classificacions lingüístiques més modernes inclouen l'occità i el català dins el grup de les llengües occitanoromàniques.

El gal·loromanisme del català ressalta davant la presència d'equivalències com les que segueixen: glop; dallar/dalhar; talent; julivert/jolverd; nebot; fiçó/fisson; empeltar/empeutar; suc/chuc; xapar/chapar; tustar; rampoina/rampònha, rampòina; esma/èsme, èime; bocagròs; lletraferit/letraferit; culcosit/cuolcosit, cuolcosut; tabustar, tabuixar/tabustar, tabussar; biaix/biais; foll/fòl (gos foll/gos fòl); fonyar/fonhar; record/recòrd; regòrd 'anyell tardà'; rai (interjecció); els sinònims de 'vegada' (vegada, volta/vòlta, vòuta, cop/còp, viatge), etc. (Le Dû, Le Berre i Brun-Trigaud 2005; recerca personal). I la nombrosa fraseologia: al bell mig/al bèl mièg; mig figa-mig raïm/ n'estre ni figo ni rasin [n'èstre ni figa ni rasim]; són figues d'un altre paner/acò's de figo d'un autre panié [aquò's de figas d'un autre panier] (Mistral) [cast. ser harina de otro costal]; no tenir ni suc ni bruc 'no tenir substància o gràcia'; n'a ni chuc ni muc 'ni goût ni saveur, il est sans valeur' (Alibert 1966); té les mans foradades/a li man traucado [a lei mans traucadas] «c'est un panier percé, un prodigue» (Mistral); esser com ets ases d'Artà, que en veure es bast ja suen (DCVB)/l'ase de Rigaud: suso en vesènt lou bast [l'ase de Rigaud, susa en vesent lo bast] (Mistral). No s'allibera de tals igualacions la paremiologia meteorològica, amb estructures molt semblants (vegeu Mistral): cel rogent, pluja o vent/occ. cèu rougen, plueio o vènt [cèu rogent, plueja o vent]; abril no et llevis un fil/occ. en abrieu, quites pas un fièu [en abriu, quites pas un fiu]; quan el març no marceja, abril abrileja/occ. març marçolege, abriu abriulege.

Llengües classificades en aquest grup

• arpità

Llengües d'oïl

• borgonyó
• franc-comtès
• francès
• galó
• lorenès
• mayennais
• normand
• picard
• poiteví-saintongès
• való
• xampanyès

En ocasions s'inclouen en aquest grup les llengües ga·loitàlic, les retoromàniques i les occitanoromàniques.

Ga·loitàlic

• emilià-romanyol
• lígur
• llombard
• piemontès
• vènet

Retoromàniques

• romanx
• ladí
• friülés

Occitanoromàniques

• occità
• català

Vegeu també

• Llengües occitanoromàniques
• Llengües híbrides en la literatura medieval

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües gal·loromàniques