Nota: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Restableixo versió anterior als actes vandàlics
Etiqueta: Reversió manual
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia}}
{{polisèmia}}
🤣 En [[música]], el terme '''''nota''''' té tres significats bàsics:
En [[música]], el terme '''''nota''''' té tres significats bàsics:
# un tipus de [[so]] musical que, d'acord amb la seva [[altura (música)|altura]], forma part d'una [[escala musical|escala]];
# <nowiki>[[La picadura de la cobra no heterosexual si te pica te vuelves no heterosexual]] un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
# un esdeveniment d'una [[obra musical]] consistent en un [[so]] amb unes característiques definides com ara l'[[altura (música)|altura]] i la [[durada]];
# un signe ([[figura (música)|figura]]) de la [[notació musical]] usat per a representar una nota en els sentits anteriors.
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;

una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
Aquests diferents significats són lliurement mesclats pels músics, la qual cosa pot resultar en un principi desconcertant. Així, referint-se a la cançó ''Happy Birthday to You'', hom pot dir que usa set notes de l'escala diatònica, o que les dues primeres notes de l'obra són la mateixa.
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;

una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
Una nota es pot definir segons la convenció musical o segons la seva freqüència, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema alemany de l'època o l'anglès modern) té una freqüència de 440 [[hertz]] (vibracions per segon), segons l'[[afinació estàndard]].
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;

una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
[[Fitxer:Mano guido.jpg|miniatura| [[Mà guidoniana]]. Sistema mnemotècnic medieval, de [[Guido d'Arezzo]] (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista]]
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "[[Ut queant laxis]]" de l'[[edat mitjana]]:
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.

Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
:'''''UT''' queant laxis''
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
:'''''RE'''sonare fibris''
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
:'''''MI'''ra gestorum''
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
:'''''FA'''muli tuorum''
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
:'''''SOL'''ve polluti''
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.
:'''''LA'''bii reatum''
Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
:'''''S'''ancte '''I'''oannes''
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.

Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
El monjo [[Guido d'Arezzo]] desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.<ref>{{ref-llibre|cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url=http://books.google.cat/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès|editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref>
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.

Nota fantasma, sense to. un so acabat per una vibració la freqüència de major amplitud és constant;
Cap al {{segle|XVI|s}} es va afegir la nota musical SI, i en el {{segle|XVIII|s}} es canvià el nom de ''UT'' per ''DO'' (del llatí ''Dominus'': Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al [[pentagrama]] usat en l'actualitat.
una figura musical, signe que, col·locat en un pentagrama amb clau establerta, determina l'altura i la durada d'un so.

Nota fantasma, sense to. </nowiki>
[[Fitxer:Escala2.PNG|Escala musical]]

Aquest exemple mostra una escala en do [[Escala major|major]], ascendent i descendent, amb notes anomenades [[nota negra|negres]], d'una durada d'1/4.

[[Fitxer:Cifrado americano.JPG|miniatura|Escala de la menor, segons el sistema de notació anglès]]
En el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes són les següents:
* Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí, i
* C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès. En el sistema alemany la B se substitueix per una H, ja que la B és un Si<sub>b</sub>.

Les set notes esmentades formen l'[[escala diatònica]]. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una [[escala pentatònica]]), i s'obté llavors l'[[escala cromàtica]] (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'[[armadura (música)|armadura]] per indicar la [[tonalitat]] de la peça, o en el curs del passatge.

A l'escala de do major, entre el Do i el Re hi ha una diferència d'un [[To (interval musical)|to]], el to es divideix en dos [[semitò|semitons]]. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semitò, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La <!--sic-->hi ha també un to, i del La al Si hi ha un to, i del Si al Do de l'[[Octava (música)|octava]] següent només hi ha un semitò. Una nota es pot abaixar un semitò amb un [[bemoll]] (<sub>b</sub>), o apujar un semitò amb un [[sostingut]]. Així, un Re<sub>b</sub> és el mateix que un Do<sub>#</sub>.

== Valor de les notes ==
Es defineix el valor de les notes com la durada d'un so. Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona=2 blanques=4 negres...). El valor que se li dóna a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs: el compàs de 2/4 indica que el compàs consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).
{| class="wikitable"
|-
!Nota
!Silenci
!Nom
!Valor
!Equivalència
|-
|[[Fitxer:Music-wholenote.svg|60px|Rodona]]|| [[Fitxer:Music-wholerest.svg|60px|Silenci de rodona]]||[[rodona]]||1||4 negres
|-
|[[Fitxer:Music-halfnote.svg|60px|Blanca]]|| [[Fitxer:Music-halfrest.svg|60px|Silenci de blanca]]||[[Blanca (música)|blanca]]||2||2 negres
|-
|[[Fitxer:Music-quarternote.svg|60px|Negra]]|| [[Fitxer:Music-quarterrest.svg|60px|Silenci de negra]]||[[negra]]||4||1 negra
|-
|[[Fitxer:Music-eighthnote.svg|60px|Corxera]]|| [[Fitxer:Music-eighthrest.svg|60px|Silenci de corxera]]||[[corxera]]||8||1/2 negra
|-
|[[Fitxer:Music-sixteenthnote.svg|60px|Semicorxera]]|| [[Fitxer:Music-sixteenthrest.svg|60px|Silenci de semicorxera]]||[[semicorxera]]||16||1/4 negra
|-
|[[Fitxer:Music-thirtysecondnote.svg|60px|Fusa]]|| [[Fitxer:Music-thirtysecondrest.svg|60px|Silenci de fusa]]||[[fusa]]||32||1/8 negra
|-
|[[Fitxer:Sixtyfourth-note.svg|60px|Semifusa]]|| [[Fitxer:Music-sixtyfourthrest.svg|60px|Silenci de semifusa]]||[[semifusa]]||64||1/16 negra
|-
|[[Fitxer:Music-hundredtwentyeighthnote.svg|60px|Garrapatea]]|| [[Fitxer:Music-hundredtwentyeighthrest.svg|60px|Silenci de garrapatea]]||[[garrapatea]]||128||1/32 negra
|-
|[[Fitxer:Semigarrapatea.svg|60px|Semigarrapatea]]|| [[Fitxer:Silencio de semigarrapatea.svg|60px|Silenci de semigarrapatea]]||[[semigarrapatea]]||256||1/64 negra
|}

== Vegeu ==
* [[Escala temperada]]
* [[Escala pitagòrica]]
* [[Escala justa]]
* [[Figura musical]]
* [[Notació musical]]
* [[Giovanni Battista Doni]]

== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}

{{Notació musical}}
{{Terminologia musical}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|nota}}


[[Categoria:Teoria de la música]]
[[Categoria:Teoria de la música]]

Revisió del 11:29, 25 nov 2020

Per a altres significats, vegeu «Nota (desambiguació)».

En música, el terme nota té tres significats bàsics:

  1. un tipus de so musical que, d'acord amb la seva altura, forma part d'una escala;
  2. un esdeveniment d'una obra musical consistent en un so amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada;
  3. un signe (figura) de la notació musical usat per a representar una nota en els sentits anteriors.

Aquests diferents significats són lliurement mesclats pels músics, la qual cosa pot resultar en un principi desconcertant. Així, referint-se a la cançó Happy Birthday to You, hom pot dir que usa set notes de l'escala diatònica, o que les dues primeres notes de l'obra són la mateixa.

Una nota es pot definir segons la convenció musical o segons la seva freqüència, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema alemany de l'època o l'anglès modern) té una freqüència de 440 hertz (vibracions per segon), segons l'afinació estàndard.

Mà guidoniana. Sistema mnemotècnic medieval, de Guido d'Arezzo (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:

UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Ioannes

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.[1]

Cap al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.

Escala musical

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada d'1/4.

Escala de la menor, segons el sistema de notació anglès

En el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes són les següents:

  • Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí, i
  • C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès. En el sistema alemany la B se substitueix per una H, ja que la B és un Sib.

Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.

A l'escala de do major, entre el Do i el Re hi ha una diferència d'un to, el to es divideix en dos semitons. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semitò, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La hi ha també un to, i del La al Si hi ha un to, i del Si al Do de l'octava següent només hi ha un semitò. Una nota es pot abaixar un semitò amb un bemoll (b), o apujar un semitò amb un sostingut. Així, un Reb és el mateix que un Do#.

Valor de les notes

Es defineix el valor de les notes com la durada d'un so. Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona=2 blanques=4 negres...). El valor que se li dóna a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs: el compàs de 2/4 indica que el compàs consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).

Nota Silenci Nom Valor Equivalència
Rodona Silenci de rodona rodona 1 4 negres
Blanca Silenci de blanca blanca 2 2 negres
Negra Silenci de negra negra 4 1 negra
Corxera Silenci de corxera corxera 8 1/2 negra
Semicorxera Silenci de semicorxera semicorxera 16 1/4 negra
Fusa Silenci de fusa fusa 32 1/8 negra
Semifusa Silenci de semifusa semifusa 64 1/16 negra
Garrapatea Silenci de garrapatea garrapatea 128 1/32 negra
Semigarrapatea Silenci de semigarrapatea semigarrapatea 256 1/64 negra

Vegeu

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nota
  1. ↑ Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742. 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nota&oldid=25506101»