La Fuliola: diferència entre les revisions
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Plantilles |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.{{CC|data=desembre de 2018}} |
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.{{CC|data=desembre de 2018}} |
||
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle |
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al {{segle|XVI}} ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=Foment del Treball Nacional|article=Fitxa XV10/2015: C-53 i C-26 Tàrrega-Balaguer-Alfarràs|publicació=Catàleg d’infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya: CAT-100|url=https://www.foment.com/wp-content/uploads/2020/07/Cataleg-infraestructures-basiques_-Actualitzacio_2020.pdf|data=juny 2020|pàgines=63}}</ref> |
||
== Demografia == |
== Demografia == |
Revisió del 10:39, 10 feb 2021
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
Comarca | Urgell | ||||
Capital | La Fuliola (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.223 (2023) (110,18 hab./km²) | ||||
Llars | 38 (1553) | ||||
Gentilici | Fuliolenc, fuliolenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 11,1 km² | ||||
Altitud | 275 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Eduard Piera i Secall | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25332 i 25... | ||||
Codi INE | 25096 | ||||
Codi IDESCAT | 250962 | ||||
Lloc web | fuliola.cat |
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona el relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.
Entitat de població | Habitants (2018) |
---|---|
Boldú | 247 |
Fuliola, la | 970 |
Font: Idescat |
Història del poble
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle xvi ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.[1]
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Festivitats
- 26 de juliol - Santa Anna, Festa Major d'Estiu en honor de la patrona del poble.
- 13 de desembre - Santa Llúcia, Festa Major d'Hivern en honor de la patrona de l'església.
- Festes del Segar i del Batre. El segar se celebra al juny i el batre al juliol.
- Carnestoltes. Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.
Llocs d'interès
- Col·lecció Josep Pané d'Armes Antigues i Eines del Camp.[2]
- Hi ha masies com la Masia Graells,[3] la Masia Ribalta Ros[4] o la Masia Utgés.[5]
Referències
- ↑ «Fitxa XV10/2015: C-53 i C-26 Tàrrega-Balaguer-Alfarràs». Catàleg d’infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya: CAT-100, juny 2020, pàg. 63.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ 41° 42′ 57.12″ N, 1° 0′ 6.22″ E / 41.7158667°N,1.0017278°E
- ↑ 41° 43′ 39.72″ N, 0° 59′ 42.08″ E / 41.7277000°N,0.9950222°E
- ↑ 41° 43′ 33.36″ N, 0° 59′ 4.88″ E / 41.7259333°N,0.9846889°E
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Fuliola |