Revolució: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 37.14.199.24. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
#V20A |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. |
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. |
||
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l{{'}}''statu quo'' és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre. |
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l{{'}}'''''statu quo''''' és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre. |
||
== Tipologia == |
== Tipologia == |
||
En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions: |
En la historiografia es parla, generalment, de tres tipus de revolucions: |
||
* |
* Revolució política |
||
* |
* Revolució social |
||
* |
* Revolució econòmica |
||
== Revolucions importants al llarg de la història<ref>{{Ref-web|títol=Revoluciones a lo largo de la historia {{!}} Enumeración y características|url=https://muchahistoria.com/revoluciones-a-lo-largo-de-la-historia/|data=2020-03-31|consulta=2021-04-03|llengua=es}}</ref> == |
|||
== Sentit figurat == |
|||
En sentit figurat, també s'anomenen ''revolucions'' certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica... |
|||
* [[Revolució neolítica]] ( 8000-7000 aC) |
|||
* [[Revolució científica]] (1543) |
|||
* [[Guerra de la Independència dels Estats Units|Revolució Americana]] (1775) |
|||
* [[Revolució Industrial|Revolució industrial]] (1791) |
|||
* [[Revolució Francesa]] (1789) |
|||
* [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]] (1917) |
|||
== Origen del terme == |
== Origen del terme == |
||
Revisió del 14:09, 3 abr 2021
Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.[1]
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta.
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l'statu quo és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre.
Tipologia
En la historiografia es parla, generalment, de tres tipus de revolucions:
- Revolució política
- Revolució social
- Revolució econòmica
Revolucions importants al llarg de la història[2]
- Revolució neolítica ( 8000-7000 aC)
- Revolució científica (1543)
- Revolució Americana (1775)
- Revolució industrial (1791)
- Revolució Francesa (1789)
- Revolució d'Octubre (1917)
Origen del terme
En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle xv, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.[3]
Referències
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.
- ↑ «Revoluciones a lo largo de la historia | Enumeración y características» (en castellà), 31-03-2020. [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". Els Marges, 83 (tardor 2007), p. 107-110.
Bibliografia
- Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolución", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5.
- Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolución. Madrid: Unión Editorial. ISBN 84-7209-034-5.
- (anglès) Stepan Bandera. Perspectives for Ukrainian Revolution (audiobook) Ukrainian Publishers House L.T.D. London. 1988.
Vegeu també