KDE: diferència entre les revisions
m Bot arregla repetició de paraules |
detallo més l'estructura del projecte (Frameworks/Plasma/Gear), elimino secció amb informació desfasada i sense fonts. |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
== Història == |
== Història == |
||
KDE va ser fundat el 1996 per [[Matthias Ettrich]]<ref>{{ref-llibre|títol=20 Years of KDE|pàgines=1|any=2016|isbn=9781365359972|consulta=10 abril 2018|autor=Lydia Pintscher et al|editor=KDE e.V.}}</ref> quan era estudiant d'informàtica a la [[Universitat de Tübingen]], al sud d'Alemanya. Aquesta iniciativa va ser la reacció a diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori d'[[Unix]], explicats a [http://groups.google.com/groups?selm=53tkvv%24b4j%40newsserv.zdv.uni-tuebingen.de aquesta entrada |
KDE va ser fundat el 1996 per [[Matthias Ettrich]]<ref>{{ref-llibre|títol=20 Years of KDE|pàgines=1|any=2016|isbn=9781365359972|consulta=10 abril 2018|autor=Lydia Pintscher et al|editor=KDE e.V.}}</ref> quan era estudiant d'informàtica a la [[Universitat de Tübingen]], al sud d'Alemanya. Aquesta iniciativa va ser la reacció a diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori d'[[Unix]], explicats a [http://groups.google.com/groups?selm=53tkvv%24b4j%40newsserv.zdv.uni-tuebingen.de aquesta entrada d'un grup de notícies], el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer. |
||
Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del |
Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projecte GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori [[Gnome]] per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure. |
||
El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar amb la llicència [[QPL]] però el debat va continuar |
El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar amb la llicència [[QPL]], però el debat va continuar a causa de la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques [[GPL]]. El setembre de l'any [[2000]] Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la [[Free Software Foundation]]. Amb KDE 4 passà a anomenar-se «KDE Software Compilation» i a partir de l'agost del 2014 es dividí en tres parts: |
||
* [[KDE Frameworks]]: conjunt de [[biblioteca informàtica|biblioteques informàtiques]] i [[entorn de treball (informàtica)|entorns de treball]] emprats pels programes informàtics de KDE i d'altres basats en Qt.<ref>{{ref-web |url=https://kde.org/announcements/kde-frameworks-5.0/ |consulta=23 desembre 2020 |títol=First release of KDE Frameworks 5 |editor=KDE |data=7/7/2014 |llengua=anglès}}</ref> |
|||
* [[KDE Plasma]]: l'entorn d'escriptori i les aplicacions bàsiques que en depenen.<ref>{{ref-web |cognom=Gilberson |nom=Scott |url=https://arstechnica.com/information-technology/2014/08/kde-plasma-5-for-those-linux-users-undecided-on-the-kernels-future/ |consulta=23 desembre 2020 |títol=KDE Plasma 5—For those Linux users undecided on the kernel’s future |editor=Ars Technica |data=18/8/2014 |llengua=anglès}}</ref> |
|||
* [[KDE Gear]]: format pel conjunt d'aplicacions addicionals dins l'ecosistema de KDE, anteriorment era conegut com a KDE Applications.<ref>{{ref-web |cognom=Pomeyrol |nom=J |url=https://www.muylinux.com/2021/03/25/kde-applications-kde-gear/ |consulta=19 abril 2021 |títol=KDE Applications se renombra como KDE Gear |editor=MuyLinux.com |data=25/03/2021}}</ref> |
|||
Actualment KDE i GNOME participen en el projecte [[Freedesktop.org]] en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, |
Actualment KDE i GNOME participen en el projecte [[Freedesktop.org]] en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, així i tot hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos. |
||
== Organització del projecte KDE == |
== Organització del projecte KDE == |
||
[[Fitxer:Evolution and development of KDE software.svg|miniatura|500px|Evolució del desenvolupament de KDE]] |
[[Fitxer:Evolution and development of KDE software.svg|miniatura|500px|Evolució del desenvolupament de KDE]] |
||
Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, |
Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, així i tot diverses companyies com [[Novell]], [[Trolltech]] i [[Mandriva]] contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en diverses llistes de correu. |
||
Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel ''kde-core-devel'', la seva llista és anomenada ''core developers''. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes. |
Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel ''kde-core-devel'', la seva llista és anomenada ''core developers''. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes. |
||
Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a [[Alemanya]]. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de [[Tübingen]] i [[Kaiserslautern]], una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya. |
Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a [[Alemanya]]. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de [[Tübingen]] i [[Kaiserslautern]], una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya. |
||
== Elements relacionats == |
|||
''kdeadmin'' és un paquet de [[programari]] de KDE que conté les eines d'administració de sistema.{{CN}} |
|||
''KDEBase'' és la base de tots els fitxers, llibreries i programes que són necessaris per a KDE. En concret, conté les aplicacions que formen l'escriptori KDE, com per exemple Kicker, KDesktop, KControl, [[Konqueror]] i [[Konsole]].{{CN}} |
|||
''KDE Toys'' és una col·lecció de diversos programes de KDE dedicats únicament a l'oci. La col·lecció de jocs pot variar entre llançaments i pot ser diferent entre diversos [[sistemes operatius]]. Inclou els ulls que segueixen el ratolí o un programa que t'ajuda a escalfar la teva infusió de te durant el temps corresponent.{{CN}} |
|||
''Potato guy'' o ''Ktuberling'' és un videojoc basat en el divertit jocs de l'home de la patata per a xiquets. Permet el disseny de targetes de nadal, aniversaris, etc. a partir d'una imatge de fons a la qual es poden afegir motius preestablerts. A més és possible associar so i fer l'enviament de tot plegat per correu electrònic. Desenvolupat per Eric Bichoff i John Calhoun, està publicat sota la Llicència Pública General de [[GNU]].{{CN}} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 17:53, 19 abr 2021
| |
Tipus | comunitat del programari lliure i organització sense ànim de lucre |
---|---|
Versió inicial | 14 octubre 1996 |
Versió estable | |
Versió prèvia | |
Epònim | Common Desktop Environment |
Característiques tècniques | |
Escrit en | C++ |
Equip | |
Creador/s | Matthias Ettrich |
Més informació | |
Lloc web | kde.org (anglès) |
Stack Exchange | Etiqueta |
Id. Subreddit | kde |
| |
El KDE és una comunitat que desenvolupa i dóna suport al programari lliure per a entorn d'escriptori i aplicacions mòbils.[1] Originalment KDE feia referència explícitament a l'entorn d'escriptori, essent una de les opcions més populars en distribucions GNU/Linux.[2] Actualment tots els components pertanyents als entorns gràfics s'agrupen sota el nom de 'KDE Plasma', mentre que KDE és pròpiament el nom de la comunitat.
Història
KDE va ser fundat el 1996 per Matthias Ettrich[3] quan era estudiant d'informàtica a la Universitat de Tübingen, al sud d'Alemanya. Aquesta iniciativa va ser la reacció a diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori d'Unix, explicats a aquesta entrada d'un grup de notícies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.
Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projecte GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.
El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar amb la llicència QPL, però el debat va continuar a causa de la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation. Amb KDE 4 passà a anomenar-se «KDE Software Compilation» i a partir de l'agost del 2014 es dividí en tres parts:
- KDE Frameworks: conjunt de biblioteques informàtiques i entorns de treball emprats pels programes informàtics de KDE i d'altres basats en Qt.[4]
- KDE Plasma: l'entorn d'escriptori i les aplicacions bàsiques que en depenen.[5]
- KDE Gear: format pel conjunt d'aplicacions addicionals dins l'ecosistema de KDE, anteriorment era conegut com a KDE Applications.[6]
Actualment KDE i GNOME participen en el projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, així i tot hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.
Organització del projecte KDE
Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, així i tot diverses companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en diverses llistes de correu.
Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel kde-core-devel, la seva llista és anomenada core developers. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes.
Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a Alemanya. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de Tübingen i Kaiserslautern, una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya.
Referències
- ↑ «About KDE». KDE. [Consulta: 10 abril 2018].
- ↑ Dieguez Castro, José. Introducing Linux Distros. Apress, 2016, p. 25. ISBN 9781484213926 [Consulta: 10 abril 2018].
- ↑ Lydia Pintscher et al. KDE e.V.. 20 Years of KDE, 2016, p. 1. ISBN 9781365359972 [Consulta: 10 abril 2018].
- ↑ «First release of KDE Frameworks 5» (en anglès). KDE, 07-07-2014. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Gilberson, Scott. «KDE Plasma 5—For those Linux users undecided on the kernel’s future» (en anglès). Ars Technica, 18-08-2014. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Pomeyrol, J. «KDE Applications se renombra como KDE Gear». MuyLinux.com, 25-03-2021. [Consulta: 19 abril 2021].
Vegeu també
- Akademy: La trobada mundial d'entusiastes de KDE
- Llista d'aplicacions del KDE