Nicolas Berjoan: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ais-Marsella a partir de Wikidata
Línia 26: Línia 26:
{{Referències}}
{{Referències}}


{{Autoritat}}

{{ORDENA:Berjoan, Nicolas}}
[[Categoria:Occitanistes]]
[[Categoria:Occitanistes]]
[[Categoria:Occitans]]
[[Categoria:Occitans]]

Revisió del 12:39, 6 maig 2021

Infotaula de personaNicolas Berjoan
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de Ais de Provença Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMarie-Vic Ozouf-Marignier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Perpinyà Via Domícia Modifica el valor a Wikidata
PartitEuropa Ecologia-Els Verds Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): BerjoanN Modifica el valor a Wikidata

Nicolas Berjoan és un professor universitari i autor de diversos llibres sobre la Catalunya del Nord i Occitània, i catedràtic d’història contemporània a la Universitat d'Ais-Marsella.[1]

A les eleccions franceses del juny de 2021 seria escollit candidat a liderar la llista d'Ecologia d'Europa - Els Verds (Europe Ecologie - Les Verts en Pays Catalan) a Catalunya del Nord, partit del qual n'era el secretari departamental. Nicolas Berjoan ja havia sigut candidat a les eleccions municipals de Prades el 2020. I el 2021 defensaria l'eslogan "L’Occitanie Naturellement". A la llista també hi seria Antoine Maurice entre d'altres.[1]

Formació universitària

L'any 199 es diplomaria en ciències polítiques a l'IEP d’Aix-en-Provence, es titularia en DEA d'història a l'Ecole des hautes études en sciences sociales, i l'any 2002-2005 seria nomenat professor agregat a l'acadèmia de Lió, Amiens i Aix-Marseille. Els anys 2005-2008 seria ATER a la universitat d'Aix-Marseille, i l'any 2007 es doctoraria en història amb la tesi «Sem i Serem [Nous sommes et nous serons]?» Régionalisme et identités dans le Roussillon contemporain 1780-2000 sota la direcció de Marie-Vic Ozouf-Marignier (EHESS) i Manuel Martí (universitat de València). Entre 2008 i 2014 seria PRAG a la universitat d'Aix-Marseille, i el 2011 es titularia en el Master 2 de filosofia amb el treball «Apologie de l’homme dédoublé. La philosophie antique dans l’œuvre politique de Benjamin Constant» sota la direcció d'Alonso Tordesillas (université d’Aix-Marseille).[2]

El seu projecte postdoctoral es titularia Administrer une culture minoritaire. Ventura Gassol et la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1931-1934), el qual versaria sobre com entendre el personatge de Ventura Gassol, l’assessor cultural de la Generalitat de Catalunya, restaurat l’abril de 1931, i com es construeix una administració en un context d’escassetat pressupostària i urgència política. Sobre les xarxes i recursos que mobilitzà el poeta convertit en ministre, i també sobre el contingut de les accions duites a terme per la Conselleria quant a l'esforç per definir i difondre una cultura nacional catalana, i com es farà sortir el català de la seva condició de llengua minoritzada entre finals del segle XIX i la Guerra Civil.[2]

La perspectiva de treball de Nicolas Berjoan seria la història comparada i història creuada, la qual li permetria internacionalitzar la història del nacionalisme català. També estudiaria amb especial atenció l'articulació o l'oposició a la política cultural impulsada per la Conselleria amb la decidida pel govern republicà de Madrid. Igual que els esforços de la Conselleria per fer visible la cultura catalana a l’estranger, en particular a través de les amistats occitanes del seguici de Ventura Gassol.[2]

Bibliografia

Referències

  1. 1,0 1,1 Prujà, Grégory «Perpinyà. Nicolas Berjoan defensarà Occitània a les regionals». La Clau, 27-03-2021 [Consulta: 31 març 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «2014-2015 - Anciens membres - Investigadores - Investigación». Casa de Velázquez. [Consulta: 31 març 2021].