Nicolas Berjoan: diferència entre les revisions
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ais-Marsella a partir de Wikidata |
|||
Línia 26: | Línia 26: | ||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Berjoan, Nicolas}} |
|||
[[Categoria:Occitanistes]] |
[[Categoria:Occitanistes]] |
||
[[Categoria:Occitans]] |
[[Categoria:Occitans]] |
Revisió del 12:39, 6 maig 2021
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1979 (44/45 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Dades personals | |
Formació | Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença |
Director de tesi | Marie-Vic Ozouf-Marignier (en) |
Activitat | |
Ocupació | professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Perpinyà Via Domícia |
Partit | Europa Ecologia-Els Verds |
Nicolas Berjoan és un professor universitari i autor de diversos llibres sobre la Catalunya del Nord i Occitània, i catedràtic d’història contemporània a la Universitat d'Ais-Marsella.[1]
A les eleccions franceses del juny de 2021 seria escollit candidat a liderar la llista d'Ecologia d'Europa - Els Verds (Europe Ecologie - Les Verts en Pays Catalan) a Catalunya del Nord, partit del qual n'era el secretari departamental. Nicolas Berjoan ja havia sigut candidat a les eleccions municipals de Prades el 2020. I el 2021 defensaria l'eslogan "L’Occitanie Naturellement". A la llista també hi seria Antoine Maurice entre d'altres.[1]
Formació universitària
L'any 199 es diplomaria en ciències polítiques a l'IEP d’Aix-en-Provence, es titularia en DEA d'història a l'Ecole des hautes études en sciences sociales, i l'any 2002-2005 seria nomenat professor agregat a l'acadèmia de Lió, Amiens i Aix-Marseille. Els anys 2005-2008 seria ATER a la universitat d'Aix-Marseille, i l'any 2007 es doctoraria en història amb la tesi «Sem i Serem [Nous sommes et nous serons]?» Régionalisme et identités dans le Roussillon contemporain 1780-2000 sota la direcció de Marie-Vic Ozouf-Marignier (EHESS) i Manuel Martí (universitat de València). Entre 2008 i 2014 seria PRAG a la universitat d'Aix-Marseille, i el 2011 es titularia en el Master 2 de filosofia amb el treball «Apologie de l’homme dédoublé. La philosophie antique dans l’œuvre politique de Benjamin Constant» sota la direcció d'Alonso Tordesillas (université d’Aix-Marseille).[2]
El seu projecte postdoctoral es titularia Administrer une culture minoritaire. Ventura Gassol et la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1931-1934), el qual versaria sobre com entendre el personatge de Ventura Gassol, l’assessor cultural de la Generalitat de Catalunya, restaurat l’abril de 1931, i com es construeix una administració en un context d’escassetat pressupostària i urgència política. Sobre les xarxes i recursos que mobilitzà el poeta convertit en ministre, i també sobre el contingut de les accions duites a terme per la Conselleria quant a l'esforç per definir i difondre una cultura nacional catalana, i com es farà sortir el català de la seva condició de llengua minoritzada entre finals del segle XIX i la Guerra Civil.[2]
La perspectiva de treball de Nicolas Berjoan seria la història comparada i història creuada, la qual li permetria internacionalitzar la història del nacionalisme català. També estudiaria amb especial atenció l'articulació o l'oposició a la política cultural impulsada per la Conselleria amb la decidida pel govern republicà de Madrid. Igual que els esforços de la Conselleria per fer visible la cultura catalana a l’estranger, en particular a través de les amistats occitanes del seguici de Ventura Gassol.[2]
Bibliografia
- Berjoan, Nicolas «L'honneur d'une langue. Les Roussillonnais et le catalan durant le premier XIXe siècle (1815-1870)». Romantisme, 2009/3, n° 145, 2009, pàg. 121 a 135.
- Berjoan, Nicolas. La identitat del Rosselló : pensar una Catalunya del Nord a l'edat dels estats-nacions, 1780-2000. Canet-en-Roussillon: Trabucaire, 2019, p. 269. ISBN 9782849742723.
- Berjoan, Nicolas. L'identité du Roussillon, penser un pays catalan à l'âge des nations, 1780-2000. Canet: Trabucaire, 2011, p. 366. ISBN 9782849741351.
- Berjoan, Nicolas ««Nosaltres els Catalans del Nord». Une histoire de l’identité roussillonnaise à l’âge des nations». Cercles: revista d’història cultural, Núm. 13, 2010, pàg. 61-80.
- «Vérité en deçà, erreur au-delà ». Le Roussillon, ses intellectuels, et le nationalisme catalan». Bulletin d’histoire contemporaine de l’Espagne, 47, 2012, pàg. 231-246.
- Berjoan, Nicolas «Scènes de la vie de province. Nationalité et localisme dans le Roussillon du premier XIXe siècle». Rives méditerranéennes, 2009, Febrer 2010, pàg. 119-139.
- Berjoan, Nicolas «La Croix et le drapeau. Le catalanisme de Monseigneur de Carsalade du Pont, évêque de Perpignan (1900-1932)». Annales du Midi, 121-267, 2009, pàg. 385-406.
- Berjoan, Nicolas «Límits i perspectives de la indentitat local en l'època contemporània. El cas de Castelló». Cercles: revista d'història cultural, 1139-0158, Nº. 17, 2014, 2014, pàg. 191-194.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Prujà, Grégory «Perpinyà. Nicolas Berjoan defensarà Occitània a les regionals». La Clau, 27-03-2021 [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «2014-2015 - Anciens membres - Investigadores - Investigación». Casa de Velázquez. [Consulta: 31 març 2021].