Pilar Juncosa Iglesias: diferència entre les revisions
donar format a les referències de Malet |
afegir referència |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
El 1947 ja exerceix un paper imprescindible en l'activitat diària del seu marit: planifica els viatges, participa a les reunions amb els advocats, gestiona la seva agenda...{{sfn|Malet|1992|p=100|ref=male}} El 1954, aconseguí que [[Josep Lluís Sert i López|Sert]] projectés els plànols del taller de Miró a Mallorca després d'enviar-li una carta, d'amagat de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], qui no s'atreví a fer-ho pensant que el seu amic es trobava massa enfeinat a [[Amèrica]]. |
El 1947 ja exerceix un paper imprescindible en l'activitat diària del seu marit: planifica els viatges, participa a les reunions amb els advocats, gestiona la seva agenda...{{sfn|Malet|1992|p=100|ref=male}} El 1954, aconseguí que [[Josep Lluís Sert i López|Sert]] projectés els plànols del taller de Miró a Mallorca després d'enviar-li una carta, d'amagat de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], qui no s'atreví a fer-ho pensant que el seu amic es trobava massa enfeinat a [[Amèrica]]. |
||
El 1956 el matrimoni s'instal·la a [[Palma]] i el 1959 compren Son Boter, una possessió del segle XVIII situada als terrenys annexos a [[Son Abrines]], als afores de [[Palma]], i que es converteix en un segon estudi |
El 1956 el matrimoni s'instal·la a [[Palma]] i el 1959 compren Son Boter, una possessió del segle XVIII situada als terrenys annexos a [[Son Abrines]], als afores de [[Palma]], i que es converteix en un segon estudi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Serra|nom=Pere A.|títol=Miró y Mallorca|llengua=castellà|any=1984|editorial=Edicions Polígrafa|lloc=Barcelona|pàgina=90|ref=serr}}</ref> Als cinquanta-sis anys, Pilar es treu el carnet de conduir i es compra un [[SEAT 600|Seat 600]] per a tenir més autonomia.{{sfn|Juncosa|1994|p=39|ref=junc}} |
||
El 1979 s'assenten les bases de la [[Fundació Miró Mallorca|Fundació Pilar i Joan Miró]] a Mallorca amb la creació dels Estatuts, aprovats al Ple de l'[[Ajuntament de Palma]] el 22 de març[[Pilar Juncosa#%20ftn12|[12]]]. |
El 1979 s'assenten les bases de la [[Fundació Miró Mallorca|Fundació Pilar i Joan Miró]] a Mallorca amb la creació dels Estatuts, aprovats al Ple de l'[[Ajuntament de Palma]] el 22 de març[[Pilar Juncosa#%20ftn12|[12]]]. |
||
Revisió del 00:04, 15 maig 2021
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1904 Palma (Mallorca) |
| Mort | 25 novembre 1995 (91 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | mecenes |
| Família | |
| Cònjuge | Joan Miró i Ferrà |
| Fills | Maria Dolors Miró |
Pilar Juncosa Iglesias (Palma, 18 de juliol de 1904 – 25 de novembre de 1995) va ser una mecenes mallorquina i esposa del pintor Joan Miró.
Va néixer al carrer de la Cavalleria de Palma, tot i que els seus pares (Enriqueta Iglesias Oromí i el fabricant de mobles Lambert Juncosa Massip) eren de Barcelona. Curiosament, la mare de Pilar es crià amb la que seria la mare de Joan Miró (Dolors Ferrà Oromí), després de quedar-se òrfena i anar a viure a Palma als vuit anys amb la seva cosina germana i el seu marit.[1] Era la tercera de vuit germans i, a causa de la mala salut de la seva mare, des de molt jove hagué d'assumir una gran responsabilitat i dur el pes de la família.[2]
Es casà amb Joan Miró el 12 d'octubre de 1929 a la parròquia de Sant Nicolau de Palma, el mateix any en que ell se li declarà.[3] Després de la lluna de mel a l'hotel Illa d'Or del Port de Pollença, se'n van a viure a París.[4] L'any següent neix la seva única filla, Maria Dolors. Els hiverns viuen a París i, els estius, els passen entre el mas de la família Miró a Mont-roig i Barcelona. També passen temporades curtes a Mallorca, fins que la crisi econòmica els obliga a establir-se a Barcelona el 1932.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, i gràcies als contactes del seu marit i de Joan Prats amb el comissari de Propaganda de la Generalitat, aconsegueix el passaport per a partir a París amb la seva filla, on ja s'hi trobava Joan Miró, qui hi havia partit abans angoixat per la situació després que el seu cunyat, Jaume Galobart, fos assassinat per unes milícies antifeixistes a Osona.[5]
El 1940 convenç Joan que cal tornar a Espanya; s'oposa a emigrar, com fan altres artistes i intel·lectuals.[6] El pare de Pilar els convenç de refugiar-se a Mallorca. Una vegada a Palma, Miró deixa de ser l'artista de fama que ha col·laborat amb la República i només és “el marit de la Pilar”;[7] passa completament desapercebut i es presenta com a “senyor Juncosa”.[8]
El 1947 ja exerceix un paper imprescindible en l'activitat diària del seu marit: planifica els viatges, participa a les reunions amb els advocats, gestiona la seva agenda...[9] El 1954, aconseguí que Sert projectés els plànols del taller de Miró a Mallorca després d'enviar-li una carta, d'amagat de Joan Miró, qui no s'atreví a fer-ho pensant que el seu amic es trobava massa enfeinat a Amèrica.
El 1956 el matrimoni s'instal·la a Palma i el 1959 compren Son Boter, una possessió del segle XVIII situada als terrenys annexos a Son Abrines, als afores de Palma, i que es converteix en un segon estudi.[10] Als cinquanta-sis anys, Pilar es treu el carnet de conduir i es compra un Seat 600 per a tenir més autonomia.[11]
El 1979 s'assenten les bases de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca amb la creació dels Estatuts, aprovats al Ple de l'Ajuntament de Palma el 22 de març[12].
El 7 de març de 1981 Joan Miró i Pilar Juncosa signen l'acta de donació dels tallers de Son Abrines i Son Boter i de les obres que contenen a l'Ajuntament de Palma, a favor de la Fundació Pilar i Joan Miró. L'artista vol que la Fundació dugui els noms dels dos, perquè pensa que Pilar se'n cuidarà més que ell[13]. El delicat estat de salut del pintor fa que s'incrementi cada vegada més l'activitat gestora de Pilar, arribant-se a convertir en la representant de la Família Miró en totes les gestions d'àmbit polític i cultural arran de la mort del pintor el 1983[14].
Tres anys després de la mort de Miró, Pilar comença a moure's per a la creació d'un espai adient que albergui la seu fundacional i posi el llegat de Miró a l'abast de la gent, seguint la voluntat de l'artista.[12] Subhasta quaranta-dues obres de la seva col·lecció personal a la casa Sotheby's (venent-se totes en dues hores i aconseguint més de cinc-cents milions de pessetes) i, després de plantejar-se diverses alternatives per a la seu (des d'edificis històrics al centre de Palma fins a construir Son Abrines), finalment Pilar anuncia la donació dels terrenys on actualment es troba l'edifici i l'arquitecte Rafael Moneo es fa càrrec del projecte. Així mateix, Pilar fa nombroses donacions de llibres, revistes i retalls de premsa a la biblioteca de la Fundació durant els primers anys de funcionament de la institució[16].
L'Edifici Moneo s'acabarà inaugurant el 19 de desembre de 1992, obrint-se així al públic la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca[17] i fent-se realitat l'últim desig de l'artista: crear un centre viu i dinàmic que no només mostra l'obra i el procés creatiu mironià sinó que també s'obre a noves tendències i joves artistes, perpetuant així l'esperit de Joan Miró[18].
Morí als 91 anys a Palma i fou enterrada al cementiri de Montjuïc, al costat de Joan Miró[19].
El febrer de 2021 la biblioteca de la Fundació passà a dur el nom de Pilar Juncosa[20].
Referències
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- ↑ Juncosa, 1994, p. 29.
- ↑ Juncosa, 1994, p. 31.
- ↑ Massot, 2018, p. 452.
- ↑ Malet, 1992, p. 54.
- ↑ Massot, 2018, p. 580.
- ↑ Malet, 1992, p. 78.
- ↑ Juncosa, 1994, p. 35.
- ↑ Massot, 2018, p. 667.
- ↑ Malet, 1992, p. 100.
- ↑ Serra, Pere A. Miró y Mallorca (en castellà). Barcelona: Edicions Polígrafa, 1984, p. 90.
- ↑ Juncosa, 1994, p. 39.
- ↑ Juncosa, 1994, p. 39, 40.
10. Pere A. Serra. Miró i Mallorca, Edicions Polígrafa, Barcelona 1984, p. 90
12. Estatuts de la Fundació Pública Municipal “Pilar i Joan Miró a Mallorca” (Ajuntament de Palma, 27-03-1979).
[13] Memòria anual Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, 1986; p. 12.
[14] Pilar Juncosa. “Monòlegs d'una bella memòria” a Estel fulgurant. Homenatge a la senyora Pilar Juncosa en els seus noranta anys, Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Palma 1994; p. 28.
[16] Estatuts de la Fundació Pública Municipal “Pilar i Joan Miró a Mallorca” (Ajuntament de Palma, 27-03-1979).
[17] https://elpais.com/diario/1992/12/19/cultura/724719615_850215.html
[18] Estatuts de la Fundació Pública Municipal “Pilar i Joan Miró a Mallorca” (Ajuntament de Palma, 27-03-1979).
[19] Pilar Juncosa, la mujer que forjó la Fundació Miró: https://www.diariodemallorca.es/cultura/2020/11/25/pilar-juncosa-mujer-forjo-fundacio-25561155.html
[20] https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2021/02/12/1238077/biblioteca-fundacio-miro-recibe-nombre-pilar-juncosa.html
Bibliografia
- Juncosa, Lluís. «Apunts per a una petita biografia». A: Estel fulgurant. Homenatge a la senyora Pilar Juncosa en els seus noranta anys. Mallorca, Palma: Fundació Pilar i Joan Miró, 1994.
- Malet, Rosa Maria. Joan Miró. Barcelona: Edicions 62, 1992. ISBN 978-84-297-3568-0.
- Massot, Josep. Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres. 1a ed. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 21 març 2018. ISBN 978-8417355319.