Sèmola: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m Manteniment de plantilles
Línia 2: Línia 2:
La '''sèmola''' és la [[farina]] gruixuda (poc mòlta) que procedeix de [[cereal|cereals]]. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).<ref name="GEC">{{GEC|0141771}}</ref>
La '''sèmola''' és la [[farina]] gruixuda (poc mòlta) que procedeix de [[cereal|cereals]]. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).<ref name="GEC">{{GEC|0141771}}</ref>


La sèmola s'obté en moldre l'[[endosperma]] (''albumen farinaceo'') principalment del blat dur, [[Blat|blat tendre]], arròs o [[blat de moro]] després de treure el [[segó]]. La sèmola del [[blat dur]] presenta un color groc i té un alt contingut en [[gluten]]. És la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, [[lasanya]], etc.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina|publicació=Tot Sant Cugat|url=http://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/la-semola-de-blat-un-dels-aliments-mes-antics-de-la-cuina_173549102.html|data=11 de març de 2018}}</ref>
La sèmola s'obté en moldre l'[[endosperma]] (''albumen farinaceo'') principalment del blat dur, [[Blat|blat tendre]], arròs o [[blat de moro]] després de treure el [[segó]]. La sèmola del [[blat dur]] presenta un color groc i té un alt contingut en [[gluten]]. És la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, [[lasanya]], etc.<ref>{{Ref-publicació|article=La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina|publicació=Tot Sant Cugat|url=http://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/la-semola-de-blat-un-dels-aliments-mes-antics-de-la-cuina_173549102.html|data=11 de març de 2018}}</ref>


No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el [[cuscús]] i el [[bulgur]]. En plats cuinats com [[Salsa|salses]], [[Sopa|sopes]], [[Flam|flams]] i [[Crema (tècnica culinària)|cremes]] s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de les masses utilitzant-la per empolvorar.<ref>{{Ref-web|url=http://www.rocafariners.com/ca/semola-de-trigo-duro/|títol=Sèmola de blat dur|consulta=2018-10-03|editor=Farinera Roca|data=''S.d''}}</ref> La sèmola de blat tendre es desfà en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.<ref name="GEC"/>
No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el [[cuscús]] i el [[bulgur]]. En plats cuinats com [[Salsa|salses]], [[Sopa|sopes]], [[Flam|flams]] i [[Crema (tècnica culinària)|cremes]] s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de les masses utilitzant-la per empolvorar.<ref>{{Ref-web|url=http://www.rocafariners.com/ca/semola-de-trigo-duro/|títol=Sèmola de blat dur|consulta=2018-10-03|editor=Farinera Roca|data=''S.d''}}</ref> La sèmola de blat tendre es desfà en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.<ref name="GEC"/>
Línia 9: Línia 9:
* [[İrmik helva]], postre turc
* [[İrmik helva]], postre turc
* [http://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/griesnockerlsuppe-sopa-de-mandonguilles-de-semola-agraveustria/15763/ Sopa de mandonguilles de sèmola], Àustria<ref>{{ref-publicació|article=Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria|editor= CCMA|publicació=Karakia (TV3)|nom = Ursula|cognom = Sperrer|url=http://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/griesnockerlsuppe-sopa-de-mandonguilles-de-semola-agraveustria/15763/}}</ref>
* [http://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/griesnockerlsuppe-sopa-de-mandonguilles-de-semola-agraveustria/15763/ Sopa de mandonguilles de sèmola], Àustria<ref>{{ref-publicació|article=Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria|editor= CCMA|publicació=Karakia (TV3)|nom = Ursula|cognom = Sperrer|url=http://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/griesnockerlsuppe-sopa-de-mandonguilles-de-semola-agraveustria/15763/}}</ref>
* [http://www.festa.cat/recepta/507/sopa-de-semola Sopa de sèmola], [[Ulldecona]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.festa.cat/recepta/507/sopa-de-semola|títol=Sopa de sèmola|consulta=2018-10-03|nom=Vicent|cognom=Guimerà Sales|llengua=|obra=Cultura Catalana Poble a Poble|editor=Festa.cat|data=''s.d''}}</ref>
* [http://www.festa.cat/recepta/507/sopa-de-semola Sopa de sèmola], [[Ulldecona]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.festa.cat/recepta/507/sopa-de-semola|títol=Sopa de sèmola|consulta=2018-10-03|nom=Vicent|cognom=Guimerà Sales|obra=Cultura Catalana Poble a Poble|editor=Festa.cat|data=''s.d''}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 15:14, 11 juny 2021

Infotaula menjarSèmola
Característiques
Gastronomiabasbussa Modifica el valor a Wikidata
Productorblat dur Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusgroat (en) Tradueix, producte a base de farina i farina Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsblat Modifica el valor a Wikidata

La sèmola és la farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]

La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. És la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya, etc.[2]

No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuinats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de les masses utilitzant-la per empolvorar.[3] La sèmola de blat tendre es desfà en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[1]

Plats típics a base de sèmola

Referències

  1. 1,0 1,1 «Sèmola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina». Tot Sant Cugat, 11-03-2018.
  3. «Sèmola de blat dur». Farinera Roca, S.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
  4. Sperrer, Ursula «Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria». Karakia (TV3). CCMA.
  5. Guimerà Sales, Vicent. «Sopa de sèmola». Cultura Catalana Poble a Poble. Festa.cat, s.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmola