Oxima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:42, 22 març 2022

Una oxima és un compost químic que pertany a les imines, amb la fórmula general ${\ce {R^1R^2C=N-OH}}$ , on ${\ce {R^1}}$ és una cadena lateral orgànica i ${\ce {R^2}}$ pot ser hidrogen, formant una aldoxima, o un altre grup orgànic, formant una cetoxima.^[1]

Les oximes generalment es generen per reacció d'hidroxilamina i aldehids o cetones.

Història

El terme «oxima» data del segle xix, que prové de la simplificació del mot ara obsolet «oxiimida», un mot creuat de les paraules oxi(gen) i imida.^[2] L'existència d'aquests composts amb el grup funcional ${\ce {=N-OH}}$ era qüestionada a finals del segle XIX. La primera oxima a sintetitzar-se fou la metilglioxima ${\ce {CH3C(=NOH)CH(=NOH)}}$ el 1882, gràcies al treball de dos químics, l'alemany Viktor Meyer (1848–1897) i el seu alumne suís Alois Janny.^[3]^[4] L'anomenaren en alemany «Acetoximsäure» (àcid acetoxímic). Posteriorment, el mateix 1882, sintetitzaren l'oxima de la propanona ${\ce {(CH3)2C=NOH}}$ , posant-li el nom en alemany «Acetoxim» (acetoxima).^[5]

Durant la dècada de 1960, les oximes s'identificaren a les plantes com a intermedis en la biosíntesi dels metabòlits glucòsids cianogènics i glucosinolats. Aquestes classes de productes naturals s'han reconegut des de fa temps com a part de sistemes de defensa de dos components contra herbívors i plagues. Les primeres oximes naturals s'identificaren el 1967 i són l'oxima de l'isobutanal i l'oxima del fenilacetaldehid.^[4]

Estat natural

Les oximes estan implicades en moltes funcions diferents en el metabolisme de les plantes, sigui com a producte final sigui com a intermedi en la producció de metabòlits generals i especialitzats. En particular, les oximes són intermedis en la biosíntesi dels coneguts compostos de defensa glucòsids i glucosinolats cianogènics i en la formació de l'hormona auxina. Les oximes també tenen un paper en la defensa directa, per exemple, l'oxima del fenilacetaldehid s'ha identificat com un metabòlit acumulat que funciona com a agent dissuasiu en l'arbre Populus trichocarpa. A més, s'emeten oximes volàtils a partir d'una sèrie d'espècies vegetals diferents que tenen un paper en la comunicació vegetal. Tanmateix, per a moltes de les estructures oximes identificades, la seva funció continua sent desconeguda.^[4]

La majoria de les oximes vegetals són metabòlits derivats d'aminoàcids formats per l'acció d'un citocrom P450 de la família CYP79.^[4]

Nomenclatura

Les oximes es poden anomenar de dues maneres:

Anteposant la paraula «oxima» com a paraula separada (i la preposició i l’article que convinguin) abans del nom de l'aldehid ${\ce {RCOH}}$ o de la cetona ${\ce {R^1R^2CO}}$ . Exemples: oxima del propanal, oxima de la ciclohexanona, oxima de la benzofenona.^[6]^[1]
Anteposant el prefix «hidroxiimino–» al nom del compost corresponent ${\ce {RCH3}}$ o ${\ce {CH2R^1R^2}}$ en el cas que el compost contengui també un grup amb preferència sobre el grup carbonil ${\ce {C=O}}$ per a la citació com a grup principal. Exemple: àcid 4-(hidroxiimino)-1-metil-2,5-ciclohexadien-1-carboxílic.^[6]^[1]

Les oximes O-substituïdes contenen el grup ${\ce {=N-OR}}$ i es poden anomenar com a oximes O‑substituïdes o com a imines substituïdes amb grups alcoxi. Per exemple el compost ${\ce {CH3-CH2-CH=N-O-C2H5}}$ pot anomenar-se O-etiloxima del propanal o N-etoxipropan-1-imina.^[1]

Les amidoximes són oximes d'hemiaminals amb l'estructura general RC(=NOH)(NRR').

Usos

L'oxima de la ciclohexanona és un intermedi de la producció industrial de caprolactama, un precursor del Niló 6. Aproximadament la meitat del subministrament mundial de ciclohexanona, més de mil milions de quilos cada any, es converteix en la seva oxima. En presència d'àcid sulfúric, que fa la funció de catalitzador, l'oxima de la ciclohexanona experimenta el rearranjament de Beckmann per donar l'amida cíclica caprolactama:

Altres aplicacions

La dimetilglioxima (dmgH₂) és un reactiu per analitzar el níquel i un lligand popular.

Els compostos d'oxima es fan servir per antídot dels agents nerviosos.

El metil etil cetoxima és un additiu per evitar danys en la pell en moltes pintures basades en olis.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Comissió de Nomenclatura de Química Orgànica. Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics : recomanacions del 1993 (incloent-hi les revisions, tant publicades com no publicades fins ara, de l'edició del 1979 de la Nomenclature of organic chemistry), febrer del 2017. ISBN 978-84-9965-333-4.
↑ Senning, Alexander. The etymology of chemical names tradition and convenience vs. rationality in chemical nomenclature. [1. Auflage], 2019. ISBN 978-3-11-061106-9.
↑ Meyer, Victor; Janny, Alois «Ueber stickstoffhaltige Acetonderivate». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 15, 1, 1882-01, pàg. 1164–1167. DOI: 10.1002/cber.188201501257. ISSN: 0365-9496.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Sørensen, Mette; Neilson, Elizabeth H. J.; Møller, Birger Lindberg «Oximes: Unrecognized Chameleons in General and Specialized Plant Metabolism» (en english). Molecular Plant, 11, 1, 08-01-2018, pàg. 95–117. DOI: 10.1016/j.molp.2017.12.014. ISSN: 1674-2052. PMID: 29275165.
↑ Meyer, Victor; Janny, Alois «Ueber die Einwirkung von Hydroxylamin auf Aceton». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 15, 1, 1882-01, pàg. 1324–1326. DOI: 10.1002/cber.188201501285. ISSN: 0365-9496.
↑ ^6,0 ^6,1 IUPAC. Nomenclatura de química orgànica: seccions A, B, C i H: regles definitives de 1979. Traducció: Àngel Messeguer i Peypoch i Miquel A. Pericàs i Brondo. 1a. IEC, 2013.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oxima

[:1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Comissió de Nomenclatura de Química Orgànica. Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics : recomanacions del 1993 (incloent-hi les revisions, tant publicades com no publicades fins ara, de l'edició del 1979 de la Nomenclature of organic chemistry), febrer del 2017. ISBN 978-84-9965-333-4.

[2] Senning, Alexander. The etymology of chemical names tradition and convenience vs. rationality in chemical nomenclature. [1. Auflage], 2019. ISBN 978-3-11-061106-9.

[3] Meyer, Victor; Janny, Alois «Ueber stickstoffhaltige Acetonderivate». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 15, 1, 1882-01, pàg. 1164–1167. DOI: 10.1002/cber.188201501257. ISSN: 0365-9496.

[:2-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Sørensen, Mette; Neilson, Elizabeth H. J.; Møller, Birger Lindberg «Oximes: Unrecognized Chameleons in General and Specialized Plant Metabolism» (en english). Molecular Plant, 11, 1, 08-01-2018, pàg. 95–117. DOI: 10.1016/j.molp.2017.12.014. ISSN: 1674-2052. PMID: 29275165.

[5] Meyer, Victor; Janny, Alois «Ueber die Einwirkung von Hydroxylamin auf Aceton». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 15, 1, 1882-01, pàg. 1324–1326. DOI: 10.1002/cber.188201501285. ISSN: 0365-9496.

[:0-6] 6,0 ^6,1 IUPAC. Nomenclatura de química orgànica: seccions A, B, C i H: regles definitives de 1979. Traducció: Àngel Messeguer i Peypoch i Miquel A. Pericàs i Brondo. 1a. IEC, 2013.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Les oximes generalment es generen per reacció d'[[hidroxilamina]] i [[aldehid]]s o [[cetones]].
-[[Fitxer:ETH-BIB-Meyer, Viktor (1848-1897)-Portr 16312.tif|esquerra|miniatura|Viktor Meyer]]
 == Història ==
-La primera oxima a sintetitzar-se fou la metilglioxima <chem>CH3C(=NOH)CH(=NOH)</chem> el 1882, gràcies al treball de dos químics, l'alemany [[Viktor Meyer]] (1848–1897) i el seu alumne suís [[Alois Janny]].<ref>{{Ref-publicació|article=Ueber stickstoffhaltige Acetonderivate|url=https://doi.org/10.1002/cber.188201501257|publicació=Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft|data=1882-01|issn=0365-9496|pàgines=1164–1167|volum=15|exemplar=1|doi=10.1002/cber.188201501257|nom=Victor|cognom=Meyer|nom2=Alois|cognom2=Janny}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Oximes: Unrecognized Chameleons in General and Specialized Plant Metabolism|doi=10.1016/j.molp.2017.12.014|nom3=Birger Lindberg|cognom2=Neilson|nom2=Elizabeth H. J.|cognom=Sørensen|nom=Mette|llengua=English|exemplar=1|url=https://www.cell.com/molecular-plant/abstract/S1674-2052(17)30384-2|volum=11|pàgines=95–117|pmid=29275165|issn=1674-2052|data=2018-01-08|publicació=Molecular Plant|cognom3=Møller}}</ref>
+[[Fitxer:ETH-BIB-Meyer, Viktor (1848-1897)-Portr 16312.tif|esquerra|miniatura|[[Viktor Meyer]] (1848–1897).]]El terme «oxima» data del {{segle|XIX}}, que prové de la simplificació del mot ara obsolet «oxiimida», un [[mot creuat]] de les paraules [[oxigen|oxi(gen)]] i [[imida]].<ref>{{Ref-llibre|edició=[1. Auflage]|títol=The etymology of chemical names tradition and convenience vs. rationality in chemical nomenclature|url=https://www.worldcat.org/oclc/1127312880|data=2019|lloc=Berlin|isbn=978-3-11-061106-9|nom=Alexander|cognom=Senning}}</ref> L'existència d'aquests composts amb el grup funcional <chem>=N-OH</chem> era qüestionada a finals del segle XIX. La primera oxima a sintetitzar-se fou la metilglioxima <chem>CH3C(=NOH)CH(=NOH)</chem> el 1882, gràcies al treball de dos químics, l'alemany [[Viktor Meyer]] (1848–1897) i el seu alumne suís [[Alois Janny]].<ref>{{Ref-publicació|article=Ueber stickstoffhaltige Acetonderivate|url=https://doi.org/10.1002/cber.188201501257|publicació=Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft|data=1882-01|issn=0365-9496|pàgines=1164–1167|volum=15|exemplar=1|doi=10.1002/cber.188201501257|nom=Victor|cognom=Meyer|nom2=Alois|cognom2=Janny}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Oximes: Unrecognized Chameleons in General and Specialized Plant Metabolism|doi=10.1016/j.molp.2017.12.014|nom3=Birger Lindberg|cognom2=Neilson|nom2=Elizabeth H. J.|cognom=Sørensen|nom=Mette|llengua=English|exemplar=1|url=https://www.cell.com/molecular-plant/abstract/S1674-2052(17)30384-2|volum=11|pàgines=95–117|pmid=29275165|issn=1674-2052|data=2018-01-08|publicació=Molecular Plant|cognom3=Møller}}</ref> L'anomenaren en alemany «''Acetoximsäure''» (àcid acetoxímic). Posteriorment, el mateix 1882, sintetitzaren l'oxima de la propanona <chem>(CH3)2C=NOH</chem>, posant-li el nom en alemany «''Acetoxim''» (acetoxima).<ref>{{Ref-publicació|article=Ueber die Einwirkung von Hydroxylamin auf Aceton|url=http://dx.doi.org/10.1002/cber.188201501285|publicació=Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft|data=1882-01|issn=0365-9496|pàgines=1324–1326|volum=15|exemplar=1|doi=10.1002/cber.188201501285|nom=Victor|cognom=Meyer|nom2=Alois|cognom2=Janny}}</ref>
-Durant la dècada de 1960, les oximes s'identificaren a les plantes com a intermedis en la [[biosíntesi]] dels metabòlits glucòsids cianogènics i glucosinolats. Aquestes classes de productes naturals s'han reconegut des de fa temps com a part de sistemes de defensa de dos components contra [[Herbivorisme|herbívors]] i plagues. Les primeres oximes naturals s'identificaren el 1967 i són l'oxima de l'isobutanal i l'oxima del fenilacetaldehid.<ref name=":2" />
+Durant la dècada de 1960, les oximes s'identificaren a les plantes com a intermedis en la [[biosíntesi]] dels [[Metabòlit|metabòlits]] glucòsids cianogènics i glucosinolats. Aquestes classes de productes naturals s'han reconegut des de fa temps com a part de sistemes de defensa de dos components contra [[Herbivorisme|herbívors]] i plagues. Les primeres oximes naturals s'identificaren el 1967 i són l'oxima de l'isobutanal i l'oxima del fenilacetaldehid.<ref name=":2" />
 == Estat natural ==
-Les oximes estan implicades en moltes funcions diferents en el metabolisme de les plantes, sigui com a producte final sigui com a intermedi en la producció de metabòlits generals i especialitzats. En particular, les oximes són intermedis en la [[biosíntesi]] dels coneguts compostos de defensa glucòsids i glucosinolats cianogènics i en la formació de l'hormona [[auxina]]. Les oximes també tenen un paper en la defensa directa, per exemple, l'oxima del fenilacetaldehid s'ha identificat com un metabòlit acumulat que funciona com a agent dissuasiu en l'arbre ''[[Populus trichocarpa]]''. A més, s'emeten oximes volàtils a partir d'una sèrie d'espècies vegetals diferents que tenen un paper en la comunicació vegetal. Tanmateix, per a moltes de les estructures oximes identificades, la seva funció continua sent desconeguda.<ref name=":2" />
+Les oximes estan implicades en moltes funcions diferents en el metabolisme de les plantes, sigui com a producte final sigui com a intermedi en la producció de metabòlits generals i especialitzats. En particular, les oximes són intermedis en la [[biosíntesi]] dels coneguts compostos de defensa glucòsids i glucosinolats cianogènics i en la formació de l'hormona [[auxina]]. Les oximes també tenen un paper en la defensa directa, per exemple, l'oxima del fenilacetaldehid s'ha identificat com un [[metabòlit]] acumulat que funciona com a agent dissuasiu en l'arbre ''[[Populus trichocarpa]]''. A més, s'emeten oximes volàtils a partir d'una sèrie d'espècies vegetals diferents que tenen un paper en la comunicació vegetal. Tanmateix, per a moltes de les estructures oximes identificades, la seva funció continua sent desconeguda.<ref name=":2" />
 La majoria de les oximes vegetals són metabòlits derivats d'[[Aminoàcid|aminoàcids]] formats per l'acció d'un [[Citocrom p450|citocrom P450]] de la família CYP79.<ref name=":2" />
@@ Línia 17: / Línia 15: @@
 == Nomenclatura ==
 [[Fitxer:Structure of benzaldoxime.png|miniatura|Oxima del [[benzaldehid]].]]
-El terme «oxima» data del {{segle|XIX}}, un [[mot creuat]] de les paraules [[oxigen|'''ox'''''igen'']] i [[imida|'''im'''''id'''''a''']].
 [[Fitxer:MEKOstr'.png|miniatura|Oxima de la [[butanona]].]]
 Les oximes es poden anomenar de dues maneres: