Vés al contingut

Josep Carner i Puig-Oriol: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
interwiki
Línia 49: Línia 49:
[[Categoria:Poetes en català|Carner, Josep]]
[[Categoria:Poetes en català|Carner, Josep]]
[[Categoria: Escriptors catalans|Carner, Josep]]
[[Categoria: Escriptors catalans|Carner, Josep]]

[[en:Josep Carner]]

Revisió del 01:16, 25 feb 2006

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970), és un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans.

Resum biogràfic

En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. És llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta época col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.

A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escriví fins al 1928. El 1915 es casa amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb la que tingué dos fills: Anna Maria i Josep.

Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i no va tornar a residir mai més a Catalunya.

Va ser un dels pocs diplomàtics que es manté fidel a la República. Per això el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevé forçat. Es casa amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet, la seva segona esposa, i emprèn el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica.

Obra poètica

  • Llibre dels poetes (1904)
  • Primer llibre de sonets (1905)
  • Els fruits saborosos (1906)
  • Segon llibre de sonets (1907)
  • Verger de les galanies (1911)
  • Auques i ventalls (1914)
  • El cor quiet (1925)
  • Nabí (1941)
  • Poesia (1957) (recull). Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absència i els temes recurrents hi són l'exili i la pàtria.

Teatre

  • El giravolt de maig (1928)
  • El Ben Cofat i l'Altre (1951)
  • Cop de vent (1966)

Prosa

  • L'idil·li dels nyanyos (1903)
  • La malvestat d'Oriana (1910)

Articles, contes, jocs lingüístics

  • Les planetes del verdum (1918)
  • Les bonhomies (1925)
  • Tres estels i un ròssec (1927)

Enllaços externs

Biografies

Obra