Croàcia

Croàcia

Republika Hrvatska
Bandera Escut d'armes
Himne	Lijepa naša domovino (oc)
Lema	«Llawn bywyd»
Localització
45° 15′ 00″ N, 15° 28′ 00″ E
Capital	Zagreb
Conté la subdivisió	Comtat d'Osijek-Baranja Comtat d'Ístria Comtat de Brod-Posavina ../... 21+
Població humana
Població	3.871.833 (2021) (68,41 hab./km²)
Idioma oficial	croat
Geografia
Part de	Europa Sud-est Unió Europea estats postiuguslaus espai Schengen (2023–) eurozona (2023–)
Superfície	56.594 km²
Banyat per	mar Adriàtica i mar Mediterrània
Punt més alt	Sinjal (en) (1.831 m)
Punt més baix	mar Adriàtica (0 m)
Limita amb	Eslovènia Bòsnia i Hercegovina Montenegro Sèrbia Hongria Liberland
Dades històriques
Anterior	República Federal Socialista de Iugoslàvia i República Socialista de Croàcia
Creació	25 juny 1991
Organització política
Forma de govern	república
• President	Zoran Milanović (2020–)
Òrgan executiu	Govern de Croàcia
• Primer ministre	Andrej Plenković (2016–)
Òrgan legislatiu	Sabor croat , (Escó: 151)
Membre de	Tractat de Cels Oberts Centre de Coordinació de Moviments Europeus Organització Hidrogràfica Internacional ../... 28+
PIB nominal	68.843.674.641 $ (2021)
Moneda	Kuna
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard
Domini de primer nivell	.hr
Prefix telefònic	+385
Telèfon d'emergències	112, 192, 93 i 94
Codi país	HR
Codi NUTS	HR0
Lloc web	vlada.hr

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar a través del port de Neum.

La capital és Zagreb, amb uns 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split i Rijeka, amb més de cent mil.

Història

Història antiga

Croàcia està habitada des de la prehistòria, ja que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors amb cultura pròpia són els il·liris, que van conviure amb diverses branques celtes a partir del segle IV aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle VII, enmig d'onades de cristianització de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.

Amb l'extinció d'aquesta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió amb Hongria durant el feudalisme, fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la Batalla de Mohács (1526), on els otomans van començar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tard, sota el poder de la Dinastia dels Habsburg. El 1868 va recuperar l'autonomia.

Història recent

Article principal: Guerra de la independència croata

En la història recent era una república de Iugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població sèrbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides.

Croàcia va demanar l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a país candidat el 2004. Les negociacions començaren el 17 de març del 2005, i l'entrada a la Unió es farà efectiva l'1 de gener de 2011.

Geografia

Costa sud de Croàcia.

Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Sèrbia, mentre que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. Dins el país hi podem distingir les següents unitats orogràfiques:

• De Nord a Sud, els Alps Dinàrics, amb carenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
• La Planura Pannònica, que comprèn gran part d'Eslavònia, a l'Est del país, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
• La Planura dalmàtica, a la costa
• La conca endorreica de Lecko Polje
• Les muntanyes de Karnten, al Nord, amb el Joancica (1.061 m).
• Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).

Entre els rius, podem destacar els Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els únics llacs destacable del país són els de Plitvice, vora la costa dàlmata.

Economia

Article principal: Economia de Croàcia

Pel que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada amb el turisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

Subdivisió administrativa

Croàcia es divideix en 20 comtats (en croat županija, plural županije) i 1 ciutat (grad):
1 Zagreb (Zagrebačka)
2 Krapina-Zagorje (Krapinsko-zagorska)
3 Sisak-Moslavina (Sisačko-moslavačka)
4 Karlovac (Karlovačka)
5 Varaždin (Varaždinska)
6 Koprivnica-Križevci (Koprivničko-križevačka)
7 Bjelovar-Bilogora (Bjelovarsko-bilogorska)
8 Primorje-Gorski Kotar (Primorsko-goranska)
9 Lika-Senj (Ličko-senjska županija)
10 Virovitica-Podravina (Virovitičko-podravska)
11 Požega-Eslavònia (Požeško-slavonska)
12 Brod-Posavina (Brodsko-posavska)
13 Zadar (Zadarska)
14 Osijek-Baranja (Osječko-baranjska)
15 Šibenik-Knin (Šibensko-kninska)
16 Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska)
17 Split-Dalmàcia (Splitsko-dalmatinska)
18 Istria (Istarska)
19 Dubrovnik-Neretva (Dubrovačko-neretvanska)
20 Međimurje (Međimurska)
21 Zagreb (Grad Zagreb)

Article principal: Comtats de Croàcia

Cada comtat té una assemblea que està composta pels representants elegits per vot popular, mitjançant l'escrutini proporcional plurinominal, durant un període de quatre anys. L'assemblea elegeix la direcció executiva del comtat, decideix els pressupostos anyals, les propietats del comtat, etc.

El governador del comtat és el župan, que té fins a dotze diputats, anomenats dožupan. El župan presideix el govern executiu del comtat, y representa al comtat en afers exteriors.

La ciutat més gran és Zagreb, única que supera el milió d'habitants. La segueixen Split (350.000), Rijeka (250.000) i Osijek (150.000). Després les segueixen ciutats més petites com Zadar, Pula, Šibenik, Varaždin, Sisak, Karlovac i Dubrovnik.

Vegeu també

• Llista de governants de Croàcia
• President de Croàcia
• Estat independent de Croàcia
• Guerra de la independència croata

Enllaços externs

• Croatian National Tourist Board (croat) (anglès) (alemany)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croàcia