Codi genètic: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 40: | Línia 40: | ||
! U |
! U |
||
| |
| |
||
UUU |
UUU (Phe/F)[[Fenilalanina]]<br /> |
||
UUC |
UUC (Phe/F)[[Fenilalanina]]<br /> |
||
UUA |
UUA (Leu/L)[[Leucina]]<br /> |
||
UUG |
UUG (Leu/L)[[Leucina]], ''Start''<br /> |
||
| |
| |
||
UCU |
UCU (Ser/S)[[Serina]]<br /> |
||
UCC |
UCC (Ser/S)[[Serina]]<br /> |
||
UCA |
UCA (Ser/S)[[Serina]]<br /> |
||
UCG |
UCG (Ser/S)[[Serina]]<br /> |
||
| |
| |
||
UAU |
UAU (Tyr/Y)[[Tirosina]]<br /> |
||
UAC |
UAC (Tyr/Y)[[Tirosina]]<br /> |
||
UAA |
UAA Ochre (''Stop'')<br /> |
||
UAG |
UAG Amber (''Stop'')<br /> |
||
| |
| |
||
UGU |
UGU (Cys/C)[[Cisteïna]]<br /> |
||
UGC |
UGC (Cys/C)[[Cisteïna]]<br /> |
||
UGA |
UGA Opal (''Stop'')<br /> |
||
UGG |
UGG (Trp/W)[[Triptòfan]]<br /> |
||
|----- |
|----- |
||
! C |
! C |
||
| |
| |
||
CUU |
CUU (Leu/L)[[Leucina]]<br /> |
||
CUC |
CUC (Leu/L)[[Leucina]]<br /> |
||
CUA |
CUA (Leu/L)[[Leucina]]<br /> |
||
CUG |
CUG (Leu/L)[[Leucina]], ''Start''<br /> |
||
| |
| |
||
CCU |
CCU (Pro/P)[[Prolina]]<br /> |
||
CCC |
CCC (Pro/P)[[Prolina]]<br /> |
||
CCA |
CCA (Pro/P)[[Prolina]]<br /> |
||
CCG |
CCG (Pro/P)[[Prolina]]<br /> |
||
| |
| |
||
CAU |
CAU (His/H)[[Histidina]]<br /> |
||
CAC |
CAC (His/H)[[Histidina]]<br /> |
||
CAA |
CAA (Gln/Q)[[Glutamina]]<br /> |
||
CAG |
CAG (Gln/Q)[[Glutamina]]<br /> |
||
| |
| |
||
CGU |
CGU (Arg/R)[[Arginina]]<br /> |
||
CGC |
CGC (Arg/R)[[Arginina]]<br /> |
||
CGA |
CGA (Arg/R)[[Arginina]]<br /> |
||
CGG |
CGG (Arg/R)[[Arginina]]<br /> |
||
|----- |
|----- |
||
! A |
! A |
||
| |
| |
||
AUU |
AUU (Ile/I)[[Isoleucina]], ''Start''<sup>2</sup><br /> |
||
AUC |
AUC (Ile/I)[[Isoleucina]]<br /> |
||
AUA |
AUA (Ile/I)[[Isoleucina]]<br /> |
||
AUG |
AUG (Met/M)[[Metionina]], ''Start''<sup>1</sup><br /> |
||
| |
| |
||
ACU |
ACU (Thr/T)[[Treonina]]<br /> |
||
ACC |
ACC (Thr/T)[[Treonina]]<br /> |
||
ACA |
ACA (Thr/T)[[Treonina]]<br /> |
||
ACG |
ACG (Thr/T)[[Treonina]]<br /> |
||
| |
| |
||
AAU |
AAU (Asn/N)[[Asparagina]]<br /> |
||
AAC |
AAC (Asn/N)[[Asparagina]]<br /> |
||
AAA |
AAA (Lys/K)[[Lisina]]<br /> |
||
AAG |
AAG (Lys/K)[[Lisina]]<br /> |
||
| |
| |
||
AGU |
AGU (Ser/S)[[Serina]]<br /> |
||
AGC |
AGC (Ser/S)[[Serina]]<br /> |
||
AGA |
AGA (Arg/R)[[Arginina]]<br /> |
||
AGG |
AGG (Arg/R)[[Arginina]]<br /> |
||
|----- |
|----- |
||
! G |
! G |
||
| |
| |
||
GUU |
GUU (Val/V)[[Valina]]<br /> |
||
GUC |
GUC (Val/V)[[Valina]]<br /> |
||
GUA |
GUA (Val/V)[[Valina]]<br /> |
||
GUG |
GUG (Val/V)[[Valina]], ''Start''<sup>2</sup><br /> |
||
| |
| |
||
GCU |
GCU (Ala/A)[[Alanina]]<br /> |
||
GCC |
GCC (Ala/A)[[Alanina]]<br /> |
||
GCA |
GCA (Ala/A)[[Alanina]]<br /> |
||
GCG |
GCG (Ala/A)[[Alanina]]<br /> |
||
| |
| |
||
GAU |
GAU (Asp/D)[[Àcid aspàrtic]]<br /> |
||
GAC |
GAC (Asp/D)[[Àcid aspàrtic]]<br /> |
||
GAA |
GAA (Glu/E)[[Àcid glutàmic]]<br /> |
||
GAG |
GAG (Glu/E)[[Àcid glutàmic]]<br /> |
||
| |
| |
||
GGU |
GGU (Gly/G)[[Glicina]]<br /> |
||
GGC |
GGC (Gly/G)[[Glicina]]<br /> |
||
GGA |
GGA (Gly/G)[[Glicina]]<br /> |
||
GGG |
GGG (Gly/G)[[Glicina]]<br /> |
||
|} |
|} |
||
<sup>1</sup>El codó AUG codifica la methionine i també serveix com a lloc d'iniciació: el primer AUG a la regió codificant dels [[RNAm]] és on comença la traducció a proteïna. |
<sup>1</sup>El codó AUG codifica la methionine i també serveix com a lloc d'iniciació: el primer AUG a la regió codificant dels [[RNAm]] és on comença la traducció a proteïna. |
Revisió del 21:46, 26 març 2012
En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes, que permeten la conversió de seqüències d' àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes. Gairebé tots els éssers vius coneguts, utilitzen el mateix codi genètic, anomenat codi genètic estàndard, tot i que alguns organismes presenten variacions menors d'aquest codi.
Característiques
- És universal. És a dir, la interpretació dels codons per aminoàcids és igual en totes les cèl·lules; des dels bacteris fins a l'home, tots els gens són interpretats de la mateixa manera. Només existeixen algunes excepcions en uns pocs triplets en mitocondris i alguns protozous.
- No és ambigu, ja que cada triplet té el seu propi significat.
- Tots els triplets tenen sentit, bé codifiquen un aminoàcid o bé indiquen terminació de lectura.
- Està degenerat, ja que hi ha diversos triplets per a un mateix aminoàcid, és a dir hi ha codons sinònims. Això representa un avantatge, ja que encara que es produís un error en la còpia d'un nucleòtid, podria seguir la colinearitat entre el triplet i l'aminoàcid. D'altra banda, si només hagués vint triplets amb sentit, un simple error d'un triplet probablement ho convertiria en un triplet sense sentit, i així s'interrompria la biosíntesi.
- Manca de solapament, és a dir, els triplets no comparteixen bases nitrogenades
- És unidireccional, ja que els triplets es llegeixen en el sentit 5´-3´.
Descobriment
El codi genètic va ésser descobert l'any 1961 per els investigadors Niremberg i Khorana,.[1] Aquests investigadors van sintetitzar oligonucleòtids (petites cadenes d'ARN) de diferents mides i amb diferents seqüències i els van posar en condicions perquè es sintetitzessin pèptids a partir de la informació escrita. Van recollir per a cada cas el pèptid resultant i van analitzar quins aminoàcids el componien, i en quin ordre. Associant la seqüència de l'oligonucleòtid amb la del pèptid i fent oligonucleòtids cada cop més complexos van aconseguir determinar que cada tres nucleòtids (codó) hi havia codificat un aminoàcid, i quines seqüències de nucleòtids donaven lloc a cada aminoàcid.
Tipus de codó
Un codó és un triplet de nucleòtids en l'ADN o l'ARN que codifica un aminoàcid particular o que assenyala el començament o la fi del missatge genètic.[2] Els codons es divideixen en tres grups:
- codó d'inici: Codó de l'ARNm (AUG, GUG i GUA) que inicia la síntesi de polipèptids.[3]
- codó modulador: Codó responsable, directa o indirectament, del control de la freqüència amb què es transcriuen els cistrons.[4]
- codó de terminació o codó sense sentit: Codó de l'ARNm (UAA, UAG i UGA) que marca la fi de la síntesi d'una cadena polipeptídica.[5]
Taula 1: Taula de codons d'ARN
2a base | |||||
---|---|---|---|---|---|
U | C | A | G | ||
1a base |
U |
UUU (Phe/F)Fenilalanina |
UCU (Ser/S)Serina |
UAU (Tyr/Y)Tirosina |
UGU (Cys/C)Cisteïna |
C |
CUU (Leu/L)Leucina |
CCU (Pro/P)Prolina |
CAU (His/H)Histidina |
CGU (Arg/R)Arginina | |
A |
AUU (Ile/I)Isoleucina, Start2 |
ACU (Thr/T)Treonina |
AAU (Asn/N)Asparagina |
AGU (Ser/S)Serina | |
G |
GUU (Val/V)Valina |
GCU (Ala/A)Alanina |
GAU (Asp/D)Àcid aspàrtic |
GGU (Gly/G)Glicina |
1El codó AUG codifica la methionine i també serveix com a lloc d'iniciació: el primer AUG a la regió codificant dels RNAm és on comença la traducció a proteïna.
2És un codó d'inici només als procariotes.
Taula 2: Taula de codons inversa
Ala | A | GCU, GCC, GCA, GCG | Leu | L | UUA, UUG, CUU, CUC, CUA,
CUG |
Arg | R | CGU, CGC, CGA, CGG, AGA, AGG | Lys | K | AAA, AAG |
Asn | N | AAU, AAC | Met | M | AUG |
Asp | D | GAU, GAC | Phe | F | UUU, UUC |
Cys | C | UGU, UGC | Pro | P | CCU, CCC, CCA, CCG |
Gln | Q | CAA, CAG | Ser | S | UCU, UCC, UCA, UCG, AGU,AGC |
Glu | E | GAA, GAG | Thr | T | ACU, ACC, ACA, ACG |
Gly | G | GGU, GGC, GGA, GGG | Trp | W | UGG |
His | H | CAU, CAC | Tyr | Y | UAU, UAC |
Ile | I | AUU, AUC, AUA | Val | V | GUU, GUC, GUA, GUG |
Start | AUG, GUG | Stop | UAG, UGA, UAA |
Enllaços externs
- (anglès) Transeq Servei per a traduir àcids nucleics a proteïna
Referències
- ↑ Niremberg i Khorana, els hackers de l'ADN al Museu Virtual Interactiu sobre la Genètica i l'ADN.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA