Metro d'Amsterdam
.svg&lang=ca) Plànol del Metro d'Amsterdam | |
| Descripció | |
|---|---|
| Nom | Amsterdamse metro |
| Ubicació | Amsterdam, Diemen, Duivendrecht, Amstelveen |
| Tipus | metro, tren lleuger |
| Nombre de línies | 4 |
| Nombre d'estacions | 58 |
| Passatgers anuals | 214.000 per dia |
| Lloc web | www.gvb.nl |
| Operació | |
| Inauguració | 16 d'octubre de 1977 |
| Operador | Gemeentelijk Vervoerbedrijf |
| Característiques tècniques | |
| Longitud | 52,2 km |
| Ample de via | 1.435 mm (estàndard) |
| Velocitat mitjana | 35 km/h |
| Velocitat màxima | 70 km/h |
El metro d'Amsterdam (neerlandès: Amsterdamse metro) és un sistema de ferrocarril metropolità situat a la ciutat de Ámsterdam, capital dels Països Baixos, i a part dels municipis propers d'Amstelveen, Diemen i Ouder-Amstel. El servei propietat de la ciutat d'Amsterdam, però és gestionat per la Gemeentelijk Vervoerbedrijf, companyia encarregada del servei de transport local que a més inclou tramvies, ferries i busos.
Característiques[modifica]
El sistema compta amb cinc línies, tres de les quals parteixen de l'Estació Central d'Amsterdam.[1] Les línies 53 i 54 connecten el centre amsterdamès amb el sud-est i les localitats de Diemen i Duivendrecht, mentre que la línia 51 connecta el centre amb Amstelveen pel sud. La línia 50, que envolta part de la ciutat, connecta el sud-est amb l'oest sense creuar el centre històric. Per últim, també hi ha la línia 52, en sentit nord-sud, que connecta el sector nord d'Amsterdam amb el centre i l'Estació Sud d'Amsterdam (Station Zuid).
El sistema de metro usa l'ample ferroviari estàndard amb una connexió a un tercer rail de 750 volts de corrent continu. La línia 51 de la xarxa és un híbrid entre metro i tren lleuger, amb rails de metro entre les estacions Amsterdam Centraal i rails de tramvies des de Zuid fins a Amstelveen Centrum, des d'on continua amb rails de tramvies però a 600 V fins a Westwijk.[2]
El metro d'Amsterdam va ser un dels primers sistemes de transport dels Països Baixos que va admetre la targeta sense contacte OV-chipkaart com a forma de pagament, en 2006. Des d'agost de 2009, aquesta constitueix l'única forma de pagament, ja que el sistema de bitllets strippenkaart va deixar de funcionar al metro en aquesta data (encara que va poder seguir sent utilitzada en altres tipus de transport públic fins a novembre de 2011).
Xarxa de metro[modifica]
| Línia | Nom | Estacions | Obertura | Estacions | Passatgers (2009) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50 | Ringlijn | 
|
Isolatorweg | Gein | 1997 | 20 | 100.200 |
| 51 | Amstelveenlijn | 
|
Amsterdam Centraal | Westwijk | 1990 | 29 | 60.800 |
| 52 | Noord/Zuidlijn | 
|
Noord | Zuid | 2018 | 8 | - |
| 53 | Gaasperplaslijn | 
|
Amsterdam Centraal | Gaasperplas | 1977 | 14 | 60.600 |
| 54 | Geinlijn | 
|
Amsterdam Centraal | Gein | 1977 | 15 | 73.500 |
Estacions[modifica]
| Línia 50
|
Línia 51
|
Línia 52
|
Línia 53
|
Línia 54
|
|
|
|
|
|
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metro d'Amsterdam |
- ↑ Gemeentelijk Vervoerbedrijf (GVB). «Vervoer in cijfers» (en neerlandès). Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 8 desembre 2011].
- ↑ Gemeentelijk Vervoerbedrijf (GVB). «Metromaterieel» (en neerlandès). Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 8 desembre 2011].