Vés al contingut

Estudis: revista de l'Associació Cultural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesEstudis: revista de l'Associació Cultural

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Data d'inicidesembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalitzaciójuny 1936 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióReus Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Estudis: revista de l'Associació Cultural va ser una publicació reusenca que sortí des del desembre de 1933 (núm. 1) fins al juny de 1936 (núm. 30)

Història

[modifica]

Estudis és la revista de l'Associació Cultural, una entitat formada per la unió de diversos grups de joves reusencs. L'antiga "Colla del Nap" formada per joves de 16 a 20 anys, es convertí el 1931 en l'Agrupació Cultural, i publicaven un Butlletí d'assaigs de l'Agrupació Cultural que durà fins al 1933. Aquesta Agrupació es fusionà amb la "Penya Nyic-Nyc" i es convertí en Associació Cultural, començant a editar Estudis, que reflecteix sobretot les activitats de l'Associació i les inquietuds dels seus socis.[1] A partir del gener de 1935, quan canvia el domicili al carrer de Gaudí i comparteix local amb el Club Natació Reus "Ploms" la revista parla també de les activitats d'aquest club.

És una mostra de les activitats intel·lectuals dels joves reusencs en tot els àmbits: culturals, científics, polítics, socials i recreatius. També s'interessa pels temes que afecten Reus. Essencialment cultural, es defineix com a "liberal i oberta a totes les ideologies". "Volem contribuir a fer un poble conscient i capacitat, infiltrant-li una cultura i una escola de què està mancat. No venim a fer política [...] serem portanveu d'aspiracions mútues, clarí de la més ampla accepció liberal..."[2]

Col·laboradors

[modifica]

El director era August Mercadé Ramon. Els redactors habituals eren Josep M. Ferrando, J. Camprubí Penas, i Miquel Fullat. Com a col·laboradors hi figuren Antònia Abelló, Miquel Agramunt, Antoni Correig, Isidre Fontana, Ramon Pallejà, Joaquim Santasusagna, Francesc Tosquelles, Enric Vernet, Joaquim Bargalló i altres.

També hi van publicar textos Josep Caixés, Cèsar Ferrater, Pere Cavallé, Domènec Freixa, Joan Gilabert Romagosa, Antoni Martí Bages, Lluís Mas Ossó, Josep Recasens i Mercadé, Josep Simó i Bofarull, Josep Solé Barberà, Francesc Tous, i altres.[1]

Aspectes tècnics

[modifica]

Sortia cada mes. Tenia mida foli, entre 16 i 40 pàgines a una columna i s'imprimia a la Impremta Foment de Marian Roca. La redacció estava situada a la seu de l'Associació Cultural, al raval de Francesc Macià fins al gener de 1935 i al carrer de Gaudí des d'aquella data. Alguns números porten dibuixos o fotografies.

Localització

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 La Premsa a la província de Tarragona durant la Segona República 1836-1939. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1996, p. 335-342. ISBN 848861828X. 
  2. «Propòsit». Estudis, Any I, núm. 1, XII-1933, pàg. 1.
  3. «Estudis». [Consulta: 9-II-2014].
  4. «Estudis». [Consulta: 9-II-2014].

Vegeu també

[modifica]