Ferrocarril del Tajuña

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Ferrocarril del Tajuña
Dades generals
Modifica les dades a Wikidata

El ferrocarril del Tajuña, també conegut com a ferrocarril d'Aragó, va ser una línia fèrria de via estreta espanyola que discorria entre l'estació del Niño Jesús, a Madrid, i Alocén (Guadalajara).

Història[modifica]

El projecte inicial va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Madrid a Arganda el primer tram del qual va ser inaugurat 30 de juliol de 1886 entre l'estació del Niño Jesús i Arganda del Rey aprofitant part d'un antic tren miner inaugurat en 1881 entre Madrid i unes pedreres de Vallecas.

En 1901 va fer fallida l'empresa promotora i va prendre el relleu la Companyia del Ferrocarril del Tajuña, amb capital belga, el pla de la qual era fer un tren que unís Madrid amb la línia del Ferrocarril Central d'Aragó per Caminreal (Terol). No obstant això, l'alt cost de la seva construcció per la escarpada orografia de La Alcarria, la falta de recursos materials durant la I Guerra Mundial i l'escassa rendibilitat de la línia, van portar al fet que el capital de la companyia minvés, per la qual cosa l'últim tram es va inaugurar en 27 de desembre de 1921 entre Sacedón i Alocén, pesi al fet que ja estaven començades les obres a la zona de Cifuentes.

Va ser inaugurant-se per petits trams, al que se li va unir un branc entre Morata de Tajuña i Chinchón i Colmenar d'Orella.

Obertura de trams
Tram Data d'obertura Longitud en km
Madrid/Niño Jesús - Arganda del Rey y 30 de juliol de 1886 27,200
Arganda del Rey - Morata de Tajuña 25 d'agost de 1901 15,100
Morata de Tajuña - Tielmes 13 de març de 1910 11,900
Tielmes - Orusco 20 de juny de 1910 11,100
Orusco - Mondéjar 26 de març de 1916 14,000
Mondéjar - Yebra 12 de juny de 1916 14,100
Yebra - Sayatón/Bolarque 16 de novembre de 1916 17,300
Sayatón/Bolarque - Anguix 1917 9,500
Anguix - Auñón 29 de setembre de 1919 8,200
Auñón - Sacedón 26 d'abril de 1920 3,500
Sacedón - Alocén 27 de desembre de 1921 10,300

El 12 de juliol de 1943, amb l'inici de les obres de construcció de l'embassament de Entrepeñas, va ser clausurat el tram entre Sacedón i Alocén, al que va succeir la clausura del tram entre Auñón i Sacedón l'1 d'octubre de 1946. L'1 d'abril de 1953 va ser clausurat el tram entre Orusco i Auñón i va ser suspès el tràfic de viatgers, per la qual cosa va quedar com a línia de servei de mercaderies, principalment de les pedreres de la vega del Tajuña demandades per la cementera Portland Valderribas, que va aconseguir l'exclusivitat del trànsit en 1964 i que va adequar i va millorar les vies entre Vicálvaro i la seva fàbrica de Morata de Tajuña, prèvia clausura del tram entre Madrid i Vicálvaro l'1 de juliol de 1969.

Clausura de trams
Tram Data de clausura Longitud en km Observacions
Sacedón - Alocén 12 de juliol de 1943 10,300
Auñón - Sacedón 1 d'octubre de 1946 3,500
Orusco - Auñón 1 d'abril de 1953 63,100 Tancament també al tràfic de viatgers
Morata de Tajuña - Orusco 15 de novembre de 1959 23,000
Madrid/Nen Jesús - Vicálvaro 1 de juliol de 1969 7,000 Explotació exclusiva de Portland Valderribas
Vicálvaro - Morata de Tajuña 8 de novembre de 1997 35,300
El recorregut de la locomotora Henschel Arganda ha recuperat un petit tram del ferrocarril del Tajuña entre Arganda del Rey i Rivas-Vaciamadrid.

El 8 de novembre de 1997 es va clausurar l'últim tram del ferrocarril del Tajuña entre Vicálvaro i la cementera de Morata de Tajuña. L'explotació de la via fèrria pas a les mans de la Comunitat de Madrid que va aprofitar el tram entre Vicálvaro i Arganda del Rey per a la línia 9 del Metre de Madrid. En 2001 es va engegar amb finalitats turístics entre l'estació de la Poveda, a Arganda del Rey, i la llacuna del Campillo (Rivas-Vaciamadrid) la locomotora Henschel Arganda, un tren de vapor de 1925 utilitzat antigament en el ferrocarril del Tajuña.

En es va asfaltar i va adequar 49 km de l'antic traçat entre Arganda del Rey i Ambite com a via verda, encara que el traçat és fàcilment transitable sense asfaltar ni senyalitzar, fins a Zorita de los Canes (Guadalajara).

Queden en peus diverses estacions, algunes recuperades per a altres usos, en moltes de les localitats per les quals passava el ferrocarril del Tajuña.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Mohedas, César. El ferrocarril del Tajuña: la compañía del Madrid-Aragón. Los trenes de La Poveda. El metropolitano de Arganda. Lluís Prieto. Barcelona, 2009. ISBN 978-84-931318-7-6

Enllaços externs[modifica]