Fijià
Na Vosa Vakaviti | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 680.000 |
Parlants nadius | 360.000 (1996 ) |
Altres | 320.000 |
Oficial a | Fiji |
Autòcton de | Pacífic sud, Oceania |
Estat | Fiji |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües fijianes orientals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i devanagari |
Codis | |
ISO 639-1 | fj |
ISO 639-2 | fij |
ISO 639-3 | fij |
Glottolog | fiji1243 |
Ethnologue | fij |
ASCL | 9301 |
IETF | fj |
El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones. És llengua cooficial a les illes Fiji (Pacífic sud), al costat de l'anglès i de l'hindi de Fiji. Com altres llengües de la família consta d'un inventari reduït de consonants i distinció entre vocals llargues i breus. El fijià és un idioma que adopta l'ordre Verb+Objecte+Subjecte com a canònic, cosa que significa que comencen la majoria de frases amb el verb i després en prediquen els arguments.
Ús i vitalitat de la llengua
[modifica]El fijià és parlat com a llengua materna per 330.000 parlants a Fiji, 10.000 a Kadavu, i 20.000 a Viti Levu del Nord-est, la qual cosa representa menys de la meitat de la població de Fiji. Les llengües oficials de Fiji són l'anglès, el fijià i l'hindi de Fiji. El fijià s'utilitza a la premsa, la ràdio i a les TIC, i també com a llengua de l'educació. Disposa de gramàtica i diccionari, i de traducció de la Bíblia des de 1864. Cal notar, però, que el fijià és conegut també com a segona llengua per 320.000 parlants.[1]
El fijià estàndard parteix de la parla de l'illa de Bau, que és un dialecte fijià de l'est.
Dialectes
[modifica]A causa de la geografia del territori, distribuït en nombroses illes sense comunicació natural, el fijià té molts dialectes: el bau, el vanua levu central, el kadavu, el vanua levu del nord-est, el viti levu del nord-est, el vanua levu del sud-est, el viti levu del sud-est, el vanua levu de l'oest. El vanua levu del sud té molts dialectes similars al dialecte bau. Al nord de Vanua, Levu i illes properes s'hi parla una varietat semblant. El bau, que ha esdevingut la base del fijià estàndard, fou usat tradicionalment com a lingua franca entre els fijians.[1]
Fonologia
[modifica]Els fonemes consonàntics del fijià són els següents:
Labials | Coronals | Palatals | Velars | ||
---|---|---|---|---|---|
Nasals | m | n | ŋ | ||
Oclusius | sords | (p) | t | k | |
Prenasalitzats | mb | nd | ŋɡ | ||
Fricatius | sords | (f) | s | (x) | |
sonors | β | ð | |||
Vibrants | simple | r | |||
Prenasalitzat | ɳɖr | ||||
Aproximants | l | j | w |
Els sons [p] i [f] es troben només en manlleus d'altres llengües. Els sons [x] i [h] només es troben en les parles de certes regions del país.
Els fonemes vocàlics són:
Anteriors | Centrals | Posteriors | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
curta | llarga | curta | llarga | curta | llarga | |
Tancades | i | iː | u | uː | ||
Mitjanes | e | eː | o | oː | ||
Obertes | a | aː |
semivocal /i/ | semivocal /u/ | |
---|---|---|
Nucli sil·làbic /e/ | ei̯ | eu̯ |
Nucli sil·làbic /o/ | oi̯ | ou̯ |
Nucli sil·làbic /a/ | ai̯ | au̯ |
A més, també existeix el diftong creixent i̯u.
Les síl·labes estan formades per una consonant seguida d'una vocal (CV) o d'una vocal sola (V). L'accent prosòdic es basa en la llargada o duració de les vocals, la qual cosa determina les mores: una vocal breu compta com una mora, mentre que una vocal llarga o un diftong val per dues mores. L'accent no és lèxic sinó que pot canviar quan s'afegeix un sufix al lexema.
Ortografia
[modifica]L'escriptura del fijià es basa en l'alfabet llatí i utilitza les lletres següents:
- A B C D E F G I J K L M N O P Q R S T U V W Y
- a b c d e f g i j k l m n o p q r s t u v w y
Les consonants tenen una correspondència unívoca entre so i grafia:
|
|
Cal precisar que ti i di es pronuncien més aviat com a [tʃi], [ndʒi] i no com a [ti], [ndi]. D'aquí ve que en fijià, el nom de Fiji, Viti, a partir d'una pronunciació al·lofònica de [βitʃi] doni [ɸidʒi].
Les lletres vocals a e i o u tenen aproximadament els valors [a ɛ~e i ɔ~o u]. La llargada de la vocal no s'indica en l'escriptura, excepte en els diccionaris o llibres de text de llengua per a estudiants. Els diftongs són ai au ei eu oi ou i iu, i es pronuncien [ɛi̯ ɔu̯ ei̯ eu̯ oi̯ ou̯ i̯u].
Sintaxi
[modifica]El fijià és una llengua VOS, és a dir, l'ordre habitual dels components de l'oració és Verb-Objecte-Subjecte. Per exemple:
- E rai-c-a (1) na no-na (2) vale (3) na gone (4).
- 3a sing.-sub. veure trans.-3a sing.-obj. (1) la 3a sing. poss. (2) casa (3) el nen (4).
- (El nen veu la seva casa.)
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Dixon, R. M. W.. A Grammar of Boumaa Fijian. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-15428-9.
- Schütz, Albert J. The Fijian Language. Honolulu: University of Havaii Press. ISBN 0-8248-1005-8.
Enllaços externs
[modifica]- Llengua, alfabet i pronunciació del fijià a Omniglot (en anglès)
- Diccionari Fijià-Anglès / Anglès-Fijià
- Na Soqoni Tabu: Na Veitarataravi Ni Noda Veiqaravi Kei Na Kalou Text de l'Eucaristia en el ritu anglicà, en Fijià.