Filip van Montmorency-Nivelle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFilip van Montmorency-Nivelle
Philip de Montmorency.jpg
Biografia
Naixement 1524
valor desconegut
Mort 5 juny 1568 (43/44 anys)
Brussel·les
Causa de mort Decapitació
Activitat
Ocupació Polític i oficial naval
Rang militar almirall
Altres
Títol Comte
Pares Q21857106 TradueixAnna van Egmont Tradueix
Germans Floris of Montmorency Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar.

Va ser conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos espanyols.[1] Va ser capitá de l'Exèrcit de Flandes. El 1555 va esdevenir governador militar de Gueldre i el 1556 va esdevenir cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. El 1558 va succedir a Maximilià II de Borgonya com almirall de la flota que el 1559 va conduir Felip II des dels Països Baixos cap a Espanya i es va quedar a la cort de Madrid fins al 1563. Va participar en l'oposició dels nobles de les Disset Províncies contra la dominació espanyola i sobretot contra la repressió violenta i la intolerància religiosa de l'inquisidor i cardenal Antoine Perrenot de Granvelle (1517-1586). Montmorrency, Egmont i Guillem d'Orange volien evitar que s'implanti la inquisició i cercaven un modus vivendi on protestants i catòlics podien conviure en pau. En cercar una solució moderada va participar en l'elaboració del Pacte de Breda (1566).[1]

Els protestants que eren majoritaris en la zona, van ocupar la ciutat de Tournai i enderrocaven les estàtues dels sants a les esglésies, Montmorrency hi va anar per pacificar i assajar de trobar un pacte. Va negociar que els protestants liberessin les esglésies, i en bescanvi llur va acordar el dret de construir extra muros esglésies per practicar la seva religió. Aquest pacte no va agradar ni a la governadora, ni al govern a Madrid i el rei Felip II, i va ser destituït. Decebut es va retirar al seu castell a Weert.[2]

El 9 de setembre del 1567, duc d'Alba, successor tirànic de Margarida el va convidar amb una trampa per un dinar «amical» a Brussel·les amb Lamoral d'Egmont, després del qual ambdós van ser arrestats i conduïts al Castell des Espanyols a Gant. El Tribunal dels Tumults, presidit per Alba va condemna'l a mort per «per resistència contra l'inquisició del cardenal Granvelle, per manca d'energia en la repressió dels iconoclastes protestants, per sostenir i fomentar la heretgia i per conspirar amb Guillem d'Orange contra el Rei d'Espanya[2] Lluny de pacificar el país, l'execució d'Egmont i Horne i la repressió cruel va vigoritzar la rebel·lió contra Espanya i es considera com una de les causes majors de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Filip van Montmorency-Nivelle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Wenzelburger, Karl Theodor. «Hoorne, Philipp von Montmorency, Graf von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany). tom 13. Leipzig: Duncker & Humblot, 1881, p. 99–101.