Fliunt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Situació de Fliunt al sud-oest de Corint.
Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt.

Fliunt[1] (llatí Phlius, grec Phlious) fou una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, el territori de la qual fou conegut com a Fliàsia (Phliasia). Era independent i limitava al nord amb Sició, a l'oest amb Arcàdia, a l'est amb Cleones i al sud amb l'Argòlida. El seu vi era molt apreciat.

Segons Estrabó inicialment la ciutat principal era Araethyrea (Araithurea) però els habitants es van traslladar a una nova ciutat que es va dir Fliunt. Pausànies no parla d'aquest canvi i diu que la ciutat es va dir inicialment Aràntia perquè fou fundada per Aras i després Araethyrea, del nom de la filla d'Aras, i finalment Fliunt de Phlias, fill de Cesios i nét de Temenos.

Fliunt va passar als doris sota els rhegnides que venien de Sició. Part dels habitants van emigrar a Samos i a Clazòmenes; entre els emigrants a Samos hi havia Hippasos, ascendent de Pitàgores. Fou governada per una aristocràcia dòrica. En temps de Pitàgores va quedar subjecte a la tirania de Lleó.

Fliunt va enviar 200 soldats a les Termòpiles i 1000 a Platees. Durant la guerra del Peloponès fou aliada d'Esparta i enemiga d'Argos. El 393 aC apareixen exiliats de la ciutat que eren amics d'Esparta el que fa suposar que a la ciutat governaven els demòcrates, però Fliunt va romandre en aliança amb Esparta i aquest any fou derrotada per Ifícrates i van haver de cridar als espartans que van establir una guarnició i van forçar el retorn dels exiliats. Però aviat els espartans es van retirar amb els exiliats.

El 383 aC aquestos darrers van aconseguir altre cop el suport d'Esparta i la ciutat els va admetre altre cop (383 aC). El conflicte civil que va seguir a Fliunt va provocar una nova intervenció d'Esparta i el rei Agesilau va assetjar la ciutat (380 aC) que va resistir 18 mesos i finalment es va rendir per manca de menjar (379 aC). Agesilau va instal·lar un consell de 100 membres dels que la meitat eren exiliats i l'altra meitat de l'antic govern, amb l'encàrrec de redactar una nova constitució. Des de llavors van romandre lleials a Esparta. Durant la guerra d'Esparta i Tebes, els argius van ocupar Tricarànion (propera a Fliunt pel nord) i els de Sició la ciutat de Thyamia propera a la seva frontera.

El 368 aC la ciutat fou capturada per exiliats del partit democràtic dels que havien estat expulsats de la ciutat el 380 aC, mercès a l'ajut que van rebre de contingents d'Arcàdia i Èlide que anaven a ajudar a Epaminondes a l'istme. Però després d'algunes lluites en foren expulsats ràpidament i els arcadis rebutjats davant les muralles.

El 367 aC el comandant tebà de Sició amb l'ajut del tirà local Eufron, va atacar la ciutat en combinació amb els habitants de Pel·lene,però altre cop foren rebutjats.

En el període macedoni va estar subjecte a tirans, però finalment el tirà Cleònom va abdicar el poder i la ciutat va ingressar a la Lliga Aquea.

A Fliunt va nàixer Pratines, inventor del drama satíric, que va competir amb Èsquil pel premi a Atenes. La tomba del seu fill Arísties era a l'àgora.

Es conserven ruïnes prop de la muntanya Tricaranum, anomenades Paleókastron.

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 50′ 44″ N, 22° 38′ 47″ E / 37.84547222°N,22.64633333°E / 37.84547222; 22.64633333