Franca Duval
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Francesca Spitalieri  1925 Nova York |
| Mort | 2020 (94/95 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
 | |
Franca Duval, de nom de soltera Francesca Spitalieri[1] (Nova York, EUA, 1925) és una soprano estatunidenca.[2]
Va néixer a la ciutat de Nova York filla de Luciano i Sarah Spitalieri, emigrants italians. Va fer els seus estudis inicials a Brooklyn i es va graduar al Forest Hills High School.[1] Va començar els estudis de cant als 14 anys.[1]
Va començar la seva carrera a la costa oest dels EUA, a San Francisco. El 21 de gener de 1950 va fer el seu debut a La Scala de Milà en l'òpera Raskolnikov de Heinrich Sutermeister.[3] Va romandre a aquell teatre diversos anys, cantant papers com ara Zerlina de Don Giovanni de Mozart, Blonde de Die Entführung aus dem Serail del mateix compositor, i substituint en alguns casos Maria Callas o Renata Tebaldi en el paper de Violetta de La traviata de Verdi. El 1957 va cantar a diversos teatres de França, en ciutats com ara Lilla, Niça, Rouen i Vichèi, així com a l'Alger (1957–58) i París (1959–60, al Opéra-Comique). Amb Franco Corelli va aparèixer en una adaptació cinematogràfica de l'òpera Tosca de Puccini de 1956, filmada per la RAI. La seva veu va ser doblada per a la pel·lícula per Maria Caniglia, donat que Duval mai havia cantat Tosca professionalment.[4][5] El 1958 va estrenar l'òpera Maria Golovin de Gian-Carlo Menotti a Brussel·les. Va cantar aquesta obra també a Broadway, i va aparèixer en el primer enregistrament de l'obra en la producció del NBC Opera Theatre de 1959.[6] Després de retirar-se dels escenaris es va dedicar a l'ensenyament del cant.[4]
Va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de desembre de 1953 en l'òpera Faust de Charles Gounod.[7] Va tornar el maig de 1963, en les produccions de Das Dreimäderlhaus de Heinrich Berté a partir de música de Franz Schubert (estrena absoluta a Catalunya i Espanya)[8] i Die lustige Witwe (la vídua alegre) de Franz Lehár.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Boro-Born Singer Back From Italy For Family Visit». The Brooklyn Daily (Brooklyn, Nova York), 01-06-1953, pàg. 4.
- ↑ Wlaschin indica que va néixer el 1933
- ↑ «Raskolnikov» (en italià). Archivio La Scala. Arxivat de l'original el 1 de gener 2018. [Consulta: 31 desembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Franca Duval- Bio, Albums, Pictures – Naxos Classical Music». Naxos.com. [Consulta: 17 octubre 2017].
- ↑ A. H. Weiler. «Movie Review - - Tosca' at Normandie». NYTimes.com, 24-10-1958. [Consulta: 17 octubre 2017].
- ↑ Wlaschin, Ken. Encyclopedia of American Opera. McFarland & Company, 2006. ISBN 978-0-7864-2109-1.
- ↑ «Espectáculos». La Vanguardia, 17-12-1953, pàg. 22.
- ↑ Montsalvatge, Xavier «"La casa de las tres muchachas" inauguró con mucho éxito la temporada de opereta del Liceo». La Vanguardia, 18-05-1963, pàg. 44.
- ↑ Montsalvatge, Xavier «"La vidua alegre", alegremente presentada por la compañía italiana de opereta». La Vanguardia, 21-05-1963, pàg. 26.