Vés al contingut

Francesc Boix i Campo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:22, 16 nov 2018 amb l'última edició de Jordi G (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrancesc Boix i Campo

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Francesc Boix Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
el Poble-sec (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1951 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, Division 94, avenue transversale n°3, line 5 (2017–) 48° 51′ 37″ N, 2° 23′ 55″ E / 48.8603°N,2.398579°E / 48.8603; 2.398579
cementiri parisenc de Thiais (1951–2017)
Grave of Boix (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorL'Humanité Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
29 març 1946Judicis del camp de Mauthausen-Gusen
28 gener 1946Judicis de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 10488320 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Boix i Campo (Poble-sec, Barcelona, 31 d'agost de 1920[1] - París, 7 de juliol de 1951) fou un fotògraf català. Va passar a la història com el fotògraf de Mauthausen.

Biografia

El seu pare era sastre al Poble-sec i a la rebotiga hi tenia un estudi fotogràfic que despertà l'afició del Francesc. Amb catorze anys, va entrar d'aprenent a la casa de fotografia Romagosa. Dos anys després, va treballar a la revista Juliol de les Joventuts Socialistes Unificades.[2]

A finals del 1937 es va incorporar a la 30a Divisió per combatre a la Guerra Civil espanyola a les zones del front d'Aragó i del Segre en el bàndol republicà. Els negatius de les fotografies que va fer en aquest període els han digitalitzat i documentat un equip de professionals de l'associació Fotoconnexió, posteriorment, la Comissió de la Dignitat, propietària del fons fotogràfic, les va entregar a l'Arxiu Nacional de Catalunya[2] el 14 de setembre de 2016.

Ernst Kaltenbrunner amb Heinrich Himmler en una visita al Camp de concentració de Mauthausen, en una de les fotografies ocultes per Boix que varen servir de prova en els judicis de Nuremberg

Un cop acabada la guerra, amb 19 anys, es va haver d'exiliar. Va passar pels camps de Vernet d'Ariège i Sètfonts. D'aquest últim va sortir cap al nord el setembre de 1939 juntament amb excombatents republicans enquadrats en la 28 Companyia de Treballadors estrangers. Al maig de 1940 les línies defensives franceses són destrossades per la Wehrmacht.[3] Boix és capturat pels alemanys, passa per diversos camps i és conduït al camp d'extermini austríac de Mauthausen, juntament amb més de 7.000 republicans espanyols, on arriben el 27 de gener de 1941. Boix va rebre el número 5185.[2]

En el camp, Boix és destinat a l'Erkennungsdienst (servei d'identificació del camp) gràcies als seus coneixements de fotografia. Oficialment era un laboratori fotogràfic destinat als retrats policials d'identificació dels presos, encara que en la pràctica es feien fotografies de morts per arma de foc, suïcidis, accidents, assumptes de naturalesa mèdica i esdeveniments diversos del camp, com les visites d'altes jerarquies, per exemple les de Himmler i altres alts càrrecs de les SS. Amb la Leica del laboratori va captar la barbàrie quotidiana. Amb la col·laboració d'altres presos, com el fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso que treballava a la mateixa oficina, van ordir un pla per amagar i sostreure en secret del camp unes 20.000 fotografies i negatius.[2] Per fer això, es posaren en contacte amb espanyols que treballaven en l'anomenat Bahnhofkommando, un grup de treball que sortia diàriament des del camp fins a l'estació de Mauthausen. Jacint Cortés, natural del Prat de Llobregat,[4] i altres presos d'aquest kommando havien fet una certa amistat amb una família del poble. Va ser Jacint el que li va demanar a Anna Pointner que ocultés el paquet de fotografies i negatius que havien robat als SS al camp.[3]

Quan Mauthausen és alliberat, Boix marxa a París. Allí dona a conèixer algunes de les fotografies del camp de concentració a periòdics i revistes pròximes al Partit Comunista Francès.[3] Ràpidament es van publicar diversos llibres i les autoritats franceses es van interessar en veure que podia ser un testimoni de gran valor en els judicis contra els criminals de guerra que s'estava preparant. Boix va ser l'únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies de Boix van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

A París, Boix va treballar com a reporter gràfic[5] en diverses publicacions, entre elles L'Humanité, òrgan del PC francès. Va escriure un llibre sobre la seva estada a Mauthausen, que va titular Spaniaker, la forma despectiva amb què es referien als espanyols alguns SS, i va fer arribar el manuscrit a l'escriptor André Wurmser. Quan en els setanta l'escriptora catalana Montserrat Roig es va interessar pel text, Wurmser li va dir que l'havia deixat a Pierre Courtade, mort uns anys després que Boix. Encara avui es desconeix la localització d'aquest llibre.[6]

L'alcaldessa de París Anne Hidalgo diposita unes flors als peus del taüt de Francesc Boix.

Va morir a París l'any 1951 de tuberculosi, malaltia que arrossegava des de la seva estada al camp.[2] El 2017, les restes de Boix varen ser traslladades al Père-Lachaise, el principal cementiri de París, en una cerimònia presidida per l'alcaldessa Anne Hidalgo.[7] En l'acte, Marina Rossell hi va cantar va L'Emigrant i el Cant dels ocells.[8][9]

Fons fotogràfic

Acte de donació del Fons Boix a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

L'any 2010, la casa de subhastes Soler i Llach va treure a la venda un fons d’autor desconegut que va atribuir al fotògraf Joan Andreu Puig Farran, amb un lot important de negatius de la Guerra Civil i de la II República, però la subhasta va quedar deserta. El conjunt estava integrat per un imprecís nombre de negatius, superior al miler, instal·lat en tres caixes, dues de metàl·liques i una de fusta.

L'any 2013, una pàgina de compra i venda per Internet va treure en subhasta el mateix fons fotogràfic. L'Arxiu Nacional de Catalunya en va tenir coneixement, assabentat per diferents col·laboradors, i un cop valorat el seu interès, el Departament de Cultura va intentar adquirir-lo. Mentrestant, membres de l'Associació Fotoconnexió, que coneixien personalment el venedor del fons, van posar en coneixement de la Comissió de la Dignitat el valor testimonial del fons fotogràfic. Aquesta associació va adquirir el conjunt i es va suspendre la subhasta. L'adquisició es va fer amb l’objectiu que el fons fos lliurat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[10]

La Comissió de la Dignitat va adquirir a Perpinyà i va presentar a principis de l'any 2013, tres capses amb unes 1.400 fotografies i negatius de la Guerra Civil i de Barcelona als anys 1930. Després de dues proves testimonials i d'un estudi grafològic es va confirmar l'autoria de Francesc Boix i del seu pare Bartomeu (les de la Ciutat Comtal). Aquest fons fotogràfic, anomenat Fons d'Argelers i amb gran valor documental, fou revelat, digitalitzat i cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[11][12][13]

El fons està registrat a l'Arxiu Nacional de Catalunya com a Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058. La descripció i les imatges digitalitzades de les 709 fotografies atribuïdes a Francesc Boix es poden consultar al cercador en línia de l'ANC.[14]

Referències

  1. ↑ Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, Barcelona, La Magrana, 2002, ISBN 9788482643854Podcast
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Francesc Boix, el fotògraf que va retratar l'extermini nazi». Diari Ara, 25-07-2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Documental. Francisco Boix, un fotògraf a l'infern». ajuntamentdebenicarlo.org.
  4. ↑ «La família Cortés García del Prat. Víctimes i herois de Mauthausen. En reconeixement.». .
  5. ↑ Graham, Helen. The Spanish civil war. A very short introduction. Oxford University Press. 2005. pàg. 127
  6. ↑ Llorenç Soler, Francesc Boix. Un fotògraf a l'infern (2000) documental.
  7. ↑ París ret homenatge a Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen
  8. ↑ «Enterrat al cor de París el fotògraf de Mauthausen» (en català). Diari Ara, 17-06-2017.
  9. ↑ PARÍS, EL PERIÓDICO / «París honra al fotógrafo republicano Francesc Boix» (en castellà). El Periódico, 16-06-2017.
  10. ↑ «El fons fotogràfic Boix ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya». Sala de premsa. Generalitat de Catalunya, 14-09-2016. [Consulta: 14 setembre 2016].
  11. ↑ «Francesc Boix i Campo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «El misteriós fotògraf de la Guerra Civil era Francesc Boix». Notícies. CCMA. [Consulta: 19 juliol 2016].
  13. ↑ Serra, Laura. «Enigma resolt: l'autor del Fons d'Argelers va ser 'el fotògraf de Mauthausen'». Ara. Edició de Premsa Periòdica Ara, SL. [Consulta: 19 juliol 2016].
  14. ↑ Arxius en línia Arxiu Nacional de Catalunya

Obra dedicada

  • Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, Barcelona, La Magrana, 2002, ISBN 9788482643854
  • Llorenç Soler, Francesc Boix. Un fotògraf a l'infern (2000) documental.
  • Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, Barcelona, Edicions 62, 2001, ISBN 9788429749694
  • Joan Sella, Las dos guerras del fotógrafo Boix, Barcelona: RTVE de Catalunya, 2015 (documental)

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Boix_i_Campo&oldid=20492171»