Francisco Coello de Portugal y Quesada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Coello de Portugal y Quesada

Francisco Coello de Portugal y Quesada el 1882 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1822 Modifica el valor a Wikidata
Jaén (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1898 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Enginyers de Guadalajara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer militar, cartògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansDiego Coello de Portugal y Quesada Modifica el valor a Wikidata

Francisco Coello de Portugal y Quesada (Jaén, 26 d'abril de 1822 - Madrid, 30 de setembre de 1898) va ser un cartògraf i militar espanyol.[1][2][3][4] Va ser l'autor de l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar,[5] la seva obra mestra,[6][7] així com membre de la Junta General d'Estadística —en la qual va participar en la planificació d'un cadastre general per a Espanya—, de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Societat Geogràfica. Va ostentar a més el títol de Cavaller de l'Orde de Sant Ferran i la Gran Creu del Mèrit Militar.[8] Va ser un dels cartògrafs més destacats d'Espanya al segle xix.[9] Es va retirar de l'Exèrcit amb el rang de coronel.[10]

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Francisco Coello nasqué a Mancha Real, poble de la província de Jaén (Andalusia), fill de Diego Coello de Portugal y García del Castillo i de Josefa Quesada y Vial,[11] va tenir set germans,[12] entre ells Diego Coello de Portugal y Quesada, que arribaria a ser ambaixador d'Espanya a Roma.[13] Entre 1836 i 1839 va estudiar en l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, després del que obtindria el grau de tinent.[14] El 1840 va participar en els últims combats de la Primera Guerra Carlista, a la regió del Maestrat, del costat del general Espartero;[15] la seva actuació es veuria premiada amb la concessió de la Creu de Sant Ferran el 1841.[16] En acabar la guerra va començar la seva col·laboració com cartògraf amb Pascual Madoz.[16] No obstant això, aquesta es va veure interrompuda el 1844 després de marxar Coello a Algèria com a agregat militar de l'exèrcit francès, on romandria dos anys.[17] Es diu que va poder ser aquesta estada africana la que va inculcar i va potenciar-ne el seu interès per la cartografia,[18] i gràcies a ella va elaborar a més un atles amb trenta mapes de Tunísia i Algèria.[19]

Portada de l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar, la seva magnum opus.

Atlas de España y sus posesiones de Ultramar[modifica]

A la tornada d'Àfrica continuà col·laborant estretament amb Pascual Madoz i el seu cèlebre Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, en el que Coello s'ocupaba de la cartografia, publicada en una obra a part titulada Atlas de España y sus posesiones de Ultramar,[20] que incloïa mapes de totes les províncies d'Espanya a una escala d'1:200.000.[16] En concret, Francisco Coello i Pascual Madoz van sol·licitar el 1847 a l'Ajuntament de Madrid la base cartogràfica d'un plànol de la ciutat a escala 1:1.250, acabat de confeccionar el 1846 pels enginyers de camins Merlo, Gutiérrez i Ribera —projecte dirigit per Mesonero Romanos— per afegir-lo al Atlas, en el qual ho inclourien finalment amb una escala 1:5.000,[21] el 1849.[22] Aquest plànol va ser designat més tard per l'Ajuntament madrileny com a «Plànol Oficial de la Vila».[22] L'Atlas va ser la primera obra a reflectir la nova divisió territorial del país de 1833.[23]

El format pretès de cada mapa provincial era de 100 x 75 cm, amb un total de 65 fulles. No obstant això, no es va completar el projecte i els mapes d'onze províncies van quedar sense realitzar-se, encara que es van confeccionar mapes de l'Àfrica espanyola i de diferents possessions d'ultramar.[24] Les fulles comptaven amb un mapa provincial —la base del document—, plànols petits a menor escala de diferents ciutats de la província —disposats en els laterals de les fulles— i petites acotacions textuals incloses per Madoz.[24] El procediment dut a terme en l'elaboració dels mapes consistia en el dibuix de les fulles per part de Coello[a]i un posterior gravat amb burí sobre planxa d'acer,[23] en detriment de l'ús de tècniques litogràfiques, les quals sí que va emprar puntualment en altres obres seves de menor importància.[26] Finalment s'entintava la placa i es procedia a la impressió en paper.[27] La publicació de les fulles va ser individual, segons s'anaven finalitzant, i va tenir lloc entre 1847 i 1870,[27] sent els anys 1851 i 1852 els més prolífics quant a publicació de fulles, amb cinc d'elles cadascun.[28] La tasca de Coello consistia a dur a terme un treball de recerca i recopilació de plànols o altres fonts i el posterior dibuix dels nous mapes a partir d'aquelles, amb molt poc treball de camp.[19] La subvenció governamental per a l'elaboració de l'Atles es va tallar definitivament arran de la publicació de la primera fulla del Mapa Topogràfic Nacional el 1875, per la qual cosa el projecte va quedar a mig acabar.[29] L'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar representa en qualsevol cas un punt clau en el desenvolupament de la cartografia a Espanya i molts anys més tard segueix tenint un valor únic per a l'estudi de l'evolució urbana de moltes ciutats espanyoles,[30] sent fins i tot emprat com a obra de referència en l'elaboració de projectes urbanístics.[31]

Projecte de línies de navegació i ferrocarril de 1855.

Proyecto de las líneas generales de navegación y de ferrocarriles en la Península Española[modifica]

El 19 d'octubre de 1849, Francisco Coello es va casar amb Aurora Pacheco Casani, nou anys més jove que ell, amb qui va tenir quatre fills: Adolfo, Gonzalo, Carlos i Aurora.[4] Gràcies a la seva bona relació amb Zarco del Valle, Coello va aconseguir accés als fons del Dipòsit Topogràfic d'Enginyers, on trobava material cartogràfic d'interès per al seu Atles.[32] El 1855 va elaborar la monografia Memoria: Proyecto de las líneas generales de navegación y de ferrocarriles en la Península Española,[33][34] que traçava les directrius a seguir en el desenvolupament de les infraestructures de transport a Espanya[35] i que propugnava una concepció integral del sistema de carreteres, ferrocarrils, canals i rius.[36] Va defensar una configuració de la xarxa ferroviària amb components tant radials com a transversals, anant més enllà de tots els plans elaborats fins a aquell llavors, l'estructura dels quals havia estat sempre radial;[37] a més creia que el desenvolupament d'un bon sistema de comunicacions podia constituir un vehicle per apropar políticament a Espanya i Portugal, en línia amb la seva convicció iberista.[38]

Junta General d'Estadística[modifica]

L'abril del 1858, Coello va ingressar en la Comissió d'Estadística General del Regne, on més tard van entrar a formar-ne part també Laureà Figuerola o el mateix Madoz.[39] Allí va exercir inicialment com a vocal[39] i va col·laborar[b]en l'elaboració d'un estudi amb la finalitat de realitzar a Espanya un «Cadastre Topogràfic Parcelari»,[42] que servís de suport a la Hisenda pública. Aquesta depenia del deficient sistema d'amillaraments,[c]la informació del qual provenia de les declaracions dels propis propietaris i era, per tant, de veracitat dubtosa.[40] El 1859 va participar en la redacció de la Llei de Mesurament del Territori.[43]

Mapa provincial de Zamora de 1863 de l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar, escala 1:200.000.
Mapa provincial d'Àvila de 1864 de l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar, escala 1:200.000.

El 1861 aquesta comissió va passar a denominar-se Junta General d'Estadística, sota direcció d'Alejandro Oliván,[44] la qual comptava amb tres seccions clarament diferenciades: la d'«operacions geogràfiques», la de «mapes especials» i la d'«operacions topogràfic-cadastrals», encomanades respectivament a Francisco de Luxán, Agustín Pascual i Francisco Coello;[45] aquestes tres evolucionarien cinc anys després fins a la formació de la secció d'Estadística i la d'Operacions Geogràfiques.[46] El projecte cadastral ideat per Coello potser va ser massa rigorós, detallista i impracticable, per la seva minuciositat i precisió;[47] els treballs duts a terme van tenir lloc principalment en municipis de la província de Madrid.[48] La Junta General d'Estadística va tenir seriosos problemes de finançament, per les retallades pressupostàries del Govern que va sofrir al llarg de la dècada de 1860.[49] El 1866, amb el retorn al govern de Narváez, es va produir una altra profunda retallada a la Junta, que provocaria la seva dimissió.[50] Aquest mateix any Coello va sol·licitar a més la baixa definitiva en l'exèrcit.[51]

Últims anys[modifica]

Des de 1855 Coello havia estat propietari d'una propietat coneguda com «Los Hervideros de Fuensanta» —en la qual s'incloïa un balneari i adquirida en subhasta pública— prop de la localitat ciudadrealenca de Pozuelo de Calatrava.[52] En aquest context es van fer patents els problemes econòmics que patia Coello ja cap a 1864, que van provocar finalment que perdés la propietat de la finca a causa dels deutes l'1 de gener de 1869.[53]

El 27 de desembre de 1874 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de la Història,[29] on va ocupar la «Medalla 1» en substitució de Francisco de Paula Quadrado.[8] Al març de 1876, Francisco Coello va ser el principal impulsor i un dels membres fundadors[d]de la Societat Geogràfica de Madrid[54][56] —més tard Reial Societat Geogràfica—, de la qual pràcticament podria considerar-se primer president.[e]Tenia com a objectiu posar Espanya al mateix nivell d'altres territoris i ciutats europees com París, Berlín o Londres, que ja comptaven des de la dècada de 1820 amb les seves respectives societats geogràfiques;[58] en aquest sentit el mateix Coello va afirmar sentir vergonya que cap espanyol «s'assegués» en la taula presidencial del Congrés Geogràfic de París de 1875.[54] Entre els butlletins que la Societat emetia de forma mensual s'incloïen plànols del mateix Coello.[59]

També va defensar fermament l'interès que havia de tenir Espanya en l'ocupació de territoris en el nord d'Àfrica,[60] en concret el «Cap de l'Aigua».[61] En aquesta línia d'africanisme cal destacar que va formar part, al costat del regeneracionista Joaquín Costa, de la «So­ciedad Espanyola de Africanistas y Colonialistss», fundada el 1883[62] i la creació de les quals havia estat ja proposada per Coello el 1881.[57] També es va mostrar crític amb l'Alemanya de Bismarck per la crisi de les Carolines el 1885.[63] Coello va ostentar el càrrec de president honorífic de la Societat des del 15 d'octubre de 1878[f]fins a la seva mort el 1898,[65] en la carrer Serrano n. 23.[8] Va ser enterrat al cementiri sacramental de San Justo, en una cerimònia a la qual va acudir Antonio Aguilar y Correa en qualitat de representant de la Reial Acadèmia de la Història,[66] a més dels generals Azcárraga, Polavieja i Chinchilla. També va traduir algunes obres d'Élisée Reclus.

Notes[modifica]

  1. ↑ Això li va portar diversos mesos de treball per cada fulla.[25]
  2. ↑ Al costat d'altres personalitats de l'època, com Francisco de Luxán, Celestino del Piélago[40] o Juan Bautista Trupita.[41]
  3. ↑ Catàleg o llista en la qual quedaven recollits els propietaris de terres i béns immobles al costat de les seves respectives possessions.
  4. ↑ Al costat d'Eduardo Saavedra,[54] Carlos Ibáñez de Ibero[54] o Carlos María de Castro,[55] entre altres.
  5. ↑ En realitat va ser Fermín Caballero, però va morir molt ràpid, al juny de 1876.[57]
  6. ↑ Any en què es va fer amb la presidència Joaquín Gutiérrez Rubalcava.[64]

Referències[modifica]

  1. ↑ Dades al web de Rodovid
  2. ↑ Martín López, 1998, p. 64.
  3. ↑ Article d'Esther Vidal Raich "El mapa de comunicaciones de Francisco Coello (1855)", p. 105
  4. ↑ 4,0 4,1 Nicás Moreno, 1998, p. 113.
  5. ↑ Martín López, 1998, p. 45.
  6. ↑ López Gómez, 1998, p. 69.
  7. ↑ Guerrero Villalba, 1998, p. 614.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Diversos autors, 1979, p. 26.
  9. ↑ Alcázar Molina, 2006, p. 11-12.
  10. ↑ Muro Morales, 2007, p. 641.
  11. ↑ Nicás Moreno, 1998, p. 112.
  12. ↑ Nicás Moreno, 1998, p. 112-113.
  13. ↑ García Sanz, 2002, p. 259.
  14. ↑ Martín López, 1998, p. 48.
  15. ↑ López Gómez, 1998, p. 74.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Martín López, 1998, p. 49.
  17. ↑ Martín López, 1998, p. 45, 50.
  18. ↑ López Gómez, 1998, p. 70.
  19. ↑ 19,0 19,1 Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 212.
  20. ↑ Martín López, 1998, p. 49-51.
  21. ↑ Mora Palazón, 1998, p. 553.
  22. ↑ 22,0 22,1 Mora Palazón, 1998, p. 554.
  23. ↑ 23,0 23,1 Guerrero Villalba, 1998, p. 615.
  24. ↑ 24,0 24,1 Guerrero Villalba, 1998, p. 616.
  25. ↑ Guerrero Villalba, 1998, p. 626.
  26. ↑ Guerrero Villalba, 1998, p. 620.
  27. ↑ 27,0 27,1 Guerrero Villalba, 1998, p. 627.
  28. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 213.
  29. ↑ 29,0 29,1 Martín López, 1998, p. 61.
  30. ↑ Hernández Fernández, 1998, p. 592.
  31. ↑ Hernández Fernández, 1998, p. 595.
  32. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 214.
  33. ↑ Vidal Raich, 1994, p. 105.
  34. ↑ Coello y Quesada, 1855, p. Tot el document.
  35. ↑ Vidal Raich, 1994, p. 105-106.
  36. ↑ Vidal Raich, 1994, p. 106.
  37. ↑ Vidal Raich, 1994, p. 107.
  38. ↑ Vidal Raich, 1994, p. 108.
  39. ↑ 39,0 39,1 Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 215.
  40. ↑ 40,0 40,1 Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 216.
  41. ↑ Alcázar Molina i Ruiz Capiscol, 1998, p. 270.
  42. ↑ Alcázar Molina i Ruiz Capiscol, 1998, p. 276.
  43. ↑ Sanz García, 1998, p. 238.
  44. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 218.
  45. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 218-219.
  46. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 219.
  47. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 220-221.
  48. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 222-224.
  49. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 225-226.
  50. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 210, 226-227.
  51. ↑ Nadal i Piqué i Arteaga Fernández, 1998, p. 227.
  52. ↑ Barrera Morate, 2000, p. 91-92, 106-107.
  53. ↑ Barrera Morate, 2000, p. 106-108.
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 54,3 Sanz García, 1998, p. 240.
  55. ↑ Sanz García, 1998, p. 241.
  56. ↑ Martín López, 1998, p. 61, 62.
  57. ↑ 57,0 57,1 Martín López, 1998, p. 62.
  58. ↑ Sanz García, 1998, p. 232-233.
  59. ↑ Sanz García, 1998, p. 242.
  60. ↑ Villanova Valero, 1999, p. 170, 175, 177.
  61. ↑ Villanova Valero, 1999, p. 175.
  62. ↑ Marchán Gustems, 2011, p. 479-480.
  63. ↑ Coello i Quesada, 1885, p. 31-35.
  64. ↑ Sanz García, 1998, p. 245, 246.
  65. ↑ Rodríguez Esteban, 1996, p. 64.
  66. ↑ López Gómez, 1998, p. 71.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Coello de Portugal y Quesada


Premis i fites
Precedit per:
Francisco de Paula Quadrado y de Roo
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 1
1874 - 1898 		Succeït per:
Adolfo Carrasco y Sáyz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Coello_de_Portugal_y_Quesada&oldid=33236622»