Franz Xaver von Zach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFranz Xaver von Zach
Franz Xaver, Baron Von Zach.jpg
modifica
Biografia
Naixement4 juny 1754 modifica
Pest (Hongria) modifica
Mort2 setembre 1832 modifica (78 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 29 modifica
Activitat
Camp de treballAstronomia modifica
OcupacióAstrònom modifica
OcupadorGotha Observatory (en) Tradueix modifica
AlumnesJohann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger modifica
Altres
TítolBaró modifica
Premis

Baró Franz Xaver von Zach (en hongarès: Zách János Ferenc) (4 de juny de 1754 (4-06-1754) - 2 de setembre de 1832 (2-09-1832)) va ser un astrònom alemany nascut a la ciutat de Pest, Hongria. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria.

Biografia[modifica]

Va servir per algun temps en l'armada austríaca, i després va viure a Londres des de 1783 fins a 1786 com a tutor a la casa del ministre saxò, Compte Brühl. En 1786 va ser nomenat per Ernest II de Saxònia-Gotha-Altenburg director del nou Observatori de Gotha fins a 1791. Prop del terme del segle XVIII, va organitzar un grup de 24 astrònoms per preparar-se per a una cerca sistemàtica del "planeta perdut" predit per la Llei de Titius-Bode entre Mart i Júpiter. Ceres va ser descobert per accident, just quan s'estava iniciant la cerca. Des de 1806 Zach va acompanyar a la vídua del duc en els seus viatges al sud d'Europa. Va morir a París en 1832.

Zach va publicar Taules del Sol (Gotha, 1792; edició nova i millorada, ibíd., 1804), i nombrosos assajos sobre temes geogràfics, particularment sobre les posicions geogràfiques de molts pobles i llocs, els quals va determinar en els seus viatges amb un sextant.

El fet més rellevant de l'astrònom, després de tot, va ser l'edició de tres columnes científiques de gran valor: Allgemeine Geographische Ephemeriden (4 vols., Gotha, 1798-1799), Monatliche Correspondenz zur Beförderung der Erd- und Himmels-Kunde (28 vols., Gotha, 1800-1813, des de 1807 editat per Bernhard von Lindenau), i Correspondance astronomique, geographique, hydrographique, et statistique (Genoa, 1818-1826, 14 vols., i un volum quinzé, suprimit per la instigació dels Jesuïtes).

Va ser elegit com a membre de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia en 1794.

L'asteroide (999) Zachia i el cràter Zach a la Lluna tenen el seu nom, mentre que l'asteroide (64) Angelina rebé aquest nom per una estació astronòmica que va crear prop de Marsella.

L'attraction des montagnes, 1814

Referències[modifica]

  • Brosche, P.: Der Astronom der Herzogin, Acta Historica Astronomiae Vol. 12 Frankfurt am Main: Deutsch, 2001 ISBN 978-3-8171-1656-0
  • Cunningham, C. (ed.) (2004): The Collected Correspondence of Baron Franz von Zach. Vol. 1: Letters between Zach and Jan Sniadecki 1800-1803 Surfside, Fla. (PO Box 547232, Surfside, FL 33154) : Star Lab Press ISBN 0-9708162-4-3
  • Cunningham, C. (ed.) (2006): The Collected Correspondence of Baron Franz von Zach. Vol. 2: Letters between Zach and Lajos Schedius. Surfside, Fla. (PO Box 547232, Surfside, FL 33154) : Star Lab Press ISBN 0-9708162-7-8
  • Vargha, M., 2005: Franz Xaver von Zach (1754-1832): His Life and Times. Konkoly Obs. Monographs No. 5, Budapest.
  • Gosteli, L; Boschung, O; Brosche, P (1998), «Astronomer, world citizen, bladder calculus patient.