Frederic Pujulà i Vallès

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Frederic Pujulà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederic Pujulà i Vallès
Biografia
Naixement12 novembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Palamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barjamon (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEsperantista, dramaturg, traductor i escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1900 Modifica el valor a Wikidata –  1914 Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia, forma dramàtica i prosa Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGermaine Rebours Modifica el valor a Wikidata

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor i esperantista català.[1]

Biografia[modifica]

De petit residí a Cuba. Posteriorment estudià Dret a Barcelona, publicà contes i articles en diverses publicacions catalanistes i fou redactor de Joventut. Paral·lelament estudià l'esperanto i col·laborà en la seva difusió des de la mateixa Joventut i des de La Veu de Catalunya (on escrigué sota el pseudònim Tamen). El 1906 publicà la Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto. El 1909 aprofità el seu càrrec de director del 5è Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona per donar a conèixer a tot el món l'existència de la llengua i cultura catalanes. Col·laborà també a La Revuo i a la Kataluna Antologio.[1] També escrigué obres de teatre en catlaà com El geni (1904) i El boig (1907). El 1912 va publicar l'obra Homes artificials, considerada la primera novel·la de ciència-ficció en català. Com a curiositat, un dels personatges de l'obra és Pompeu Gener.[2] Dins de l'àmbit de la ciència-ficció catalana Pujulà va introduir dos temes: la droga –que afecta la relació entre l'individu i la societat– i els androides com a éssers creats en un laboratori, en contraposició als robots i altres autòmats.[2]

La seva intervenció com a soldat a la Primera Guerra Mundial fou voluntària, com la d'altres combatents catalans.[3] Estigué casat amb Germaine Rebours.[4]

Obra[modifica]

En català[modifica]

  • Obres de teatre
    • El geni (1904)
    • El boig (1907, segona part d'El geni)
    • Dintre la gàbia (1906, amb Emili Tintorer)
    • La veu del poble i El poble de la veu (1910, amb Lluís Via)
  • Narracions
    • Titelles febles (1902)
    • Creuant la plana morta (1903)
    • El metge nou (1903)
    • La ELLA d'en Vademecum (1904)
    • Homes artificials (1912) considerada la primera novel·la de ciència-ficció en català. Edicions Pleniluni, 1986, 84-85752-22-8

En esperanto[modifica]

  • Naivulo
  • Karabandolo la plugisto
  • Fiŝkaptisto kaj rigardanto
  • La grafo erarinta (1908)
  • Monòlegs
    • La Rompantoj (1907)
    • Senhejmulo
    • La Pipamanto
  • Obres de teatre
    • Aŭtunaj ventoj (1909)
    • Novelo (1908)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Frederic Pujulà i Vallès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció. Antologia a cura d'A. Munné-Jordà (en català). Primera edició. Barcelona: Edicions 62. Col·lecció "El Garbell", Desembre de 1985, p. 172. ISBN 84-297-2373-0. 
  3. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010. 
  4. Gelabertó, Joaquim; Gelabertó, Joan Carles «Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí». Revista de Girona, Núm. 245, 2007, pàg. 52-57 [Consulta: 14 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]