Gos bordant a la lluna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gos bordant la lluna)
Infotaula d'obra artísticaGos bordant a la lluna
 Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Miró i Ferrà Modifica el valor a Wikidata
Creació1926
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida73 (alçària) × 92,1 (amplada) cm
Col·leccióMuseu d'Art de Filadèlfia (Filadèlfia) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2018-2019Miró, Grand Palais (catàleg: 29) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1952-61-82 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Gos bordant a la lluna és un quadre pintat per Joan Miró al Mont-roig del Camp el 1926 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Museu d'Art de Filadèlfia, als Estats Units.[1]

Descripció[modifica]

Es tracta d'una obra nocturna on apareix una escala que uneix el cel i la terra, un gos i una lluna.[2] L'escala ja havia sortit anteriorment a obres com La masia,[3] per bé que és uma manifestació primerenca d'aquest element tan propi de la iconografia mironiana.[4]

Anàlisi[modifica]

Façana del Museu d'Art de Filadèlfia, on es conserva l'obra.

L'obra és una de les primeres pintures que formen part del grup de paisatges animats.[3] El mateix Joan Miró comenta l'obra en una conversa amb Gaëtan Picon:

« Jo havia fet una mena d'historieta il·lustrada. Se me'n fot, saps. Això és el que responia la lluna al gos que bordava: bub bub... A més, li havia posat com a títol: Bub-bub bordant a la lluna. Que com em venien aquests dibuixos, aquestes idees de quadres? Tornava al vespre al meu taller de la rue Blomet, em ficava al llit sense haver menjat res, veia coses i les anotava en uns blocs. Veia formes a les esquerdes de les parets, al sostre, sobretot al sostre... »
— Joan Miró.[5]

Segons Michael R. Taylor, aquesta obra forma part del grup de quadres on Miró demostra la seva relació amb el paisatge català, nucli del seu centre emocional durant gran part de la seva vida. Hi ha un esbós on el pot veure que la lluna li contesta al gos dient: "Tu saps, no m'importa un rave", escrit en català. Les paraules no van ser incloses en la versió definitiva de l'obra. Per Taylor, aquesta extraordinària combinació de món terrenal, misticisme i humor representa un dels trets més característics de l'obra pictòrica de Joan Miró.[6]

Pilar Parcerisas, en parlar de l'obra, comenta: «Miró, com Orwell en Animal farm, s'escudà rere els animals per expressar una actitud rebel, i constitueix una mena d'autoretrat canviant. El gos en l'acció de bordar dispara el verb cap a un infinit còsmic, en paisatges solitaris presidits per l'escala de l'evasió»[7]

Referències[modifica]

  1. Malet, Rosa Maria «Joan Miró, cita ineludible d'aquesta tardor». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, octubre 2011, p. 11. ISSN: 1695-2014.
  2. «Joan Miró: The Ladder of Escape, Tate Modern» (en anglès). The arts desk. [Consulta: 8 octubre 2011].
  3. 3,0 3,1 Joan Miró. L'escala de l'Evasió. Full de Sala. Fundació Joan Miró. 2011. Comentari número 9
  4. Penrose, 1993, p. 186.
  5. «La Lluna no és verge». Diari Avui, 22-07-2009. Arxivat de l'original el 2010-06-30. [Consulta: 8 octubre 2011].
  6. Michael R. Taylor, from Masterpieces from the Philadelphia Museum of Art: Impressionism and Modern Art (2007), p. 180
  7. Parcerisas, Pilar «Gos bordant a la lluna» (paper). Diari Ara [Barcelona], núm. 313, 09-10-2011, p.16. ISSN: 2014-010X [Consulta: 9 octubre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Cirlot, Juan-Eduardo. Joan Miró. Barcelona: Cobalto, 1949. 
  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Dupin, Jacques. Miró (en castellà). Polígrafa, 2004. ISBN 84-343-1044-9. 
  • Lubar, Robert. La Mediterrània de Miró: concepcions d'una identitat cultural. Fundació Miró-Leonardo Arte, 1993. 
  • Malet, Rosa Maria. Joan Miró. Barcelona, Edicions 62, 1992. ISBN 84-297-3568-2. 
  • Daniel, Marko (ed.); Gale, Matthew. Joan Miró. L'escala de l'evasió. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011. ISBN 978-84-938981-0-6. 
  • Martínez Muñoz, Amalia. De la pincelada de Monet al gesto de Pollock (en castellà). Ed. Universitat Politéc. València, 2000. ISBN 9788477218838. 
  • Penrose, Roland. Pinacoteca de los Genios:Miró (en castellà). Buenos Aires: Codex, 1965. Registre propiedad intelectual 893.686. 
  • Penrose, Roland. Miró (en castellà). Barcelona: Destino, 1991. ISBN 84-233-1976-8. 
  • Pesquero, Saturnino. Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra (en castellà). Barcelona: Erasmus Ediciones, 2009. ISBN 978-84-936972-1-1. 
  • Rebull Trudell, Melania. Joan Miró. Barcelona, Globus y Ediciones Polígrafa, 1994. ISBN 84-88424-96-5. 
  • Raillard, Georges. Miró (en castellà). Madrid: Debate, 1992. ISBN 84-7444-605-8. 
  • Suárez, Alícia; Vidal, Mercè. «V:La época de entreguerras». A: Historia Universal del Arte:Volum IX. Barcelona: Planeta, 1989. ISBN 84-320-8909-5. 
  • Penrose, Roland. Miró. 1. ed.. Londres: Thames and Hudson, 1993. ISBN 84-233-1976-8.