La guerra va iniciar-se després que el SultàHamad bin Thuwain, que havia cooperat voluntàriament amb l'administració colonial britànica, morís el 25 d'agost, i el seu nebot, Khalid bin Bargash, aconseguís el poder, acció que es podia considerar com un cop d'estat. Els britànics estaven a favor d'un altre candidat, Hamud bin Muhammed, amb el qual creien que podrien establir una millor col·laboració. Així, doncs, ordenaren a Bargash que abdiqués. Aquest refusà l'ordre i va formar un exèrcit d'uns 2.800 homes i el iot armat H.H.S. Glasgow que pertanyia a l'anterior sultà i que es trobava ancorat en el port. Mentre les tropes de Bragash es preparaven per a fortificar el palau, la Flota Reial Britànica havia col·locat cinc vaixells de guerra en el port, just davant del palau, i havia fet arribar a terra grups de Marines Reials.
Tot i els esforços d'última hora del sultà per tal de negociar la pau mitjançant la intervenció dels EUA, els vaixells de la Marina Reial obriren foc contra el palau el matí del 27 d'agost, després que l'ultimàtum britànic vencés a les 9 hores. Amb el palau caient a trossos i amb un nombre de baixes entre els seus soldats que augmentava per moments, Bragash va aconseguir refugiar-se al consolat alemany on se li concedí asil i amb el qual va poder exiliar-se a Dar es Salaam on visqué fins que va ser capturat pels britànics el 1916. Més endavant se li permeté viure a Mombasa, on va morir el 1925.
Les canonades van aturar-se al cap de 45 minuts, durant els quals, a més de la destrucció del palau, el iot Glasgow va ser enfonsat i el conflicte va passar a conèixer-se amb el sobrenom de la Guerra més curta de la història.
.svg){kind=small}
