Ocra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gumbo)
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb ocre.
Infotaula taxonòmicaOcra
Abelmoschus esculentus
Abelmoschus esculentus.jpg
Fruit, flors i fulles d'ocra
Dades generals
Font de okra i okra seed oil
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Malvales
Família Malvaceae
Tribu Hibisceae
Gènere Abelmoschus
Espècie Abelmoschus esculentus
(L.) Moench
Nomenclatura
Basiònim Hibiscus esculentus
Sinònims Hibiscus esculentus
Distribució
Okraoutput.png
Modifica dades a Wikidata

L'ocra (nom d'origen igbo), gombo, gumbo o ocro (Abelmoschus esculentus) és una planta conreada de la família de les malvàcies, originària d'Etiòpia. És una planta anual o perenne de fins a 2 m d'alt, fulles palmades i lobades, flors de fins a 8 cm de diàmetre amb pètals blancs o grocs. Fruit en càpsula que conté nombroses llavors.

Usos[modifica]

Es conrea en climes tropicals o temperats càlids perquè té les tavelles immadures verdes. És un conreu molt resistent a la secada. La germinació de les llavors s'activa forçosament posant-les en remull unes hores.

Producció d'ocra al món.
Tavelles d'ocra crues
Sopa de miso japonesa a base d'ocra. Es pot veure molt bé la secció pentagonal d'aquesta verdura.
Ocres guisades amb salsa de tomàquet

Se'n menja el fruit, sencer o tallat a llesques gruixudes. L'ocra desprèn una substància lleugerament glutinosa després de cuinada que alguns troben molt agradable. Aquestes verdures són millors quan són tendres. Si es deixen madurar a la tija, es tornen massa fibroses. Es poden menjar com a verdura o usar com a espècia per a donar gust. Es mengen bullides, fregides i empanades, en forma de bunyol, guisades, crues, amb salsa (de tomata, curri, etc.), en sopa, amanides amb oli, etc. Actualment es venen també congelades a molts països d'arreu del món.

Aquesta verdura, que té un gust suau que pot recordar el de les carxofes i el de les mongetes tendres, és molt usada en les cuines tradicionals africanes. S'hi menja en plats guisats o també, bullida o passada per la paella, com a acompanyament, sola o amb altres verdures. No és estrany d'associar-la a la ceba, al tomàquet i al sofregit, de vegades amb verdures com l'albergínia o el carbassó. A Israel i el Líban s'acostuma a menjar en estofats amb carn.

A l'Àsia es menja al Japó, en sopa o lleugerament bullida amb salses;[1] al sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, etc.), on s'acostuma a menjar crua, mullada en salsa picant (naam prik); i a l'Índia, on es considera sobretot una espècia i ingredient d'alguns curris i on hi ha també una variant de ratatouille o xamfaina amb trossets d'ocra afegits a la barreja.[2]

Va ser introduïda al sud dels Estats Units pels esclaus negres africans i actualment sovint la hi preparen fregida o a la graella. Al segle XX ha estat introduïda a França per la població de les antigues colònies africanes d'aquest país.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]