Harmotoma
 Harmotoma | |
|---|---|
 Cristalls d'harmotoma de St. Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya | |
| Fórmula química | (Ba0,5,Ca0,5,K,Na)₅[Al₅Si11O32]·12H₂O |
| Epònim | connector i separació  |
| Localitat tipus | Sankt Andreasberg |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.25 |
| Dana | 77.1.3.5 |
| Heys | 16.12.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.8688(21) Å, b = 14.1295(7) Å, c = 8.7092(9) Å, β = 124.74° |
| Color | blanc, gris, groc, vermell |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,44 a 2,5 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.503 - 1.508; nβ = 1.505 - 1.509; nγ = 1.508 - 1.514 |
| Birefringència | δ = 0,005 a 0,006 |
| Angle 2V | mesurat: 43°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Na, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Hrm |
| Referències | [1] |
L'harmotoma és un mineral del grup de les zeolites. Va ser descoberta l'any 1801 a St. Andreasberg, a Baixa Saxònia (Alemanya), provenint el seu nom del grec armotto (estar d'acord) i temno (tallar), en al·lusió a la forma de les seves macles. També es coneix amb els noms d'andreolita o ercinita.
Característiques[modifica]
És un aluminosilicat de bari hidratat de la classe dels tectosilicats, i dins d'aquesta pertany al grup de la zeolites. Sol portar amb freqüència altres cations com impureses com són calci, sodi i potassi, donant les variacions en el color que es coneixen. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la phil·lipsita-Ca (Ca₃(Si10Al₆)O32·12H₂O, en la qual la substitució gradual del bari per calci va donant els diferents minerals de la sèrie.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'harmotoma pertany a «09.GC: Tectosilicats amb H₂O zeolítica, cadenes de connexions dobles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amicita, garronita, gismondina-Ca, gobbinsita, phil·lipsita-Ca, phil·lipsita-K, phil·lipsita-Na, flörkeita, merlinoita, mazzita-Mg, mazzita-Na, perlialita, boggsita, paulingita-Ca i paulingita-K.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral d'origen hidrotermal, i se'n troba omplint cavitats en roques de tipus basalt, fonolites, traquites, gneiss i en alguns filons hidrotermals. Es forma com a producte secundari de l'alteració del basalt i les altres roques eruptives similars. Sol trobar-se associat a altres minerals com: calcita, leucita, hialofana, estroncianita, quars, caolinita, barita, pirita, esfalerita, galena o d'altres zeolites.
Varietats[modifica]
La morvenita és l'única varietat coneguda d'harmotoma. Es tracta d'una varietat transparent, en forma de fus que va ser descrita originàriament a les mines d'estronci de Morven (ara Morvern), Argyllshire, Escòcia, d'on rep el seu nom. Més tard s'ha utilitzat per descriure un tipus de macles també observades a la phil·lipsita.[3]
La wellsita és una espècie desacreditada des del 1997 per l'IMA, ja que es considera que es tracta o bé phil·lipsita-Ca amb bari o bé una harmotoma càlcica.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harmotoma |