Harold Ramis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHarold Ramis
HaroldRamisOct2009.jpg
Harold Ramis (2009)
Dades biogràfiques
Naixement Harold Allen Ramis
21 de novembre de 1944
Chicago, Illinois (EUA)
Mort 24 de febrer de 2014(2014-02-24) (als 69 anys)
Glencoe, Illinois (EUA)
Causa de mort Vasculitis
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Jueus estatunidencs
Alma mater Universitat Washington a Saint Louis
Activitat professional
Ocupació Actor, director, escriptor, comediant
Període en actiu 1976 –
Obra
Films Atrapat en el temps (1993)
Dades familiars
Cònjuge Anne Plotkin (1967-1984)
Erica Mann (1989-2014)
Premis i reconeixements
Premis BAFTA
Millor guió original
1994 - Atrapat en el temps

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0000601
Modifica dades a Wikidata

Harold Allen Ramis (Chicago, Illinois, 21 de novembre de 1944 – Glencoe, Illinois, 24 de febrer de 2014) fou un actor, director i guionista estatunidenc, especialitzat en comèdia. Possiblement el seu paper més popular fou el d'Egon Spengler a Els caçafantasmes (1984) i Russell Ziskey a Stripes (1981); on també participà com a guionista a ambdues pel·lícules. Com a guionista-director, les seves pel·lícules inclouen les comèdies Caddyshack (1980), National Lampoon Vacation (1983), Atrapat en el temps (1993), i Analyze This (1999). Ramis fou el guionista en cap de la sèrie televisiva SCTV, en la que també actuà, i un de tres guionistes de la pel·lícula National Lampoon's Animal House (1978). Els films de Ramis han influït generacions subsegüents de còmics i escriptors de comèdia.[1] Els directors Jay Roach, Jake Kasdan, Adam Sandler, i Peter i Bobby Farrelly han citat els seus films entre els seus favorits.[1] Ramis guanyà el premi BAFTA al millor guió original per Atrapat en el temps.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Ramis nasqué el 21 de novembre de 1944 a Chicago, Illinois, de Ruth (née Cokee) i Nathan Ramis, propietari del negoci Ace Food & Liquor Mart al Far North Side.[2][1][3] Ramis rebé una educació jueva, tanmateix d'adult no va practicar cap religió.[4][5] Graduat a l'escola elemental Stephen K. Hayt el juny del 1958 i l'institut Nicholas Senn el 1962, ambdós centres educatius públics de Chicago, i dins 1966 d'Universitat Washington a Saint Louis, on fou membre capítol Alfa Xi de la fraternitat Zeta Beta Tau.[6][1][7][8]

Després, Ramis treballà en una institució mental en St. Louis durant set mesos. Més tard afirmà sobre aquesta ocupació que:

« [...] em va preparar bé per quan vaig anar a Hollywood per treballar amb actors. La gent riu quan dic això, però va ser realment molt bona formació. I no només amb els actors; va ser un bon entrenament per simplement viure al món. És saber com tractar amb persones que podrien estar reaccionant d'una forma connectada amb l'ansietat, el dolor, la por o la ràbia. Com a director, estàs tractant constantment amb això amb actors. Però si jo fos un home de negocis, probablement estaria aplicant els mateixos principis a aquesta línia de treball.[7] »

Carrera[modifica | modifica el codi]

Ramis començà a escriure comedietes paròdiques a la universitat, dient anys més tard, "El que sentia al meu cor, era una combinació de Groucho i Harpo Marx, usant el seu enginy com a arma contra les classes altes, i de l'antic encant de Harpo i el fet que era estranyament sexy - agafava les dones, els hi treia les faldilles, i se sortia amb la seva".[1] Va evitar el reclutament forçòs a la Guerra del Vietnam prenent metamfetamina per a no superar la seva revisió mèdica.[9]

Desp´res del treballar a St. Louis, Ramis retornà a Chicago, on el 1968, deu de mestre substitut a les escoles que servint al centre de la ciutat Robert Taylor Homes.[10] També va esdevenir associat amb el col·lectiu guerrilla television TVTV, encapçalat pel seu company d'universitat Michael Shamberg, i va escriure com a freelance pel Chicago Notícia Diària. "Michael Shamberg tan bon punt sortí de la universitat començà de freelance a diaris i arribà a ser col·laborador a un diari local, i vaig pensar, 'Bé, si Michael ho pot fer, jo també'. Vaig escriure un peça de ficció especulativa i el vaig entregar al Chicago Daily News, a la secció Arts & Leisure, i em començaren a assignar temes d'entreteniment."[11] A més, Ramis començà a estudiar i actuar amb el grup teatral Second City de Chicago de comèdia improvisada.[12]

Les edicions de Ramis al diari el dugué a esdevenir editor a la revista Playboy.[7] "Vaig trucar... a "porta freda" i vaig dir que havia escrit diversos peces com a freelance i si tenien qualssevol vacant. I resultà que tenien una plaça d'aprenent d'editor d'acudits en reclutament. Els hi agradà el meu material i em va donar un feix d'acudits que els lectors havien enviat i em demanaren que el reescrigués. Havia estat als tallers de Second City i Michael Shamberg i hi havia escrit comèdies a la universitat".[11] Ramis fou finalment promogut com a editor associat.[13]

National Lampoon i SCTV[modifica | modifica el codi]

Després de deixar Second City temporalment tornant-hi el 1972, havent estat reemplaçat en repartiment principal per John Belushi, Ramis va treballar el seu retorn com paper sense expressió de Belushi. El 1974, Belushi dugué a Ramis i altres intèrprets de Second City, incloent que seria l'habitual col·laborador de Ramis Bill Murray, a la Ciutat de Nova York per a treballar a The National Lampoon Radio Hour.[1]

En aquell temps, Ramis, Belushi, Murray, Joe Flaherty, Christopher Guest i Gilda Radner protagonitzaren la revista The National Lampoon Show, successor del National Lampoon Lemmings.[14] Més tard, Ramis esdevingué intèrpret i guionista en cap, l'esquetx còmic nocturn SCTV durant els seus primers tres anys (1976–1979).[15] Aviat li oferiren ser guionista del Nit de dissabte però triar continuar amb SCTV.[13] Les caracteritzacions fetes per Ramis a SCTV inclouen el locutor corrupte de Dialing for Dollars, el director d'escena de SCTV Maurice "Moe" Green, el policia amable d’Officer Friendly, el guru Swami Bananananda, el president de la junta Allan "cames boges" Hirschman i el dentista a domicili Mort Finkel. Les seves impressions de celebritats en SCTV inclogueren Kenneth Clark i Leonard Nimoy.

Carrera cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Ramis abandonà SCTV per a seguir una carrera cinematogràfica i va escriure un guió de la revista National Lampoon amb Douglas Kenney que finalment esdevindria National Lampoon's Animal House. Més tard s'hi uní un tercer col·laborador, Chris Miller. La pel·lícula de 1978 relatava la lluita entre una sorollosa fraternitat universitària i el degà universitari. Pel seu temps l'humor de la pel·lícula era lasciu. Animal House "baté tots els rècords de taquilla per a les comèdies" i recaptà 141 milions de dòlars.[1]

Ramis seguí escrivint la comèdia Meatballs, protagonitzada per Bill Murray. La pel·lícula fou un èxit comercial i fou amb el temps la primera de les sis col·laboracions cinematogràfiques entre Murray i Ramis.[1] La seva tercera pel·lícula i el seu debut com a director fou Caddyshack, que va escriure amb Kenney i Brian Doyle-Murray. Protagoniotzada per Chevy Chase, Rodney Dangerfield, Ted Knight i Bill Murray. Com les anteriors dues pel·lícules de Ramis, Caddyshack també fou un èxit comercial.

El 1982, Ramis va ser l'encarregat de dirigir l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Una conxorxa d'enzes, de John Kennedy Toole, guanyadora del Pulitzer. La pel·lícula havia de ser protagonitzada per John Belushi i Richard Pryor, però el projecte va ser avortat.[16] El 1984, Ramis col·laborà amb Dan Aykroyd en el guió de Ghostbusters, una de les més reeixides comèdies de tots els temps, en la que feia el paper del Dr. Egon Spengler, una paper que també interpreta en la seqüela de 1989, Ghostbusters II (que també va escriure amb Aykroyd).[17] S'ha dit que el seu darrer film Atrapat en el temps és la seva "obra mestra".[1]

S'ha dit de les seves pel·lícules que ataquen "la suficiència de la vida institucional... amb una múrria bona [voluntat] que és inconfusiblement americana". Són també anotat per "Ramis' llengua de signatura-dins-galta pep xerrades”. Sloppiness I improv era també aspectes importants de la seva feina. Ramis Freqüentment descrit les qualitats de "ràbia, curiositat, ganduleria, i woolly idealisme" en "un hyper-veu articulada".[1]

Ramis també actuà ocasionalment en papers en pel·lícules aclamades que no va escriure o dirigir com l'oscaritzada As Good as It Gets (1997) de James L. Brooks i la reeixida comèdia Knocked Up (2007) de Judd Apatow.

El 2004, Ramis rebutjà l'oportunitat de dirigir la pel·lícula Guess Who protagoniotzada per Bernie Mac i Ashton Kutcher, llavors sota el títol provisional "The Dinner Party", perquè la va considerar mal escrita. Aquell mateix any, va començar el baix-pressupost The Ice Harvest, "el seu primer intent de fer una pel·lícula de cinema negre còmic". Ramis passà sis setmanes intentant aconseguir llum verda per a la pel·lícula perquè trobà dificultats en assolir un acord salarial amb les estrelles John Cusack i Billy Bob Thornton. El 2004, el cost salarial com a director de Ramis era d'uns cinc milions de dòlars.[1]

En una entrevista al documental American Storytellers, Ramis va dir que volia fer una pel·lícula sobre Emma Goldman però que cap dels estudis cinematogràfics s'hi interessà i que havia sigut difícil obtenir finançament.[18]

Ramis digué el 2009 que havia planificat fer una tercera entrega de Ghostbusters que pretenia estrenar a mitjans del 2011 o al Nadal del 2012.[19][20]

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Ramis es casà dos cops i era el pare de tres nens. El 2 de juliol de 1967, es casà amb l'artista de San Francisco Anne Plotkin, amb qui va tenir una filla, Violet.[2][1] L'actor i protagonista de Els caçafantasmes Bill Murray és el padrí de Violet. Ramis i Plotkin es separaren el 1984 i més tard es divorciaren. El 1989 Ramis es casà amb Erica Mann, filla del director Daniel Mann i l'actriu Mary Kathleen Williams.[21] Junts van tenir dos fills, Julian Arthur i Daniel Hayes.[2] Tot i que Ramis va mantenir creences no sobrenaturals humanista, l'educació budista d'Erica fou d'una enorme influència en les seves filosofies la resta de la seva vida, i esdevingueren amics del Dalai-lama.

Ramis era seguidor dels Chicago Cubs.[22] Els seus passatemps incloïen l'esgrima, la percussió ritual, guitarra acústica, i la fabricació de barrets de feltre de llana; aprengué a esquiar veient els esquiadors a la televisió.[1]

Malaltia i mort[modifica | modifica el codi]

Memorial a Ramis aparegut al "Ghostbusters firehouse."

El maig del 2010, Ramis va contreure una infecció que va resultar en complicacions d'una vasculitis inflamatòria autoimmune per la qual perdé la capacitat de caminar. Després de tornar a aprendre a caminar va patir un relapse de la malaltia a finals del 2011.[23]

Va morir degut a complicacions de la malaltia el 24 de febrer del 2014 a la seva casa a North Shore (Chicago), als 69 anys.[23]

A la seva mort, el President Barack Obama feu una declaració sobre la figura de Ramis, dient "quan vam mirar les seves pel·lícules – des d{{}}'Animal House i Caddyshack a Ghostbusters i Atrapat en el temps (Groundhog Day) – no només vam riure fins que ens feia mal. Vam qüestionar-nos l'autoritat. Vam identificar amb el foraster.Estem arrelats pels desvalguts. I a pesar de tot, mai hem perdut la nostra fe en els finals feliços."[24] Va acabar la seva declaració dient que esperava que Ramis "rebés la consciència total," fent referència a una cita de Caddyshack.[25]

El col·laborador de Ramis Bill Murray féu tribut a Ramis als 86ns Premis de l'Acadèmia.[26]

Premis i honors[modifica | modifica el codi]

El 2004, Ramis fou inclòs al St. Louis Walk of Fame.[27] Dins 2005, va rebre el premi Distinguished Screenwriter al Festival de Cinema d'Austin.[28] El 2015, el Sindicat de Guionistes d'Amèrica l'honorà pòstumament a la seva trajectòria, el Laurel Award for Screenwriting Achievement.[29]

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

Ramis col·laborà freqüentment amb Ivan Reitman. Fou coguionista de National Lampoon Animal House, que produí Reitman, amb Reitman també escrigué la comèdia Meatballs que dirigí; fou coguionista i aparegué a la pelicula dirigida per Reitman Stripes, Els caçafantasmes i Ghostbusters II. Ramis també fou coguionista de la comèdia Back to School (1986) que protagonitzà Rodney Dangerfield que havia aparegut a Caddyshack.

SCTV
(1976-1978)
Meatballs
(1979)
Caddyshack
(1980)
Stripes
(1981)
National Lampoon's Vacation
(1983)
Ghostbusters
(1984)
Club Paradise
(1986)
Caddyshack II
(1988)
Ghostbusters II
(1989)
Atrapat en el temps
(1993)
Stuart Saves His Family
(1995)
Multiplicity
(1996)
Dan Aykroyd X mark.svg X mark.svg X mark.svg
John Candy X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Chevy Chase X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Brian Doyle-Murray X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Robin Duke X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Joe Flaherty X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Eugene Levy X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Bill Murray X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Harris Yulin X mark.svg X mark.svg X mark.svg
Director Ivan Reitman X mark.svg X mark.svg X mark.svg X mark.svg

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Director Guionista Productor Productor executiu Actor Paper
1978 National Lampoon's Animal House
1979 Meatballs
1980 Caddyshack
1981 Una legió de guillats (Stripes) Russell Ziskey
Heavy Metal Zeke
1983 Per fi ja són vacances (National Lampoon's Vacation) Marty Moose
1984 Els caçafantasmes Dr. Egon Spengler
1986 Back to School
Club Paradise
Armats i perillosos
1987 Baby Boom Steven Bochner
1988 Caddyshack II
Retrobant el passat (Stealing Home) Alan Appleby
1989 Caçafantasmes 2 (Ghostbusters II) Dr. Egon Spengler
1991 Rover Dangerfield
1993 Atrapat en el temps Neurologist
1994 Airheads Chris Moore
Love Affair Sheldon Blumenthal
1995 Stuart Saves His Family
1996 Els meus dobles, la meva dona i jo (Multiplicity)
1997 Millor, impossible Dr. Martin Bettes
1999 Analyze This
2000 High Fidelity Rob's Dad
Bedazzled
2002 Orange County Don Durkett
The First $20 Million Is Always the Hardest
Analyze That
2005 The Ice Harvest
2006 I Want Someone to Eat Cheese With
The Last Kiss Professor Bowler
2007 Knocked Up Ben's Dad
Walk Hard: The Dewey Cox Story L’Chai’m
2009 Any u Adam

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Friend, Tad «Comedy First: How Harold Ramis’s movies have stayed funny for twenty-five years». The New Yorker, 19-04-2004.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Harold Ramis Biography (1944–)». FilmReference.com.
  3. http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=125622001
  4. Leopold, Todd «Harold Ramis of 'Ghostbusters,' 'Groundhog Day' fame dies». CNN.com, 24-02-2014. «Asked by The New York Times about the existential questions raised by "Groundhog Day" -- and competing interpretations of the film's meaning -- he mentioned that he didn't practice any religion himself.»
  5. Kuczynski, Alex.
  6. «Chicago Public Schools Alumni: "Senn, Nicolas Senn High School». Cpsalumni.org.
  7. 7,0 7,1 7,2 Sacks, Mike.
  8. «Zeta Beta Tau – Notable Alumni». Zeta Beta Tau Fraternity.
  9. Martin, Brett «Harold Ramis Gets the Last Laugh». GQ, juliol 2009, pàg. 64–67, 124–25.
  10. Caldwell, Sara C., and Marie-Eve S. Kielson, So You Want to be A Screenwriter: How to Face the Fears and Take the Risks (Allworth Press, 2000), p. 75.
  11. 11,0 11,1 Lovece, Frank, "Ramis' realm: Comedy creator surveys career from Second City to 'Year One'", Film Journal International, June 12, 2009
  12. Patinkin, Sheldon.
  13. 13,0 13,1 Martin, Douglas «Harold Ramis, 69, Dies; Alchemist of the Hilarious». The New York Times, 24-02-2014.
  14. Karp, Josh. A Futile and Stupid Gesture: How Doug Kenney and National Lampoon Changed Comedy Forever. Chicago Review Press, 2006, p. 219. ISBN 1-55652-602-4. 
  15. Caldwell, Kielson, p. 77
  16. Saito, Stephen "20 Movies Not Coming Soon to a Theater Near You", Section: "A Confederacy of Dunces", Premiere, no date
  17. «'Ghostbusters 3' in Theaters by Christmas 2012!». Bloody Disgusting.
  18. Wolgamott, L. Kent. «An 'exceedingly dangerous woman':Emma Goldman's story». Lincoln Journal Star, 15-04-2004.
  19. Abrams, Brian. «Ramis on 'Ghostbusters 3': 'Plans to Shoot Next Summer and Release in 2011'». Heeb, 28-12-2009.
  20. Ramis interview, WABC-TV, via «Harold Ramis Says 'Ghostbusters 3' in 2011!». BloodyDisgustng.com, 30-12-2009.
  21. Honan, William H. «Daniel Mann, 79, the Director Of Successful Plays and Films». The New York Times, 23-11-1991.
  22. Bacon, Shane. «Remembering Harold Ramis and "Caddyshack"». Yahoo!, 24-02-2014.
  23. 23,0 23,1 Caro, Mark «Harold Ramis, Chicago actor, writer and director, dead at 69». Chicago Tribune.
  24. http://www.whitehouse.gov/the-press-office/2014/02/25/statement-president-passing-harold-ramis
  25. http://www.thewrap.com/president-obama-makes-caddyshack-joke-tribute-harold-ramis/
  26. Wakeman, Gregory. «How Groundhog Day Ruined Bill Murray And Harold Ramis’ Partnership».
  27. «St. Louis Walk of Fame Inductees: Harold Ramis». Stlouiswalkoffame.org.
  28. «Austin Film Festival Past Award Recipients». AustinFilmFestival.com.
  29. «Harold Ramis Honored by Writers Guild with Screen Laurel Award». Variety.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harold Ramis Modifica l'enllaç a Wikidata