Helena de Borbó i de Grècia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Helena de Borbó i Grècia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sa Altesa Reial
Helena de Borbó i de Grècia
Infanta d'Espanya i duquessa de Lugo
L’infante Hélène d’Espagne, duchesse de Lugo en 2011.jpg
S.A.R. la infanta Helena, duquessa de Lugo
Naixement Helena Maria Isabel Dominica de Silos de Borbó i de Grècia
20 de desembre de 1963 (1963-12-20) (52 anys)
Espanya franquista Madrid, Espanya
Residència Madrid ciutatMadrid, Comunitat Autònoma de Madrid, Espanya
Nacionalitat Espanya Espanyola
Religió Catòlica
Educació Llicenciada en Ciències de l'Educació
Diplomada en Magisteri
Casa Reial Casa de Borbó
Cònjuge Jaime de Marichalar (1995-2010)
Fills
Pares Joan Carles I d'Espanya
Sofia de Grècia
Parents Felip VI d'Espanya (germà)
Honors Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III Dama del Reial i Distingit Orde de Carles III, Gran Creu
Orde d'Isabel la Catòlica Dama del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, Gran Creu
Signatura

Escut d'armes de Helena de Borbó i de Grècia
Modifica dades a Wikidata

Helena de Borbó i de Grècia (en castellà: Elena de Borbón y Grecia) (Madrid, 20 de desembre de 1963), infanta d'Espanya i duquessa de Lugo, és a filla primogènita dels reis Joan Carles i Sofia d'Espanya i la germana gran del rei Felip VI.

Ocupa el tercer lloc en la línia de successió a la Corona espanyola, després de les seves nebodes la princesa d'Astúries i la infanta Sofia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 de desembre del 1963 a Madrid.[1] Al cap de set dies fou batejada amb el nom complet d'Helena Maria Isabel Dominica de Silos i apadrinada per la seva àvia paterna, la princesa Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona, i per l'infant Alfons d'Orleans-Borbó.[2]

Va cursar els seus estudis bàsics al Col·legi de Santa María del Camino i va estudiar Magisteri a l'Escola Universitaria ESCUNI de Madrid on el 1986 es va diplomar com a mestra d'Educació General Bàsica en l'especialitat d'anglès. Després de treballar com a professora d'anglès al Col·legi de Santa María del Camino i d'efectuar un curs especialitzat de Sociologia i Educació a Exeter (Regne Unit), va completar els seus estudis a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid on el 1993 va assolir la llicenciatura en Ciències de l'Educació.[3]

Es va casar el 18 de març de 1995 a la Catedral de Sevilla amb l'aristòcrata espanyol Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada.[4] Amb motiu del matrimoni, el seu pare, el rei Joan Carles I, li va concedir el títol de duquessa de Lugo.[5] Fruit del matrimoni van néixer dos fills: Felipe Juan Froilán (1998)[6] i Victoria Federica (2000).[7] L'any 2007, la Casa Reial espanyola va anunciar el cessament temporal de la seva convivència matrimonial amb Jaime de Marichalar de qui es va divorciar el 2009.[8][9] El divorci va entrar en vigor a partir del 2010.[10]

Va comprar, l'any 2007, la societat de responsabilitat limitada Global Cinoscéfalos que es dedicava a l'assessorament en matèria econòmica.[11] L'administrador únic de la societat Luís Carlos García Revenga, imputat el 2013 en el marc del Cas Nóos, era l'assessor i secretari de la infanta i la seva germana, la infanta Cristina.[12] A pocs dies de transcendir públicament l'adquisició, la Casa Reial va anunciar l'inici del procediment de dissolució de l'empresa sense que aquesta hagués començat a tenir activitat.[13]

A partir de 2008 treballa per la Fundació MAPFRE on dirigeix l'Àrea d'Acció Social.[14]

El 19 de juny de 2014, amb motiu de la proclamació del seu germà com a rei d'Espanya, va deixar de formar part de la Família Reial espanyola i va perdre l'assignació econòmica fixa i estipulada pels pressupostos de la Casa Reial.[15]

Aficionada a l'equitació, és presidenta d'honor del Comitè Paralímpic espanyol.[16]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
9. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan Carles I d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
1. Helena de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jordi I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
12. Constantí I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Olga de Rússia
 
 
 
 
 
 
 
6. Pau I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic III de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
13. Sofia de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Victòria del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
3. Sofia de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
14. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Thyra de Dinamarca
 
 
 
 
 
 
 
7. Frederica de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem II de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria Lluïsa de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Fruit del seu matrimoni amb Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada van néixer dos fills:

Tractament i títols[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:

  • Sa Altesa Reial la infanta Helena d'Espanya (20 de desembre de 1963 - 18 de març de 1995).[17]
  • Sa Altesa Reial la infanta Helena, duquessa de Lugo (Des del 18 de març de 1995).[5]

Distincions[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques estrangeres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Capdevila, Germà i altres. «Capítol 14: Helena de Borbó. Una ‘borbona' com Déu mana». A: Les pilotes dels Borbons. Barcelona: Cossetània, 2013. ISBN 978-84-9034-174-2. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Redacció «Ahir, a Madrid, S.A.R. la princesa Sofia va donar a llum una nena» (en castellà). La Vanguardia Española, 21-12-1963, pàg. 5.
  2. Redacció «Ahir va rebre les aigües baptismals la princesa Helena de Borbó» (en castellà). La Vanguardia Española, 28-12-1963, pàg. 11.
  3. «Helena de Borbó i de Grècia» (en castellà). BuscaBiografías. [Consulta: 16 juny 2016].
  4. Carol, Màrius (en castellà) Boda Reial. La Vanguardia, 19-03-1995.
  5. 5,0 5,1 «Reial Decret 323/1995, de 3 de març, pel qual es concedeix, amb caràcter vitalici, la facultat d'usar el títol de Duquessa de Lugo a Sa Altesa Reial la Infanta Helena.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 54, 04-03-1995, pàg. 7477.
  6. 6,0 6,1 Novo, Carlos «El rei apadrinarà el seu nét» (en castellà). La Vanguardia, 18-07-1998, pàg. 21.
  7. 7,0 7,1 López, Celeste «Neix la primera néta dels reis» (en castellà). La Vanguardia, 10-09-2000, pàg. 32.
  8. Alcázar, Mariángel «Els ducs de Lugo posen fi a la seva convivència» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2007, pàg. 14.
  9. «La infanta Helena i en Marichalar firmen el seu divorci» (en castellà). El Mundo, 18-12-2009. [Consulta: 16 juny 2016].
  10. «La infanta Helena ja està divorciada d'en Marichalar» (en castellà). El Mundo, 09-02-2010. [Consulta: 16 juny 2016].
  11. «La infanta Helena posa en marxa una consultora» (en castellà). Cinco Días, 18-02-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  12. Oliva, Montse «El setge reial s'estreny: El jutge cita a declarar com a imputat pel cas Nóos el secretari d'Helena i Cristina, home de confiança de La Zarzuela». El Punt Avui, 30 gener del 2013.
  13. «La infanta Helena dissol la seva empresa» (en castellà). El País, 27-02-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  14. «La infanta Helena té una nova feina a la Fundació MAPFRE» (en castellà). El Periódico de Aragón, 22-09-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  15. «Butlletí Oficial de l'Estat» (en castellà). Reial Decret 2917/1981, de 27 de novembre, sobre el Registre Civil de la Família Reial., 297, 12-12-1981, pàg. 29.061 - 29.062.
  16. MDO «La Infanta Elena despide a la delegación paralímpica en su partida hacia Pekín» (en castellà). madridiario.es, 28 agost del 2008.
  17. «Reial Decret 1368/1987, de 6 de novembre, sobre el règim de títols, tractaments i honors de la Família Reial i dels Regents» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 271, 12-11-1987, pàg. 33717.
  18. «Reial Decret 2518/1982, de 4 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama de l'Orde d'Isabel la Catòlica a Sa Altesa Reial la infanta Helena de Borbó i de Grècia». Butlletí Oficial de l'Estat, 240, 07-10-1982.
  19. «Reial Decret 1190/1988, de 14 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama del Reial i Molt Distingit Orde de Carles III a Sa Altesa Reial Helena de Borbó i de Grècia, infanta d'Espanya». Butlletí Oficial de l'Estat, 248, 15-10-1988.
  20. «Visitas de Estado a España des de la Instauración (1977-1990)» (en castellà). Foros Dinastías, 29-07-2011. [Consulta: 16 juny 2016].
  21. «Titulars de la creu de comandant» (en islandès). Oficina del President d'Islàndia. [Consulta: 16 juny 2016].
  22. http://fast.mediamatic.nl/f/tqgr/image/844/87273-800-794.jpg
  23. «Cena en el Palacio Real» (en castellà). ABC, 09-10-1985, pàg. 8.
  24. Escribano Úbeda-Portugués, José. La dimensión europea de la política exterior española hacia América Latina. Política Internacional de los Primeros Gobiernos Socialistas.. Primera (en castellà). Madrid: Editorial Vision Net, 2005, p. 303. ISBN 84-9821-244-8. 
  25. 25,0 25,1 «Ordes honorífiques portugueses» (en portuguès). Presidència de la República portuguesa. [Consulta: 20 juny 2016].
  26. Redacció «Viatge Oficial dels Reis de Bèlgica a Espanya al setembre» (en castellà). ABC, 23-08-1994, pàg. 23.
  27. de Bustos, Clara Isabel «La Unió Europea marca la primera jornada del rei Albert II a Espanya» (en castellà). ABC, 20-09-1994, pàg. 23.
  28. de Bustos, Clara Isabel «Històrica visita dels hereus d'una tradició de 2.654 anys» (en castellà). ABC, 08-10-1994, pàg. 28-29.
  29. Villar Mir, Carmen «Els Reis de Noruega s'apropen a Espanya» (en castellà). ABC, 25-04-1995, pàg. 24.
  30. Parker, Julian. «La reina Sofia, el príncep Felip, la infanta Elena, Jaime de Marichalar i la infanta Cristina d'Espanya assisteixen a una representació del Teatre Dramàtic durant la celebració del 50è aniversari del rei Carles Gustau de Suècia.» (en anglès). GettyImages. [Consulta: 20 juny 2016].
  31. «Les distincions honorífiques de la República italiana» (en italià). Presidència de la República italiana. [Consulta: 20 juny 2016].
  32. «Resposta del Canceller» (en alemany). Parlament d'Àustria. [Consulta: 20 juny 2016].
  33. «El Rei rep el president d'Àustria» (en castellà). El País, 03-06-1997. [Consulta: 20 juny 2016].
  34. «Els reis de Jordània realitzen a Espanya la seva primera visita d'Estat a un país de la Unió Europea» (en castellà). El País, 21-10-1999. [Consulta: 20 juny 2016].
  35. Peñafiel, Jaime «Blau i Rosa» (en castellà). www.elmundo.es, 13-05-2001.
  36. «Xile i Espanya deixen enrere tensions» (en castellà). BBCmundo.com, 04-06-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  37. EFE. «Joan Carles recorda que "no hi ha espai pels terroristes en les nostres societats lliures"» (en castellà). www.elmundo.es, 26-09-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  38. «Joan Carles i Sofia van oferir un brillant sopar de gala en honor al president de Grècia» (en castellà). HOLA, 26-09-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  39. «La Família Reial rep, de gala, al president del Perú al Palau Reial de Madrid» (en castellà). HOLA, 06-07-2004. [Consulta: 20 juny 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helena de Borbó i de Grècia Modifica l'enllaç a Wikidata