Henri Padé
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Henri Eugène Padé 17 desembre 1863 Abbeville (França) |
| Mort | 9 juliol 1953 (89 anys) Ais de Provença (França) |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Tesi acadèmica | Sur la représentation approchée d'une fonction par des fractions rationelles (1892 ) |
| Director de tesi | Charles Hermite |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Rue Jeanne-d'Arc (Lille) |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Lycée Faidherbe rectorat d'académie de Dijon (fr)  rectorat d'académie d'Aix-Marseille (fr) École centrale de Lille rectorat d'académie de Besançon (fr) Institut industriel du Nord Universitat de Poitiers Universitat de Lilla Universitat Lilla 1 |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Henri Padé (Abbeville, 17 de desembre de 1863 - Ais de Provença, 9 de juliol de 1953) va ser un matemàtic francès que va desenvolupar la tècnica de l'aproximant de Padé.
Vida i obra[modifica]
Padé va fer els seus estudis secundaris a la seva ciutat natal, Abbeville. Els anys 1881 i 1882 es va preparar al Lycée Saint-Louis pel seu ingrés a l'École Normale Supérieure en la qual es va matricular el 1883 i es va graduar el 1886, començant a continuació la seva carrera docent a instituts de secundària. El curs 1889-90 va anar a Alemanya per ampliar estudis a les universitats de Leipzig i Göttingen amb els professors Felix Klein i Hermann Schwarz. El 1892 va obtenir el doctorat a la universitat de la Sorbona sota la direcció de Charles Hermite.[1]
Després de doctorar-se, Padé va donar classes al Lycée Fadherbe de Lilla fins al 1897 en que va ser nomenat professor de la universitat d'aquesta ciutat en substitució d'Émile Borel. El 1902 va passar a la universitat de Poitiers i l'any següent a la de Bordeus fins que el 1908 va deixar definitivament l'ensenyament universitari. Els anys següents va ser directors dels instituts de Besançon (1908-1917), Dijon (1917-1923) i Ais de Provença (1923-1934). Es va retirar el 1934, fixant la seva residència en aquesta ciutat en què va morir vint anys més tard.[1]
Padé és recordat pels seus treballs sobre el avui conegut com aproximant de Padé. Dels 41 articles que havia publicat el 1908, 29 versaven sobre fraccions contínues i aproximants. En la seva tesi doctoral de 1892 discutia, precisament, les representacions aproximades d'una funció per fraccions racionals.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Brezinski, 1991, p. 249.
Bibliografia[modifica]
- Brezinski, Claude. History of Continued Fractions and Padé Approximants (en (anglès)). Springer, 1991. ISBN 978-3-642-63488-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Padé |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henri Padé» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)