Hepiàlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hepialidae
Hepialus humuli
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Exoporia
Superfamília: Hepialoidea
Família: Hepialidae
Stephens, 1829
Diversitat
60 gèneres i unes 600 espècies
Gènere

Vegeu text

Els hepiàlids (Hepialidae) són una família de lepidòpter heteròcers glossats.

Taxonomia i sistemàtica[modifica | modifica el codi]

És destacadament la família més diversa de la infraordre Exoporia. Aquesta família de primitives arnes consta de 60 gèneres i 587 espècies. Els gèneres Fraus (d'Austràlia), Gazoryctra (de l'holàrtic), Afrotheora (del sud d'Àfrica) i Antihepialus (d'Àfrica) són considerats els més primitius; contenen 51 espècies aproximadament i moltes són relictes del sud de Gondwana i actualment formen un grup separat dins de la família. El gèneres més diversos és l'Oxycanus amb 73 espècies, Endoclita amb 60, Thitarodes amb 51 i Cibyra amb 50.[1]

Morfologia i identificació[modifica | modifica el codi]

Està considerada una família molt primitiva, amb diferències estructurals amb altres arnes, com tenir unes antenes curtes o presentar tant el frènul com la probòscide infuncionals. Aquesta segona característica fa que els imagos no es puguin alimentar.[2] Com altres Exoporia, l'esperma es transfereix a l'ou per un canal extern entre l'ostium i l'ovípor. Tenen unes ales anteriors i posteriors similars. De vegades s'inclouen com a membre d'honor als macrolepidòpters, a pesar de les seves característiques arcaiques (estrictament parlant són filogenèticament massa bàsiques, constituint microlepidòpters, tot i els 250 mm d'envergadura alar dels Zelotypia).[1] Algun cop, per la seva destacable grandària i colors cridaners, han rebut més atenció popular i taxonòmica que altres microlepidòpters. Moltes espècies mostren un fort dimorfisme sexual, amb mascles més petits però més vistosos que les femelles o, en elevades altituds, femelles dels gèneres Pharmacis i Aoraia tenen ales reduïdes.[3]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es troben arreu del món excepte l'Antàrtida i llocs on podria resultar sorprenent la seva absència, com Madagascar, illes del Carib i oest de l'Àfrica tropical; tot i això, encara queda per confirmar, ja que per exemple fins fa poc es creia que no es trobaven a Nova Caledònia, fins al descobriment de l'Aenetus cohici.[4] A la regió neotropical i a l'Àsia, s'han aconseguit adaptar i diversificar a les selves, mentre que a la regió afrotopical sembla que no ha estat així.[1] Les espècies generalment són poc dispersives i no es troben en illes oceàniques, excepte Phassodes a Fiji i l'oest de Samoa i algunes espècies al Japó i Illes Kurile; la localitat tipus de Eudalaca sanctahelena, Santa Helena, sembla ser un error (per Sudàfrica).[1]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Són de vol crepuscular i algunes espècies formen leks, cosa que també ha sorgit de manera independent al gènere d'hepialoids Ogygioses (Palaeosetidae).[2] En la majoria de gèneres, els mascles volen ràpidament cap a femelles verges, que criden a aquests amb olors. En altres gèneres, les femelles es disposen contra el vent i llavors emeten feromones de les tíbies metatoràciques.[5]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Nielsen, E.S., Robinson, G.S. and Wagner, D.L. 2000. Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera) Journal of Natural History, 34(6): 823-878. Resum (anglès)
  2. 2,0 2,1 Kristensen, N.P., (1999). The non-Glossatan Moths. Ch. 4, pp. 41-62 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York. (anglès)
  3. Sattler, K. (1991). A review of wing reduction in Lepidoptera. Bulletin of the British Museum of Natural History (Entomology), 60: 243-288. (anglès)
  4. http://www.sciencebuff.org/aenetus_cohici.php (anglès)
  5. Mallet, J. 1984. Sex roles in the ghost moth Hepialus humuli (L.) with a review of mating in the Hepialidae (Lepidoptera). Zoological Journal of the Linnean Society, 79: 67-82. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]